Ramon Gomis de Barbarà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Gomis)
Infotaula de personaRamon Gomis de Barbarà
GomisDeBarbera.jpg
Ramon Gomis a la presentació d'un llibre seu al centre de Lectura de Reus, setembre de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióMetge endocrinòleg
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Ramon Gomis de Barbarà (Reus, 25 de desembre de 1946) és un metge endocrinòleg i dramaturg català.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar batxiller a Reus i es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona lany 1972. El 1976 es va especialitzar en endocrinologia i nutrició i el 1982 es va doctorar. De 1982 a 1984 va cursar un postgrau a la Universitat Lliure de Brussel·les i en tornar va ser nomenat metge adjunt a l'Hospital Clínic de Barcelona. En aquesta institució de 1992 a 1998 va exercir el càrrec de cap de la Secció de Diabetis i de 1998 a 2003 del Servei d'Endocrinologia. El 2008 va ser nomenat director de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. També ha estat director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d'Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem). Des de 2002 també és professor de la Universitat de Barcelona. Des de 2018 és director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya.

Va ser fundador del teatre independent «la Tartana» de Reus, va col·laborar a la Revista del Centre de Lectura i és autor de diverses obres de teatre. També ha publicat textos narratius com La Mar de la Frau, Barques i fogons i Guia de la Costa Daurada.[2] L'any 2003 va ser nomenat fill il·lustre de Reus[3] i distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2013.[4]

Obra dramàtica[modifica]

  • 1970. La petita història d'un home qualsevol. Barcelona, Edicions 62, 1970. V obtenir el Premi Joan Santamaria el 1970
  • 1972. Vermell de xaloc; Llumí d'or. Barcelona: Edicions 62, 1976. ISBN 8429711895
  • 1989. Capvespre al jardí. Barelona. Edicions 62, 1989. ISBN 8429729658 Premi Crítica Serra d'Or
  • 1994 Al fil de la mar. Barcelona: Lumen; Romea, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1994. ISBN 8426422764
  • 1996 El mercat de les delícies. Barcelona: Lumen : Romea, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1996. ISBN 8426422764
  • 2012 L'espiadimonis. Tarragona: Arola, 2012. ISBN 9788415248590
  • 2016 Retorn a Betlan. Lectura dramatitzada. Dir.: Iban Beltran. Tarragona: Magatzem, 2016.
  • 2022 Només el corbs van tips (premi Saó de Ponent)

A més ha escrit sobre temes professionals, i llibres d'assaig i narrativa, com ara: Retrats, més o menys impertinents. Reus: Centre de Lectura, 2008 ISBN 9788487873744, La Mar de la Frau: de Salou a Cambrils. Tarragona: El Mèdol, 1987. ISBN 8486542065 i El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona: Proa, 1998. ISBN 8482565451

Referències[modifica]

  1. «Ramon Gomis i de Barbarà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari Biogràfic de Reuse4ncs. Reus: L'ajuntament, 1991, p. 331. 
  3. «El lliurament del títol de Fill Il·lustre a Ramon Gomis i a Lluís Pasqual». Ajuntament de Reus. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 19-XI-2014].
  4. «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013].