Rafael Gomar i Lloret

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rafa Gomar)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Gomar i Lloret
Biografia
Naixement1955 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Rafael Gomar i Lloret (Gandia, 1955), més conegut com a Rafa Gomar, és un escriptor valencià.

Biografia[modifica]

Va cursar estudis de Magisteri a l'Escola del Professorat d'EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l'Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de València. Va exercir de mestre a l'escola pública durant sis anys. Des del 1987 fins al 2018 va treballar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor corrector.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d'obres com ara Les quotidianies d'Arístides (1981), I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix (1984) i Saxo (1987).

Pel que fa a la narrativa, ha publicat el diari Donato, 2,27 (1988); Hipòtesi (1991), premi de narrativa breu Vila de Mislata; Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1992); En blanc i negre (1995) i Viure al ras (2000). L'any 2003 va guanyar el XXXIX Premi Recull de Narrativa Joaquim Ruyra amb l'obra Batecs, que va ser publicada l'any 2004; i aquest mateix any va publicar també la novel·la curta Rin. El 2009 guanyà el Premi Andròmina dels Octubre amb la novel·la Andròmina. Rafa Gomar ha participat en els volums col·lectius A la fi de l'atzucac (1982) i Històries circulars i altres relats (2003). L'any 2019 va publicar la novel·la Vidres en la moqueta i el 2020 Dissabte, jazz[1][2], obra guanyadora del Premi Soler i Estruch.[1]

Rafa Gomar també ha col·laborat en revistes com ara Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters o L'Aiguadolç, entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. «Enllaç a la pàgina del llibre». www.bullent.net. [Consulta: 27 agost 2020].
  2. «Ressenya de Josep A. Ysern». www.nosaltreslaveu.com. [Consulta: 27 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Xavier Aliaga i Víllora
Els neons de Sodoma
Premi Andròmina de narrativa
2009
Succeït per:
Raquel Ricart i Leal
Les ratlles de la vida
Precedit per:
Agustí Colomer
Un bri d'esperança. Sueca, 1952

Premi Soler i Estruch
2019
Succeït per:
'