Èpsilon Serpentis
Èpsilon Serpentis (ε Ser / 37 Ser / HD 141795) és un estel de magnitud aparent +3,71 en la constel·lació de Serpens, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.[10][11] Ostenta el nom, poc utilitzat, de Nulla Pambu —«la bona serp» en llengua tàmil—, l'origen de la qual prové del nom que els encantadors de serps de l'Índia donen a Serpens Caput.
Situada a 70 anys llum de distància de la Terra, Èpsilon Serpentis és un dels estels blancs de la seqüència principal més propers al Sistema Solar.[12] En aquests estels, igual que en el Sol, l'energia s'obté per la fusió d'hidrogen en heli. No obstant això, a diferència d'altres estels d'aquest tipus, Èpsilon Serpentis és un estel amb línies metàl·liques, és a dir, l'espectre de la seva atmosfera externa mostra un enriquiment de certs metalls i un empobriment d'uns altres. Així, les abundàncies relatives d'escandi i calci equivalen, respectivament, al 5 % i al 15 % dels valors solars. Per contra, el contingut de níquel és tres vegades major que en el Sol i els de zirconi i bari són, respectivament, 8 i 11 vegades superiors als solars. Aquest enriquiment és més palès en els elements lantànids, sent el lantani 15 vegades i el ceri 20 vegades més abundant que en el Sol.[13]
La temperatura d'Èpsilon Serpentis és 8400 K —menor que l'esperada per al seu tipus espectral A2, resultat de la seva anòmala composició— i la seva lluminositat és 12,4 vegades major que la lluminositat solar. El seu radi és un 70 % més gran que el radi solar i rota amb una velocitat d'almenys 39 km/s.
Té una massa de 1,85 masses solars i la seva edat s'estima en 350 milions d'anys, una quarta part del temps que emprarà en la fusió del seu hidrogen.[14] És un estel molt similar a Cástor Ba (α Geminorum Ba), també estel Am.
Referències[modifica]
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. I. Main-sequence A, F, and G stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 27-01-2012, pàg. 101. DOI: 10.1088/0004-637X/746/1/101.
- ↑ «XHIP: An extended hipparcos compilation» (en anglès). Astronomy Letters, 5, maig 2012, pàg. 331-346. DOI: 10.1134/S1063773712050015.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ 6,0 6,1 Lynne A. Hillenbrand «The ages of early-type stars: Stromgren photometric methods calibrated, validated, tested, and applied to hosts and prospective hosts of directly imaged exoplanets» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 12-05-2015, pàg. 146. DOI: 10.1088/0004-637X/804/2/146.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 8,0 8,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Epsilon Serpentis (SIMBAD)
- ↑ Epsilon Serpentis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ A stars within 100 light-years (Solstation)
- ↑ «Epsilon Serpentis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Epsilon Serpentis (Stars, Jim Kaler)[Enllaç no actiu]
