Principat de Galítsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Principat de Galitsia)

El Principat de Galítsia o Kalieshi/Kialioshi (ucraïnès: Галицьке князівство); romanització ucrainès:Halytske kniazivstvo ; rus:Галицкое княжество; antic eslau: Галицкоє кънѧжьство; romanès: Cnezatul Halici), o Principat de Galitsia Rus' [1]va ser un principat eslau oriental medieval, i un dels principals estats regionals dins l'àmbit polític de la Rus de Kiev,[2] establert per membres de la línia més antiga dels descendents de Iaroslav I.[3] Un tret característic d'aquest regne era un paper important de la noblesa i dels ciutadans en la vida política, el qual era una condició principal per al domini del príncep. Galitsia, com s'esmenta cap al 1124, va ser la seu d'Ivan Vasilkóvitx, nét de Rostislav de Tmutarakan. Segons Mikhailo Hrushevski, el regne de Galitsia va ser transferit a Rostislav a la mort del seu pare Vladimir de Nóvgorod,[4] però aquest va ser expulsat pel seu oncle originari de Tmutarakan.[5] El regne va passar a Yaropolk Iziaslavich, fill del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I.[6][7]Galitsia va esdevenir una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna, fomant part en l'actualitat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk a l'Ucraïna Oriental.

El Regne de Galitsia (blau) i el Regne d'Hongria (durant el regnat de Béla III d'Hongria)

Inicis del Principat[modifica]

Les primeres tribus eslaves registrades que vivien a les regions de la Ucraïna Roja[8] van ser els croats blancs[9] i els dulebes.[10] L'any 907 les tribus de croats i dulebes es van involucrar en la campanya militar contra Constantinoble dirigida pel príncep rus Oleg de Novgorod.[11] Aquesta va ser la primera evidència significativa d'afiliació política entre les tribus natives de la regió de l'Ucraina Roja. Segons Néstor el Cronista, alguns reductes de la part occidental de la Rússia Roja van ser conquerits per Vladimir I de Kiev el 981. El 992 o 993 Vladimir va dur a terme una campanya militar contra els croats.[12][13] En aquesta època es va establir la ciutat de Volodimir en honor seu, la qual es va convertir en el principal centre de poder polític de la regió.[14] Durant el segle xi, les ciutats frontereres occidentals, inclosa Przemysl, van ser annexionades dues vegades pel Regne de Polònia (1018–1031 i 1069–1080). Mentrestant, Iaroslav I de Kiev va consolidar-se a la regió fundant la ciutat de Jarosław.[15]

Com a part del territori Rus de Kiew, la zona es va organitzar més tard com la part sud del Principat de Volodimir. Al voltant de 1085, amb l'ajuda del Gran Príncep de Kíev, Vsèvolod I es van establir els tres germans Rostystlavych, fills de Rostislav Vladimirovich de Tmutarakan.[16] Les seves terres estaven organitzades en tres principats més petits de Przemysl, Zvenyhorod i Terebovlia. El 1097 el Principat de Terebovlia[17] va ser constituit pel Consell de Liubech després de diversos anys d'una guerra civil amb Vasilko Rostislavych.[18] El 1124 el Principat de Galitsia fou cedit com a principat menor a Igor Vasilkovich pel seu pare Vasilko.

Unificació[modifica]

El germans Rostislavich van defensar la separació política de Volodymyr i també va defensar la població dels enemics externs. En 1099, a la batalla del Camp de Rozhne els galitzians van derrotar l'exèrcit del príncep Sviatopolk II de Kíev[19] i més tard també a l'exèrcit de rei hongarès Kálman I prop de Przemysl.[20]

Formació del Principat de Galitsia a finals del segle XI - principis del XII

Aquestes dues victòries rellevants van suposar gairebé cent anys de desenvolupament relativament pacífic al Principat de Galítsia.[21] Els quatre fills dels germans Rostystlavych van dividir la zona en quatre parts amb centres a Przemysl (Rostislav), Zvenyhorod (Volodymyrko), Hàlitx i Terebovlia (Ivan i Yuriy). Després de la mort de tres d'ells, Volodimirko va prendre Przemysl i Hàlix, i va donar Zvenyhorod a Ivan, fill del seu germà gran Rostyslav. El 1141 Volodymyrko va traslladar la seva residència de Przemysl a Hàlix, més afavorida geogràficament, donant naixement a la unió del Principat de Galítsia.[22] L'any 1145 els ciutadans d'Hàlix, aprofitant l'absència de Volodymyrko, van cridar a Ivan de Zvenyhorod per regnar.[23] Després de la derrota d'Ivan sota les muralles d'Hàlix, el Principat de Zvenygorod també es va incorporar a les terres de Galitsia.

Regnat de Iaroslav Osmomysl[modifica]

Miniatura de Sant Marc de l'Evangeli d'Halych del segle xii

Volodymyrko va dur a terme una política d'equilibri entre els seus veïns. Va aconseguir enfortir el poder del principat, incorporar algunes ciutats pertanyents al Gran Príncep de Kíev, tot i esforçant-se a mantenir-les malgrat el conflicte amb poderosos veins Iziaslav II de Kíev i el rei Géza II d'Hongria.[24]

El 1152, després de la mort de Volodymyrko, el tron de Galítsia va ser succeït pel seu únic fill Iaroslav Osmomysl.[25] Iaroslav va començar el seu regnat amb la batalla al riu Siret l'any 1153 enfrontant-se amb el príncep Iziaslav,[26] la qual cosa va provocar grans pèrdues per als galitsians. Aquest darrer es retiraria i moriria poc després de la batalla. El perill de l'est havia passat i Iaroslav, utilitzant la via diplomàtica va arribar a la pau amb els seus altres veïns: Hongria i Polònia. Posteriorment, gràcies a les negociacions, Iaroslav va neutralitzar el seu únic rival: Ivan, el descendent més gran dels germans Rostislavich, antic príncep de Zvenyhorod.

Aquests èxits diplomàtics van permetre a Iaroslav centrar-se en el desenvolupament intern del Principat: és a dir, la construcció de nous edificis a la capital i altres ciutats, l'enriquiment dels monestirs, així com l'enfortiment del seu poder sobre el territori en els cursos inferiors dels rius Dniéster, Prut i Danubi. Durant aquest temps, ca 1157, es comença la construcció de la catedral de l'Assumpció a Hàlitx, el segón temple més gran de l'antiga Rus després de la Catedral de Santa Sofia a Kíev.[27] La ciutat mateixa es va convertir en una gran conurbació d'aproximadament 11 x 8,5 quilòmetres de mida.[28] Malgrat la seva forta posició en l'àmbit internacional, Iaroslav restava sota el control dels ciutadans galitsians, la voluntat dels quals va haver de considerar fins i tot de vegades en qüestions de la seva vida personal i familiar.

Principi de "Llibertat en prínceps"[modifica]

Església de Sant Panteleimon a Halych. Finals del segle xii.

Una característica significativa de la vida política del Principat de Galitsia va ser el paper decisiu dels nobles i dels ciutadans en la vida del principat. Els galitsians van utilitzar el principi de "llibertat de prínceps" i ells mateixos van convidar i expulsar la noblesa i afavorir una trasició cap a un govern republicà.[29][30] Contràriament a la voluntat de Iaroslav, que havia deixat el tron al seu fill petit Oleg, els galitzians van afavorir al germà d'Osmomysl, Vladimir II Iaroslavich, després d'un conflicte amb el príncep de Volodymyr, Roman el Gran. Aquest va ser substituït aviat per Andreu II, fill del rei hongarès Béla III. El motiu d'aquesta elecció va ser una llibertat total de govern que va ser garantida per Béla i Andreu als galitsians.[31] Aquest període es pot considerar com la primera experiència de govern autònom per part de nobles i ciutadans. Tanmateix, el comportament de la guarnició hongaresa i els seus intents d'instal·lar ritus catòlics romans [32] van provocar un altre canvi al tron amb Vladimir II, que va governar a Hàlix la dècada següent fins a l'any 1199.

Autocràcia de Romà el Gran i unificació amb Volínia[modifica]

Escut del Principat de Galistia-Volinia (1119-1349)

Després de la mort de Vladimir II el 1199, els galitsians van iniciar negociacions amb els fills del seu germà Iaroslav Osmomysl i el llegendari príncep Igor Sviatoslvich,[33] heroi principal del poema El conte de la campanya d'Igor,[34] sobre la successió al tron de Galitsia. El príncep Roman Volodymir entraria en escena amb l'ajuda del príncep Leszek el Blanc i van aconseguir fer-se amb Hàlix malgrat la forta resistència dels residents.[35] Els sis anys següents van se un període de repressió continuada contra la noblesa i ciutadania, així com una important expansió territorial i política que va transformar Hàlitx en el centre principal de tota la Rus. El Principat de Volínia es va unir amb Galitsia però aquesta vegada sota el t´tol de Principat de Galítsia-Volínia.[31][36] Entre els contendents dels germans Igorevich al tron, un nou conflicte va permetre a Roman el Gran establir el seu control sobre Kíev i posar-hi les seus afins, un d'ells amb el consentiment de Vsevolod III.[37] Després de campanyes victorioses contra els cumans, i probablement els lituans, Romà el Gran va assolir el cim del seu poder i va ser anomenat en els anals com "el tsar i autocràtor de tota la Rus".[38][39] Després de la mort de Roman en 1205, la seva vídua va demanar ajuda al rei hongarès Andreu II, per mantenir el seu poder al principat, el qual li va enviar la guarnició militar. Però cap el 1206 els galitsians van tornar a convidar a Vladimir III Igorevich, juntament amb els fills a fugir de la ciutat.[40]

Consolidació del govern dels ciutadans-nobles[modifica]

Miniature of John Chrysostom from Missal of Przemysl's Ortodox Bishop Antony from the 13th century
Miniatura de Joan Crisòstom, Missal de Przemyśl, principis del segle xiii.

Vladimir III va regnar a Galitsia només durant dos anys. Com a conseqüència dels pleits amb el seu germà Romà II, va ser expulsat i aquest va prendre el tron del principat. Molt aviat Roman va ser substituït per Rostislav II de Kíev.[41] Quan Romà II va aconseguir enderrocar Rostislav, els galitsians van demanar ajuda al rei hongarès que va enviar a Hàlitx a Benet, palatí d'Hongria.[42] Mentre Benet restava a Hàlitx, els ciutadans van cridar al tron el príncep Mstislav de Peresopnytsya, que eria també rebutjat i enviat a casa.[43] En un esforç per desfer-se de Benet, els ciutadans van tornar a demanar ajuda als germans Igorevich, Vladimir III i Roman II, que van expulsar Benet i van recuperar el seu domini al Principat. Vladimir III es va establir a Hàlitx, Roman II a Zvenigorod i el seu germà Svyatoslav a Przemysl. Els intents dels germans Igorevich de governar per ells mateixos van provocar un conflicte amb els galitsians durant el qual molts d'ells van ser assassinats.[44] A causa d'aquests conflictes els germans Igorevich serien executats. Al tron va ser col·locat el fill jove de Romà el Gran Daniel de Galitsia. Després que la seva mare Anna de Bizanci va intentar concentrar el poder a les seves mans com a regent, va ser desterrat de la ciutat i Mstislav el Mut va ser novament convidat a regnar, però va fugir tement que les tropes hongareses fossin cridades per la mare de Daniel. Després del fracàs de la campanya del rei hongarès, la comunitat local havia fet un pas únic en la història de Rus, entronitzat en data por concreta ca. 1211-1213 un dels nobles galitsians Volodyslav Kormylchych.[45] Aquest episodi es pot considerar com un cim de la democràcia ciutadana-noble a Hàlitx.[46]

El govern de Volodyslav va provocar l'agressió dels estats veïns, i malgrat la resistència dels galitsians van aconseguir aturar l'exèrcit de Volodyslav. El 1214 el rei hongarès Andreu i el príncep polonès Leszek van signar un acord sobre la partició del principat de Galitsia.[47] L'extrem occidental, Przemyśl, va passar a Polònia, i la resta a Hongria. El palatí Benet va tornar a Hàlix i el fill del rei hongarès Andreu II, va rebre la corona del Papa amb el títol de "Rei de Galítsia".[48][49] Però el conflicte religiós amb la població local i la presa per part dels hongaresos del territori que va ser transferit a Polònia, van provocar l'expulsió el 1215 de totes les forces estrangeres i l'entronització del príncep Mstislav Mstislàvitx de Novgorod, sota el regnat del qual es va concentrar tot el poder a les mans de la noblesa.[50][51] El príncep no disposava ni tan sols l'exèrcit galitsià,i donat que tampoc era popular entre els seus subdits, aquests van començar a afavorir el príncep Andreu. El 1227 Mstislav va permetre que la seva filla es casés amb ell, i se li va atorgar el govern de Galitsia. Andreu va ser durant molt de temps el favorit del principat a causa d'afavorir els drets de la noblesa. Amb tot, l'any 1233 una part dels galitsians van convidar a Daniel per encapçalar de nou el principat. A conseqüència del setge i la mort d'Andreu, Daniel es va apoderar breument de la capital, però es va veure obligat a abandonar-la sense trobar el suport de la majoria dels ciutadans. L'any 1235, per invitació dels galitsians va arribar al poder el príncep de Chernigov el Miquel de Chernigov, Mikhail Vsevolodovic, i el seu fill Rostislav.[52] Durant la invasió mongola de Rússia, Hàlitx es torna a les mans de Daniel, però el seu poder no va ser segur, perquè en aquest moment la crònica esmenta una ascensió al tron d'un noble local Dobroslav Suddych.[53]

Mapa històric de l'estat Rus de Kíev (1220-1240)

Daniel de Galitsia i la invasió mongola[modifica]

A la dècada de 1240 en la història del Principat de Galitsia es van produir canvis importants. El 1241 Нàlix va ser capturada per l'exèrcit mongol.[54][55] El 1245 Daniel va guanyar una batalla decisiva sobre l'exèrcit hongarès-polonès al seu oponent Rostislav i torna a unir Galistia amb Volínia.[56] Després de la victòria va construir la seva residència a Holm a la part occidental de Volinia. A continuació Daniel va visitar Batu Khan, i van començar els pagaments d'homenatge a l'Horda d'Or.[57][58] Tots aquests factors van provocar l'inici de la decadència cultural, econòmica i política d'Hàlix.

Fi del Principat[modifica]

Ja a l'època del govern de Daniel, Galitsia va recórrer a les mans del seu fill gran Lleó I d'Hàlix, qui, després de la mort del seu pare, prengué gradualment el poder a totes les zones de Volínia.[59] A la segona meitat del segle xiii, va configurar la zona de Lviv, un nou centre polític-administratiu, fundat prop de Zvenigorod a la frontera amb Volínia. Cap al 1300, Lleo, va assolir en poc temps el poder sobre Kíev, tot i que depenent de l'Horda d'Or. Després de la mort de Lleó, el centre de l'estat unit Galitsia-Volinia tornà a la ciutat de Volodimir. En els temps dels prínceps següents, els nobles van recuperar progressivament el poder, i de 1341 a 1349, va passar a les mans del noble Dmitro Dedko, en el regnat nominal del príncep Liubartas.[60] El 1349, després de la mort de Dmitro, el rei polonès Casimir III va marxar a Lviv, mentre coaccionava amb l'Horda d'Or i al regne hongarès.[61] El resultat va ser el final de la independència política d'Hàlitx i la seva annexió a la corona polonesa.

El 1387 totes les terres del principat de Galitsia van ser incloses a les possessions de la reina polonesa Eduvigis.[62] Més tard el 1434 es van transformar en el voivodat de Rus.[63] El 1772, Galistia es va unir a l'Imperi austríac dins del qual existia com a unitat administrativa anomenada " Regne de Galítsia i Lodomeria " amb el centre a Lviv.[64]

Relacions amb l'Imperi Bizantí[modifica]

El Principat de Galitsia va tenir uns vincles estrets amb l'Imperi Romà d'Orient, més propers que qualsevol altre principat de la Rus de Kíev. Segons alguns registres, la filla de Volodar de Peremyshl, Irina, es va casar el 1104 amb Isaac Comnè, el tercer fill de l'emperador bizantí Aleix I Comnè.[65][66] El seu fill, el futur emperador Andrònic I Comnè, va viure algun temps a Hàlix i va governar per diverses ciutats del principat els anys 1164-65.[67] Segons els informes de Bartomeu de Lucca, l'emperador bizantí Aleix III Àngel va fugir a Hàlix després del Setge de Constantinoble el 1204 pels croats.[68] El Principat de Galítsia i l'Imperi Romà van ser aliats freqüents en la lluita contra els Cumans.

Prínceps de Halych[modifica]

Princeps de Halych (segons М. Hrushevsky)
Princep Anys Detalls
Ivan Vasylkovych 1124–1141 fill de Vasilko Rostyslavych de Terebovel' (no esmentat a la llista Hrushevsky)
Volodymyrko Volodarovych 1141–1144 fill del Princep de Przemysl Volodar Rostyslavych
Ivan Rostyslavych Berladnyk 1144 fill del Princep de Przemysl Rostyslav Volodarovich (no esmentat a la llista Hrushevsky)
Volodymyrko Volodarovych 1144–1153 segon cop governant
Yaroslav Osmomysl 1153–1187 fill de Volodimyrko Volodarovych
Oleg Yaroslavich 1187 fill de Iaroslav Osmomysl
Vladimir II Yaroslavich 1187–1188 fill de Iaroslav Osmomysl
Roman Mstyslavych 1188–1189 Princep de Volhynia
Vladimir II Yaroslavich 1189–1199 fill de Iaroslav Osmomysl, segon cop governant
Roman Mstyslavych 1199–1205 segon cop governant
Daniel Romanovych 1205–1206 fill de Roman Mstyslavych
Vladimir III Igorevich 1206–1208 de la línia Chernihov, Dinastia rurikida
Roman II Igorevich 1208–1209 germà de Volodymyr Igorevych
Rostislav II of Kiev 1210 fill de Rurik II de Kiev
Roman II Igorevich 1210 segon cop governant
Vladimir III Igorevich 1210–1211 segon cop governant
Daniel Romanovych 1211–1212 segon cop governant
Mstyslav de Peresopnytsia 1212–1213 de la línia Volhynia, Dinastia rurikida
Volodyslav Kormyl'chych 1213–1214 boiar de Halych
Coloman II 1214–1219 fill de Andrew II of Hungary
Mstislav Mstislàvitx 1219 de la línia Kievan lin, dinastia rurikida, net de Iaroslav Osmomysl (línia materna)
Coloman II 1219–1221? segon cop governant
Mstyslav Mstislàvitx 1221?-1228 segon cop governant
Аndriy Andrievych 1228–1230 fill de Andreu II d'Hongria
Daniel Romanovych 1230–1232 tercer cop governant
Аndiy Andrievych 1232–1233 segon cop governant
Daniel Romanovych 1233–1235 cuart cop governant
Michael Vsevolodovich 1235–1236 de la línia Chernihov, dinastia rurikida
Rostislav Mikhailovich 1236–1238 fill de Miquel Vsevolodovich, de la línia Chernihov, dinastia rurikida
Daniel Romanovych 1238–1264 cinquè cop governant
Shvarnas Danilovych 1264–1269 fill de Daniel, co-regent de Lleó I de Galitsia
Leo I de Galitsia 1264–1301? fill de Daniel
Yuri I de Galitsia 1301?-1308? fill de Lev I
Leo II de Galistia 1308–1323 fill de Yuri I
Volodymyr Lvovych 1323–1325 fill de Lev II
Yuri II Boleslav 1325–1340 de la línia de la princesa Mazovian, ent de Yuri I
Dmitrii Liubartas 1340–1349 de la línia de la princesa lituana

Referències[modifica]

  1. ↑ Wolff, Larry. The Idea of Galicia: History and Fantasy in Habsburg Political Culture (en anglès). Stanford University Press, 2012-01-09, p. 254-255. ISBN 978-0-8047-7429-1. 
  2. ↑ «Rus’». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1988. [Consulta: 22 març 2022].
  3. ↑ «Yaroslav the Wise». encyclopediaofukraine.com. [Consulta: 22 març 2022].
  4. ↑ Spring, Peter. Great Walls & Linear Barriers (en anglès). Pen and Sword, 2015-02-28, p. ccxxxvi. ISBN 978-1-4738-5384-3. 
  5. ↑ Dzino, Danijel; Parry, Ken. Byzantium, Its Neighbours and Its Cultures (en anglès). BRILL, 2014, p. 27. ISBN 978-90-04-34491-4. 
  6. ↑ Franklin, Simon; Shepard, Jonathan. The Emergence of Russia 750-1200 (en anglès). Routledge, 2014-06-06, p. 253. ISBN 978-1-317-87223-8. 
  7. ↑ Raffensperger, Christian «Iziaslav Iaroslavich's Excellent Adventure: Constructing Kinship to Gain and Regain Power in Eleventh-Century Europe». Medieval Prosopography, 30, 2015, pàg. 1–30. ISSN: 0198-9405.
  8. ↑ Janeczek, Andrzej. «Ethnicity, religious disparity and the formation of the multicultural society of Red Ruthenia in the late Middle Ages». A: Thomas Wünsch, Andrzej Janeczek. On the frontier of Latin Europe: integration and segregation in Red Ruthenia, 1350-1600. Varsòvia: Institute of Archaeology and Ethnology of the Polish Academy of Sciences, 2004, p. 15-45. ISBN 8389499177. 
  9. ↑ Džino, Danijel. Becoming Slav, Becoming Croat: Identity Transformations in Post-Roman and Early Medieval Dalmatia (en anglès). BRILL, 2010, p. 113. ISBN 978-90-04-18646-0. 
  10. ↑ Magocsi, Paul Robert. The Roots of Ukrainian Nationalism: Galicia as Ukraine's Piedmont. University of Toronto Press, 2002, p. 2-4. ISBN 9780802047380. 
  11. ↑ Seibt, Werner. «Byzantium and the Rus' in the late tenth and eleventh century». A: Georgios Theotokis, Marek Meško. War in Eleventh-Century Byzantium (en anglès). Routledge, 2020-10-27. ISBN 978-0-429-57688-1. 
  12. ↑ Hazzard Cross, Samuel (tr); Sherbowitz-Wetzor, Olgerd P (tr). The Russian Primary Chronicle: Laurentian Text (en anglès). Mediaeval Academy of America, 1953. ISBN 978-0-915651-32-0. 
  13. ↑ Đekic, Đorđe; Jeftić, Dušan «SERBO-RUSSIAN CONTACTS IN THE EARLY MIDDLE AGES» (en anglès). Facta Universitatis, Series: Philosophy, Sociology, Psychology and History, 0, 15-11-2018, pàg. 111–118. DOI: 10.22190/FUPSPH1802111D. ISSN: 1820-8509.
  14. ↑ Magocsi, Paul R. A History of Ukraine: The Land and Its Peoples (en anglès). University of Toronto Press, 2010, p. 121. ISBN 978-1-4426-1021-7. 
  15. ↑ Motylkiewicz, J. «Ethnic Communities in the Towns of the Polish-Ukrainian Borderland in the Sixteenth, Seventeenth, and Eighteenth Centuries». A: C. M. Hann, Paul R. Magocsi. Galicia: A Multicultured Land (en anglès). University of Toronto Press, 2005, p. 37. ISBN 978-0-8020-3781-7. 
  16. ↑ Martin, Janet. Medieval Russia, 980-1584 (en anglès). Cambridge University Press, 2007-12-06, p. 33-35. ISBN 978-0-521-85916-5. 
  17. ↑ Myska, R. G. «Terebovlia land during 10th–12th centuries on the base of archaeological sources» (en anglès). Rossica Antiqua, 1/5, 10-02-2016. ISSN: 2226-0986.[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Bárány, Attila. «The Expansion of the Kingdom of Hungary in the Middle Ages (1000–1490)». A: Nora Berend (ed). The Expansion of Central Europe in the Middle Ages (en anglès). Routledge, 2017-05-15, p. 333–380. ISBN 978-1-351-89008-3. 
  19. ↑ Kollmann, Nancy Shields «Collateral Succession in Kievan Rus'». Harvard Ukrainian Studies, 14, 3/4, 1990, pàg. 377–387. ISSN: 0363-5570.
  20. ↑ Font, Márta. Koloman the Learned, King of Hungary (en anglès). Szegedi Középkorász Műhely, 2001, p. 73. ISBN 978-963-482-521-0. 
  21. ↑ Magocsi, Paul Robert. The Roots of Ukrainian Nationalism (en anglès). University of Toronto Press, 2016-01-29. DOI 10.3138/9781442682252/html. ISBN 978-1-4426-8225-2. 
  22. ↑ Baran-Szołtys, Magdalena; Wierzejska, Jagoda. Continuities and Discontinuities of the Habsburg Legacy in East-Central European Discourses since 1918 (en anglès). Vandenhoeck & Ruprecht, 2020-01-20, p. 156. ISBN 978-3-8470-0923-8. 
  23. ↑ Yaremko, Michael. Galicia-Halychyna (a Part of Ukraine); from Separation to Unity (en anglès). Shevchenko Scientific Society, 1967, p. 29. 
  24. ↑ Makk, Ferenc. The Árpáds and the Comneni: Political Relations Between Hungary and Byzantium in the 12th Century (en anglès). Akadémiai Kiadó, 1989, p. 47. ISBN 978-963-05-5268-4. 
  25. ↑ Allen, W. E. D.. The Ukraine (en anglès). Cambridge University Press, 2014-04-03, p. 24-25. ISBN 978-1-107-64186-0. 
  26. ↑ Márquez Gémar, Juan. Manuscrito Radzivil. Historia de Rusia medieval. 2ªparte (en castellà). Juan. Márquez Gémar, 2021-05-10, p. 150. 
  27. ↑ Akinsha, Konstantin; Kozlov, Grigorii; Hochfield, Sylvia. The Holy Place: Architecture, Ideology, and History in Russia (en anglès). Yale University Press, 2008-10-01, p. 52. ISBN 978-0-300-14497-0. 
  28. ↑ Golub, Vyacheslav «Historical context of the institutionalization of state-society relations in the field of volunteering in Ukraine» (en anglès). Journal of Geography, Politics and Society, 5, 1, 2015, pàg. 22–31. ISSN: 2084-0497.
  29. ↑ Lukin, Pavel V. «Hanseatic and Russian Data» (en rus). Russian History, 41, 4, 16-11-2014, pàg. 458–503. DOI: 10.1163/18763316-04104004. ISSN: 1876-3316.
  30. ↑ Wieczynski, Joseph L. The Modern Encyclopedia of Russian and Soviet History (en anglès). Academic International Press, 1976, p. 118. ISBN 978-0-87569-064-3. 
  31. ↑ 31,0 31,1 Cawley, Charles «Russia, Rurikids – Chapter 3: Princes of Galich C. Princes of Volynia, Princes and Kings of Galich». Medieval Lands, 19-05-2008.
  32. ↑ Dimnik, Martin. The Dynasty of Chernigov, 1146-1246 (en anglès). Cambridge University Press, 2007-08-16, p. 193. ISBN 978-0-521-03981-9. 
  33. ↑ Fennell, John. The Crisis of Medieval Russia 1200-1304. Londres: Routledge, 2014-11-03. DOI 10.4324/9781315837192/crisis-medieval-russia-1200-1304-john-fennell. ISBN 978-1-315-83719-2. 
  34. ↑ Drozd, Andrew M. «Review of The Igor Tales and Their Folkloric Background». The Slavic and East European Journal, 52, 3, 2008, pàg. 487–489. ISSN: 0037-6752.
  35. ↑ The Cambridge History of Poland (en anglès). CUP Archive, p. 87. ISBN 978-1-001-28802-4. 
  36. ↑ Hann, C. M.; Magocsi, Paul R. Galicia: A Multicultured Land (en anglès). University of Toronto Press, 2005, p. 85. ISBN 978-0-8020-3781-7. 
  37. ↑ Fennell, John. The Crisis of Medieval Russia 1200-1304 (en anglès). Routledge, 2014-10-13. ISBN 978-1-317-87313-6. 
  38. ↑ PRITSAK, OMELJAN «Kiev and All of Rus': The Fate of a Sacral Idea». Harvard Ukrainian Studies, 10, 3/4, 1986, pàg. 279–300. ISSN: 0363-5570.
  39. ↑ Witzenrath, Christoph. Eurasian Slavery, Ransom and Abolition in World History, 1200-1860 (en anglès). Routledge, 2016-03-09. ISBN 978-1-317-14001-6. 
  40. ↑ Juan. Márquez Gémar (edit). Manuscrito Radzivil. Historia de Rusia medieval. 2ªparte (en castellà), 2021-05-10, p. 100. 
  41. ↑ Martin, Janet L. B.; Martin, John D. Medieval Russia, 980-1584 (en anglès). Cambridge University Press, 1995-12-07, p. 111. ISBN 978-0-521-36832-2. 
  42. ↑ Curta, Florin; Kovalev, Roman. “The” Other Europe in the Middle Ages: Avars, Bulgars, Khazars and Cumans ; [papers ... Presented in the Three Special Sessions at the 40th and 42nd Editions of the International Congress on Medieval Studies Held at Kalamazzo in 2005 and 2007] (en anglès). BRILL, 2008, p. 430. ISBN 978-90-04-16389-8. 
  43. ↑ Jusupović, Adrian. The Chronicle of Halych-Volhynia and Historical Collections in Medieval Rus’ (en anglès). BRILL, 2022-02-28, p. 73. ISBN 978-90-04-50930-6. 
  44. ↑ Hrushevsky, Mykhailo. History of Ukraine-Rus': Volume 3. To the Year 1340 (en anglès). University of Alberta Press, 2021-11-12, p. 26. ISBN 978-1-894865-45-6. 
  45. ↑ Katchanovski, Ivan; Kohut, Zenon E.; Nebesio, Bohdan Y.; Yurkevich, Myroslav. Historical Dictionary of Ukraine (en anglès). Scarecrow Press, 2013-07-11, p. 197. ISBN 978-0-8108-7847-1. 
  46. ↑ Voloshchuk, Myroslav «Galich, was it a real (part of) Rus’?». Konštantínove listy/Constantine's Letters, 14, 2, 31-10-2021, pàg. 37–50. DOI: 10.17846/CL.2021.14.2.37-50.
  47. ↑ Koziara, Thomas P. Historia Nostra: The Complete History of Poland: Volume II: The 8th Century Until 1332 (en anglès). Aurifera S.A., 2020-11-18, p. 67. 
  48. ↑ Berend, Nora; Urbańczyk, Przemysław; Wiszewski, Przemysław. Central Europe in the High Middle Ages: Bohemia, Hungary and Poland, c.900–c.1300 (en anglès). Cambridge University Press, 2013-12-19, p. 441. ISBN 978-0-521-78156-5. 
  49. ↑ Curta, Florin; Curta, Professor of Medieval History Florin; Stephenson, Paul. Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250 (en anglès). Cambridge University Press, 2006-08-31, p. 317. ISBN 978-0-521-81539-0. 
  50. ↑ Jusupović, Adrian. The Chronicle of Halych-Volhynia and Historical Collections in Medieval Rus’ (en anglès). BRILL, 2022-02-28, p. 53. ISBN 978-90-04-50930-6. 
  51. ↑ Maiorov, Alexander V. «The Mongol invasion of Eastern Europe in 1223, 1237-1240» (en anglès), 27-08-2020. DOI: 10.1093/acrefore/9780190277727.001.0001/acrefore-9780190277727-e-468. [Consulta: 26 març 2022].
  52. ↑ Chepel, Leonard. Kyivan Rus –: 100 Steps of History- (English-Russian) (en anglès). AuthorHouse, 2020-01-28. ISBN 978-1-7283-9777-1. 
  53. ↑ Voloshchuk, Myroslav «The Court of Rostyslav Mykhailovych, Prince and Dominus of Machou, in Hungary (An Excerpt from a Family History between the Late 13th and Mid 14th Centuries)» (en anglès). Journal of Vasyl Stefanyk Precarpathian National University, 7, 2, 18-11-2020, pàg. 42–50. DOI: 10.15330/jpnu.7.2.42-50. ISSN: 2413-2349.
  54. ↑ Hautala, Roman. «The Polish-Mongol conflict over succession of the Halych and Volhynian Principality in the middle of the fourteenth century». A: Alexander V. Maiorov, Roman Hautala (edit). The Routledge Handbook of the Mongols and Central-Eastern Europe (en anglès). Routledge, 2021-08-25, p. 175-. ISBN 978-1-000-41745-6. 
  55. ↑ Jackson, Peter. The Mongols and the West: 1221-1410 (en anglès). Routledge, 2014-05-01, p. 58-. ISBN 978-1-317-87899-5. 
  56. ↑ Selart, Anti. «Relations between Rus’ and Livonia under Archbishop Albert Suerbeer (1245–73)». A: Livonia, Rus’ and the Baltic Crusades in the Thirteenth Century (en anglès). Brill, 2015, p. 195–233. DOI 10.1163/9789004284753_007. ISBN 978-90-04-28475-3. 
  57. ↑ Zdan, Michael B. «The Dependence of Halych-Volyn' Rus' on the Golden Horde». The Slavonic and East European Review, 35, 85, 1957, pàg. 505–522. ISSN: 0037-6795.
  58. ↑ Maiorov, Alexander V.; Hautala, Roman. The Routledge Handbook of the Mongols and Central-Eastern Europe (en anglès). Routledge, 2021-08-25, p. 176. ISBN 978-1-000-41745-6. 
  59. ↑ SROKA, STANISŁAW; Stefanowska, Lidia «A Hungarian-Galician Marriage at the Beginning of the Fourteenth Century?». Harvard Ukrainian Studies, 16, 3/4, 1992, pàg. 261–268. ISSN: 0363-5570.
  60. ↑ Basilevsky, Alexander. Early Ukraine: A Military and Social History to the Mid-19th Century (en anglès). McFarland, 2016-04-05, p. 173. ISBN 978-1-4766-2022-0. 
  61. ↑ Koziara, Thomas P. Historia Nostra: The Complete History of Poland: Volume III: 1333 to 1586 (en anglès). Aurifera S.A., 2020-11-18. 
  62. ↑ Frost, Robert I. The Oxford History of Poland-Lithuania: The making of the Polish-Lithuanian union, 1385-1569 (en anglès). Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-820869-3. 
  63. ↑ Zhukovsky, Arkadii. «Rus’ voivodeship». encyclopediaofukraine.com, 1993. [Consulta: 26 març 2022].
  64. ↑ Kaye, V.J. «The Kingdom of Galicia and Lodomeria, 1772». Canadian Slavonic Papers, 14, 3, 01-01-1972, pàg. 454–464. DOI: 10.1080/00085006.1972.11091288. ISSN: 0008-5006.
  65. ↑ Maiorov, Alexander V. «The Alliance between Byzantium and Rus’ Before the Conquest of Constantinople by the Crusaders in 1204» (en anglès). Russian History, 42, 3, 03-09-2015, pàg. 272–303. DOI: 10.1163/18763316-04203002. ISSN: 1876-3316.
  66. ↑ Williams, Kelsey Jackson «A Genealogy of the Grand Komnenoi of Trebizond» (en anglès). Foundations, 2, 3, 01-01-2007, pàg. 171–189. ISSN: 1479-5078.
  67. ↑ Ševčenko, Ihor. Byzantine Roots of Ukrainian Christianity (en anglès). Ukrainian Studies Fund, Harvard University, 1984, p. 22. ISBN 978-0-9609822-4-0. 
  68. ↑ Maiorov, Alexander V. «Angelos in Halych: Did Alexios III Visit Roman Mstislavich». Greek, Roman, and Byzantine Studies, 2016, pàg. 343-376.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Principat_de_Galítsia&oldid=33341268»