Premsa (tecnologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Premsa de cargol d'argenter o d'encunyar.
Premsa de relligar.

En tecnologia el terme premsa designa màquines molt diverses relacionades amb la pressió i la força mecànica. Des del punt de vista informatiu el nom és imprecís i cal complementar-lo amb un adjectiu o una expressió que qualifiqui cada màquina concreta: premsa d'oli, premsa de vi, premsa estampadora, premsa de muntatge...etc

Història[modifica]

Les primeres premses s'usaren en la transformació de productes agrícoles. En concret per a fer vi del raïm i per a extreure oli de les olives.[1] El sistema consistia en aplicar pressió sobre el producte (matèria primera) de cara a obtenir el resultat desitjat. Aquesta pressió resultava de l'aplicació d'una força exterior sobre una superfície determinada. Cal recordar que la pressió és igual a la força dividida per la superfície. Així, les premses primitives s'associaven a forces importants. I el terme premsa implicava una màquina que exigia o aplicava una força considerable. Quan es divulgaren les màquines emprades en procesos mecàniques basades en l'aplicació d'una força, es designaren també com a premses.

Pel que fa a la manera d'obtenir i aplicar forces, les primeres premses aprofitaven esforços humans. Posteriorment aparegueren els sistemes hidràulics, que permetien obtenir pressió de treball (o força) a partir d'una pressió hidràulica. Els mateixos resultats es podien assolir amb energia elèctrica o pneumàtica. Les premses modernes es basen en una font d'energia externa que permet aplicar una força o una pressió mecànica en una màquina determinada.

Classificació[modifica]

Premsa de fer fideus

Diverses classificacions són possibles.

Segons la font d'energia[modifica]

  • Premses manuals
  • Premses hidràuliques
  • Premses pneumàtiques
  • Premses elèctriques
  • Premses mecàniques

Segons l'aplicació[modifica]

  • Premses vinícoles
  • Premses oleícoles
  • Premses d'impremta
  • Premses de pasta (de fer fideus, tallarines, macarrons,...).
  • Premses d'estampar

Segons la disposició general[modifica]

Qualsevol premsa consta de dos elements bàsics: una estructura i un sistema d'actuació. En alguns casos els dissenys reals de premses concretes impliquen disposicions característiques o peculiars. Són relativament freqüents les denominacions basades en les particularitats esmentades: premsa de cargol central, premsa de biga, premsa llarga, premsa de volant, premsa de molinet, premsa de tascons, premsa de lleva excèntrica,...etc

Segons la forma de control[modifica]

  • Premses no controlades. Les premses tradicionals i moltes de les modernes no disposen de sistemes de regulació de la velocitat de treball.
  • Premses servo-controlades. Poden regular la velocitat al llarg de la cursa de treball.[2][3][4]

Premses d'aplicacions concretes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premsa