Ramon Llovet Miserol
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1917 Barcelona |
| Mort | 2 agost 1987 (69 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | gravador, pintor, escultor |
Ramon Llovet Miserol (Barcelona, 7 d'agost de 1917 - Barcelona, 2 d'agost de 1987) fou un artista pintor que conreà altres disciplines com el gravat i l'escultura.
Va néixer a Barcelona en el si d'una família menestral humil. Des de molt petit començà a dibuixar i a pintar. Més endavant, assistí a classes a Llotja i a l'Ateneu Obrer.
El 1938 participà com a soldat en la Guerra Civil i retornà del front amb la lesió al cor que patia de naixement agreujada, alguns dibuixos i aquarel·les petites sobre les experiències viscudes i un incipient menyspreu cap al món militar i tota forma de violència.
La seva obra primerenca té algunes influències del noucentisme, però s'acosta més a l'obra de Gimeno, tant per la temàtica, com per l'ús de colors terrosos i foscos i la pinzellada matèrica.
El 1939 realitzà la seva primera exposició a les Galerías Costa de Barcelona, on farà dues exposicions més. Participà en els salons de tardor (Salón de Octubre) dels anys 40 i 50. Es va fer soci del FAD i del Cercle Maillol i participà de forma activa en tota mena de debats i discussions sobre temes artístics.
El 1948 trencà amb el període anterior i va pintar una curta sèrie d'obres expressionistes-cubistes. De temperament inquiet i investigador, la seva obra evolucionà constantment. Així, a partir del 1950, es va produir un nou canvi en la concepció del seu treball, ara predominaven el temes socials, dramàtics, dintre d'un expressionisme líric. Exposà aquestes obres a la Sala Argos, entre els anys 1951 i 1956.
A partir d'aquí, la seva obra fou valorada i reconeguda per la crítica, els col·leccionistes, etc. Rebé diferents guardons i va fer les primeres exposicions fora del país.
La temporada 1957-58, passà a formar part del grup de pintors de la Sala Gaspar, fins als anys 80.
A partir de 1955, la seva obra inicià una lenta evolució cap a un major lirisme, sense oblidar, però, la ironia o la crítica.
El 1967 començà a interessar-se pel pensament i l'obra del pacifista Lanza del Vasto, fet que va influir en la seva forma de pensar, en la seva vida i en la seva obra. També s'interessà profundament per l'obra filosòfica del pensador Krishnamurti i per la teosofia.
A partir d'aquí, el contingut poètic i espiritual de la seva obra es va anar accentuant fins a desembocar –a mitjans dels anys 70 i fins a les seves darreres obres– en una representació quasi metafísica de la realitat.
Obra gràfica i escultures[modifica]
El 1954 realitzà diferents gravats sobre planxes de guix –tècnica de la seva invenció– i, en anys posteriors, aiguaforts impresos per ell mateix en el seu taller. A partir dels anys 60 i fins a la seva mort, realitzà nombroses litografies.
Atret pel sentit volumètric i tàctil, a partir del 1964 conreà l'escultura, treballant diferents tècniques: ciments, llimadures metàl·liques, pedres volcàniques, terracota...
A mitjans dels anys 70 realitzà una sèrie de “caixes” que incorporaven pintura, escultura, sorres, elements trobats...
Obres[modifica]
-
Pescador. Oli sobre tela. 1949
-
Paral·lel. Oli sobre tela. 1949. Barcelona, MNAC
-
Venedor de carotes. Oli sobre tela. 1955. Barcelona, MNAC
-
Ambaixador de la pau? Acrílic sobre tela. 1967
-
Nena, flors i coloms. 1967. Acrílic sobre tela.
-
Cavallets i fira. 1968. Acrílic sobre tela.
-
Ofrena. 1976. Acrílic sobre tela.
-
Paisatge mariner. 1975 Litografia.
-
El violinista. 1953. Planxa de guix.
-
S/t. 1968. Aiguafort.
-
Cap de pallasso. 1968. Pedra artificial.
-
Maternitat. 1975. Terracota
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Manuel Ibáñez Escofet. Interpretación humana de una pintura. Sala Gaspar. Gráficas Universidad. Barcelona, 1965.
- R. Santos Torroella. Breu soliloqui de Ramon Llovet. Colección Sala Gaspar. Barcelona, 1968.
- Pilar Vélez, “Ramon Llovet (1917-1987): el gravat al servei de l'expressió plàstica”, Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2, 1994, p. 217-223.
- Bernat Puigdollers. Ramon Llovet. Més enllà de la realitat aparent. Vida i obra 1917-1987. Nova Era Publications. Barcelona, 2017.
- Bernat Puigdollers (direcció de l'obra), Albert Mercadé (pintura). Art i cultura de postguerra, Barcelona 1939-1962. Àmbit Serveis Editorials. Barcelona, 2019.
- Alex Mitrani. Pintura catalana. Segones avantguardes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2020.
- Artur Muñoz. Raons i maneres de pensar la Recerca Artística. (Tesi Doctoral, p. 149-151). Barcelona, 2023.
Enllaços externs[modifica]
- https://www.nuvol.com/noticies/ramon-llovet-redescobrint-un-dels-pintors-de-la-postguerra/
- http://www.catorze.cat/noticia/9008/ramon/llovet/pintor/oblidat
- http://www.rtvelvendrell.cat/la-pintura-i-el-misticisme-ramon-llovet-a-villa-casals-en-lany-del-seu-centenari/[Enllaç no actiu]
- https://www.rtvvilafranca.cat/tag/roger-llovet/