Cervesa d'arrels
 | |
| Tipus | beguda amb gas, refresc i beguda  |
|---|---|
| Origen | Amèrica del Nord |
| Ingredients | Smilax ornata |
| Data de creació | dècada del 1840 |
La cervesa d'arrels[1] (root beer en anglès o racinette al Quebec[2]) és una beguda carbonatada obtinguda de la fermentació de sucre, llevat, herbes i una barreja d'arrels i escorça de diferents arbres.
La primera versió comercial d'aquest refresc s'atribueix al farmacèutic Charles Elmer Hires (1851-1937) l'any 1876, un quaker militant abstemi de Filadèlfia. La Llei seca estatunidenca va contribuir a l'èxit d'aquest gènere de begudes succedànies de les begudes alcohòliques.
La cervesa d'arrels estava feta originalment a base d'arrel de sassafràs, però la Food and Drugs Administration (FDA), arran de la descoberta de la possible cancerogenicitat del safrol, va prohibir-ne l'ús l'any 1960. El comitè científic de la Direcció general de la salut i dels consumidors de la Comissió europea ha conclòs a la genotoxicitat i a la cancerogenicitat del safrol l'any 2011.[3] A conseqüència de la prohibició de 1960, els fabricants han creat mescles d'aromes per intentar transmetre el sabor original del sassafràs.
Les aromes que s'usen habitualment en la fabricació d'aquest refresc són: l'arítjol i el Smilax glyciphylla (Sweet Sarsaparilla), la Gaultheria procumbens (Wintergreen), l'Aralia nudicaulis, la Picea rubens, la Picea mariana, la Pícea de Sitka, la moscada, el clavell d'espècia, el catxú, l'anís verd, l'Arctium, l'escorça de cirerer negre, l'escorça de bedoll, la regalèssia, la vainilla, la melassa, la canyella i la mel. El sabor de la cervesa d'arrels es compara sovint al gust del xarop, o de medicament, principalment degut a les aromes de pícea. La molsa de vegades s'obté per afegiment de tensioactius, sovint extracte de fusta de Quillaja saponaria (Quillaia Extract) i de goma aràbiga, de vegades de mandioca. El color de la beguda és causat pel caramel i la melassa.
L'efervescència es produeix artificalment a l'afegir el diòxid de carboni o naturalment per fermentació alcohòlica del sucre afegit (com les cerveses); en aquest darrer cas pot contenir fins a 2,5 % d'alcohol per volum. La beguda és edulcorada amb diversos ingredients: xarop de blat de moro, sacarosa, melasses, o d'altres, aspartam, etc.
Encara que és una beguda de tipus cola, la cervesa d'arrels rarament conté cafeïna.
Es comercialitza sobretot als Estats Units, a Mèxic i al Canadà. Al Quebec, la cervesa d'arrels s'anomena cervesa de racinette en francès quan és alcoholitzada. Tanmateix, la major part de les cerveses d'arrels disponibles al mercat no són alcohòliques.
Marques
[modifica]- A&W
- Mug Root Beer
- Barq's
- IBC Root Beer
- Stewart's Fountain Classics
- Kiri (marca quebequesa desapareguda l'any 2011)
Existeixen moltes variants regionals i fabricacions artesanals.
Notes i referències
[modifica]
- ↑ https://www.termcat.cat/ca/neoloteca/fitxa/MTUzNDAwNg%3D%3D
- ↑ «Grand dictionnaire terminologique, Office québécois de la langue française». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ Health and Food Safety