Pleurozium schreberi
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Bryopsida |
| Ordre | Hypnales |
| Família | Hylocomiaceae |
| Gènere | Pleurozium |
| Espècie | Pleurozium schreberi Mitt., 1869 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Hypnum schreberi |
Pleurozium schreberi és una espècie de molsa de la família de les hilocomiàcies.[1] És una molsa robusta de 5[2] a 15[3] centímetres de llargada que forma extenses catifes de color verd pàlid o groguenc. Té un port ascendent o procumbent, de ramificació regularment pinnada; caulidis de color bru rogenc sense parafil·les. Fil·lidis de 2 a 2,5 mm. de longitud de color verd translúcid adpressos i disposades laxament al llarg del caulidi en estat humit; de forma ovada o ovatooblonga i marge enter, lleugerament plegats i fortament còncaus, d'àpex d'obtús a apiculat i nervi doble i molt curt (inclús pot ser absent). Les cèl·lules alars del fil·lidi són rogenques o atronjades, de forma rectangular paret engruixida, les de la làmines també presenten una paret gruixida i són linears i llises mentre que les apicals són més curtes; les basals tenen forma trapezoidal o el·lipsoide.[2][3] Els fil·lidis caulinars són lleugerament més menuts que els rameals.[4]
Plantes dioiques, rarament fèrtils. Esporòfit amb seta llarga d'entre 1,5 i 4,3 cm, càpsula horitzontal i el·lipsoide,[5] opercle cònic o apiculat.[2]
Ecologia[modifica]
Creix sobre sòls húmics o roques de naturalesa àcida en ambients humits (o lleugerament secs) de una gran quantitat de boscos de planifolis o coníferes poc densos des dels 0 a 3000 metres d'alçada. També habita clarianes de bosc, prats, molleres o més rarament ambients de tundra. Té una distribució cosmopolita i es pot trobar al llarg de tot Amèrica, Euràsia i Àfrica del Sud. Als Països Catalans és molt comuna en fagedes, bedollars,[6] avetoses, pinedes de pi roig o negre[7] de l'estatge montà o subalpí així com prats, matollars[8] o més rarament molleres. Present als Pirineus, i altres comarques de clima humit com l'Alt Empordà, la Garrotxa, Osona i apareix més rarament al massís de Penyagolosa (País Valencià).[3]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Cèl·lules alars observades a través d'un microscopi, s'observa la coloració ataronjada i la forma rectangular d'aquestes. -
Càpsula. -
-
_1702.JPG)
_4115.JPG)
Referències[modifica]
- ↑ «Pleurozium schreberi (Willd. ex Brid.) Mitt.». The Plant List. [Consulta: 5 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wolkmar Wirth; Ruprecht Düll; Xavier Llimona; Rosa María Ros; Olaf Werner. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9.
- ↑ VVAA. Mosses and liverworts of Britain and Ireland: a field guide. Plymouth: British Bryological Society, 2010, p. 848.
- ↑ Boufford, D. E.. «Pleurozium schreberi». A: Flora of North America Editorial Committee, eds.. Flora of North America : north of Mexico. Vol. 28 (en anglès), 2014, p. 334.
- ↑ «Fitxes d'hàbitats: Bedollars higròfils, acidòfils, dels Pirineus». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 octubre 2019].
- ↑ «Fitxes d'hàbitats: Boscos de pi negre (Pinus uncinata), calcícoles i mesòfils, dels obacs pirinencs». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ «Fitxes d'hàbitats: Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidòfils, d'indrets ben innivats de l'alta muntanya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2019].