R Serpentis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaR Serpentis
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 50m 41.7324s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1h 0m 32.0721s [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,1[2] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatVariable Mira[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi2,387 mas/a[1] (ascensió recta)
-36,699 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial23,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra284,8191 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,5 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,511 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralMS[6] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADV* R Ser Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

R Serpentis (R Ser / HD 141850 / HR 5894 / HIP 77615) és un estel variable a la constel·lació del Serpent, situada a 1,2º ESE de β Serpentis, en Serpens Caput.[7] La seva variabilitat va ser descoberta per l'astrònom Karl Ludwig Harding en 1826, encara que ja figura en una carta estel·lar de Joseph Lepaute Dagelet de 1783.[8][9]

R Serpentis és un estel variable Mira la magnitud aparent del qual varia entre +5,16 i +14,4 en un període de 356,41 dies.[10] El mínim té lloc transcorregut el 59% del període després de la màxima lluentor; aquesta propietat és coneguda de vegades com a «fase» de 0,59. Com altres variables Mira, R Serpentis és una geganta vermella fosca, el tipus espectral de la qual varia de M6IIIe prop del màxim a M8IIIe prop del mínim.[9] Aquest tipus de variables són estels polsants amb llargs períodes d'oscil·lació, que van des dels 80 fins als 1000 dies.

Encara que d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos, R Serpentis s'hi troba a 682 anys llum del Sistema Solar, un altre estudi ofereix una distància molt major propera als 1500 anys llum.[7][11] La mesura del seu diàmetre angular en banda V és de 16 mil·lisegons d'arc, si bé l'error en aquesta mesura és de gairebé el 50%; aquesta xifra, considerant que la distància a la qual s'hi troba és de 682 anys llum, permet avaluar de forma aproximada el seu radi, resultant ser unes 360 vegades més gran que el del Sol.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «The All Sky Automated Survey. Catalog of variable stars. I. 0h -6h quarter of the Southern hemisphere» (en anglès). Acta Astronomica, 2002, pàg. 397–427.
  4. Afirmat a: General Catalogue of Variable Stars, 3rd ed. (англійська). Pàgina: 0. Data de publicació: 1971.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «Miscellaneous spectroscopic notes». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1988, pàg. 1084–1100. DOI: 10.1086/132274.
  7. 7,0 7,1 R Serpentis (SIMBAD)
  8. The First Known Variable Stars. SEDS
  9. 9,0 9,1 R Serpentis (SEDS)
  10. R Serpentis (The Bright Star Catalogue)
  11. Whitelock, Patricia A.; Feast, Michael W.; van Leeuwen, Floor «AGB variables and the Mira period-luminosity relation». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 386, 1, 2008. pp. 313-323.
  12. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Tabla consultada en CDS).