Vés al contingut

Ramon Humet i Coderch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:21, 15 set 2014 amb l'última edició de Unapersona (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRamon Humet i Coderch
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalana
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica, música coral i sardana Modifica el valor a Wikidata
EstilContemporani
Veu de Ramon Humet i Coderch Modifica el valor a Wikidata
Lloc webramonhumet.com… Modifica el valor a Wikidata
Instagram: ramonhumet Souncloud: ramon-humet Musicbrainz: 1f6d9460-5f56-43bb-954d-aad0f383219e Modifica el valor a Wikidata

Ramon Humet i Coderch (Barcelona, 1968) és enginyer i compositor, professor al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Professional de Vila-seca.[1]

Va realitzar els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, estudiant composició amb Josep Soler i piano amb Miquel Farrè. També Va ser deixeble de Gerry Weill i de Harriet Serr a Caracas. Ha estat definit pel compositor anglès Jonathan Harvey com un creador subtil d'una gran imaginació poètica. Fruit dels seus estudis de shakuhachi, hi ha una evident inspiració oriental en moltes de les seves obres com Mantra II (2002) per a grup de percussió, els quaderns per a piano sol Escenes del bosc (2004-2008), Jardín de Haikus (2007) per a conjunt de cambra o l'obra simfònica Gagaku (2007-2008). El seu interès per la incorporació d'elements electrònics a les seves obres l'ha portat a realitzar un projecte amb la pianista Silvia Vidal per a piano i electrònica en temps real que han titulat e-moon.[2]

Ha estat guardonat amb els Premis Reina Sofia de Composició Musical i el Premi Internacional de composició Olivier Messiaen de l’Orquestra Simfònica de Mont-real.[3]

Durant la temporada 2013-2014 ha sigut el compositor resident del Palau de la Música Catalana.[4]

Obra musical

L’any 2007 rep l’encàrrec del mestre Kent Nagano de la composició d’una nova obra per a orquestra simfònica, Escenas de viento, obra que es va estrenar a la temporada 2008-2009 a la sala Wilfrid Pelletier de Montreal per la pròpia orquestra.[5]

L'obra Escenas de pájaros ha estat doblement guardonada amb el Premi internacional Reina Sofia i amb el Premi Internacional Olivier Messiaen, fet que li ha valgut un ampli reconeixement internacional i una remarcable difusió d'aquesta obra a través de la pròpia Orquestra Simfònica de Montreal (programada en dues ocasions), l'Orquestra de RTVE, i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[6]

És autor del llibre Ballmanetes, un recull de 12 cançons populars catalanes harmonitzades per a piano a 4 mans, llibre que ha tingut una gran acollida a les Escoles de Música de Catalunya des de la seva primera edició l’any 1992. La seva música conté una forta influència de l’espectralisme i de la música oriental, especialment del shakuhachi.[7]

L'any 2013 es va estrenar, a Halle (Alemanya) la seva primera òpera, Sky Disc. És una òpera-oratori per a set solistes i cor mixt amb orquestra. El llibret està escrit per Rebecca Simpson. El text està escrit en tres llengües diferents (català, anglès i alemany) per representar les diferents nacionalitats dels personatges.[8]

Catàleg d'Obres

Obres per a Orquestra

  • Gagaku (2007-2008)[5]
  • Escenas de viento (2007-2008)[5]
  • Escenas de Pájaros (2004-2006)[5]
  • 3 nocturns (2001)[5]
  • Música del no ésser (2008-2010)[5]
    1. Sol de primavera (2009)[5]
    2. Vent transparent (2008-revisió:2009)[5]
    3. Blancor de neu (2009-2010)[5]
    4. Núvols brillants (2010)[5]

Obres per a conjunt instrumental

  • ...from the meadows (2006)[5]
  • Jardí de Haikus (2007)[5]
  • Concert per a piano i conjunt instrumental-And the world was calm (2009)[5]
  • Mantra II (2002)[5]
  • Quatre jardins zen (2008)[5]
  • El jardí de Kinko (2008)[5]
  • Pètals (2009)[5]
  • Petites catàstrofes (2010)[5]

Obres per a cor

Obres per a cobla

  • El Montsant (2004)[13]

Òperes

Llibres

  • Ballmanetes (Juntament amb Silvia Vidal i Maria Torres)[7]

Premis (selecció)

  • XVI Premi Internacional Ciutat de Tarragona (2008)[14]
  • Olivier Messiaen International Composition Prize (2007)[14]
  • XXIV Premi Internacional de composició Reina Sofia (2006)[14]
  • Premi de composició Joaquín Rodrigo – Villa de Madrid (2005)[14]
  • Mostly Modern International Composition Competition (2003)[14]
  • SGAE Premio para Jóvenes Compositores (1997)[14]

Discografia

  • Niwa. Obres de cambra (2012)[15]

London Sinfonietta. Nicholas Collon, director | Neu Records NEU MCH CD002

  • Escenes del bosc. Música per a piano i de cambra (2003-2007)[15]

Ensemble Proxima Centauri, Mª Teresa Garrigosa, Sílvia Vidal Ars Harmonica AH182

  • Escenes del bosc, 4t quadern. Frederic Mompou, in memoriam[15]

Alberto Rosado, piano Fundació Catalunya Caixa. Col·lecció Compositors Catalans Contemporanis, volum IV

Sílvia Vidal, piano Ars Harmonica AH109

  • Vent de l’oest[15]

Horacio Curti, shakuhachi Agharta music AMCD022

  • Rossinyol (Escenes del bosc, 1r quadern)[15]

Jordi Masó Anacrusi AC060

Sílvia Vidal, piano. Ramon Humet, electrònica Ars Harmonica AH148

Percussions de Barcelona Anacrusi AC023

  • L’Efímera Carícia del Vent[15]

Quartet Fu-mon Anacrusi AC010

  • 4 Cuadros de J.M.W. Turner[15]

Grupo Cámara XXI. Dir.: Gregorio Gutiérrez SGAE/Fundación Autor 98004-3

  • Guaguancó (Sax quartet)[15]

Quartet 3+1 Anacrusi AC021

Percussions de Barcelona Anacrusi AC030

Encàrrecs (selecció)

  • Montreal Symphony Orchestra[17]
  • Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya[17]
  • CDMC[17]
  • ACDA[17]
  • Fundació Calouste Gulbenkian[17]
  • Fundació Phonos[17]
  • Fundació Autor[17]
  • Auditorio Nacional de Música de Madrid[17]
  • Neopercusión[17]
  • Festival de Torroella[17]
  • Festival d’Òpera de Butxaca[17]
  • Fundació Caixa Catalunya[17]
  • SGAE[17]
  • Barcelona 216[17]
  • Trio Kandinsky[17]
  • Ajuntament de Tarragona[17]

Referències

  1. ↑ Ajuntament de Vila-seca/Ensenyament Musical
  2. ↑ «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  3. ↑ web de l'orquestra simfònica de Mont-real
  4. ↑ «Compositors catalans». Palau de la Música Catalana p. 3. [Consulta: 15 setembre 2014].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 Editorial Tritó
  6. ↑ VilaWeb-El Punt
  7. ↑ 7,0 7,1 Editorial Tritó
  8. ↑ 8,0 8,1 «L'òpera de Ramon Humet "Sky Disc" a Halle». Catalan! Arts, dilluns 15 setembre 2013 [Consulta: 15 setembre 2014].
  9. ↑ «Ramon Humet». New catalan music [Consulta: 15 setembre 2014].
  10. ↑ «L'Escolania canta en el centenari de La Pedrera». Abadia de Montserrat. [Consulta: 15 setembre 2014].
  11. ↑ «El 33 reemet el Concert de Sant Esteve que compleix 100 anys». TV3, 17-12-2013.
  12. ↑ Barcons, Josep «Excel·lents veus letones entre cancel·lacions instrumentals ibèriques». Revista Musical Catalana, 24 Juliol 2014. [Consulta: 15 setembre 2014].
  13. ↑ El compositor habla (castellà)
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 [1]
  15. ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 Neu Records Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «discografia» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  16. ↑ El diari de còrdoba (castellà)
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 17,15 associació catalana de compositors

Enllaços externs

  1. Fundació Ferrer Salat: Premi per a “Escenas de Pájaros” de Ramon Humet
  2. Vilaweb: el compositor Ramon Humet rep el Premi Reina Sofia
  3. Mundoclasico: Ramón Humet gana el Premio Ciudad de Tarragona de composición musical (castellà)
  4. Pàgina oficial de Ramon Humet
  5. Disc Niwa de Ramon Humet
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ramon Humet i Coderch
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Humet_i_Coderch&oldid=14045484»