Messier 5

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 5
Messier5 - SDSS DR14 (panorama).jpg
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
DescobridorGottfried Kirch[1]
Maria Margarethe Winckelmann[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment5 maig 1702[3] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 18m 33.2201s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)2° 4' 51.7008''[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra0,008 Mpc[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,95[7] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi82,5 anys llum[8] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-8,76[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-10,29 mas/a (declinació)[9]
5,11 mas/a (ascensió recta)[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial52,1 km/s[6]
51,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-1,35[11] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC5904 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 5 (M5 o NGC 5904) és un cúmul globular visible a la constel·lació Serp. Va ser descobert per Gottfried Kirch el 1702. Presenta molt bones condicions d'observació, ja que és visible a ull nu com una estrella prop de l'estrella 5 Serpentis. Amb binoculars o petits telescopis es pot identificar aquest fàcilment.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a 7,34 i fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles que conté. Presenta una velocitat radial respecte al Sol de 51,8 km/s o 186.480 km/h.[12] L'esfera gravitacional d'influència de l'M5 té un radi d'uns 200 anys llum i s'estén a través de 165 anys llum, el que converteix aquest cúmul en un dels més grans coneguts. Té una edat d'uns 13 mil milions d'anys.

Estrelles variables[modifica]

Per a l'aficionat dotat d'un telescopi mitjà (150-200 mm de diàmetre) equipat amb càmera CCD, la variable més brillant és V42; es tracta d'un astre de magnitud 11,22 (en banda V) que polsa amb un període de 12,75 dies i pertany al tipus RV Tauri.

Es coneixen al voltant de 105 estrelles variables en lluentor, unes 97 de les quals són del tipus RR Lyrae. Les estrelles RR Lyrae, algunes vegades anomenades variables de cúmul, són d'alguna manera semblants a les variables cefeides i com a tal es poden usar com a eina per mesurar distàncies a l'espai, ja que es coneix la relació entre la seva lluminositat i el seu període. L'estrella més brillant i, per tant, la més fàcilment observable varia la seva magnitud de 10,6 a 12 en un període per sota dels 26,5 dies. També s'ha observat una nana nova en aquest cúmul.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 5
  1. «Messier 5». [Consulta: 6 agost 2018].
  2. «Messier 5». [Consulta: 6 agost 2018].
  3. «Messier 5». [Consulta: 6 agost 2018].
  4. 4,0 4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
  5. «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  7. Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.
  8. «Messier 5». [Consulta: 6 agost 2018].
  9. 9,0 9,1 «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  10. «"Galaxy," defined». Astronomical Journal, 2012, pàg. 76. DOI: 10.1088/0004-6256/144/3/76.
  11. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
  12. «SIMBAD Astronomical Database». Results for NGC 5904. [Consulta: 15 novembre 2006].