Ramon Llovet Miserol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRamon Llovet Miserol
RamonLlovet.jpg
Biografia
Naixement 7 agost 1917
Mort 2 agost 1987 (69 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Llovet Miserol (Barcelona, 7 d’agost de 1917 - Barcelona, 2 d’agost de 1987) fou un artista pintor que conreà altres disciplines com el gravat i l’escultura.

Va néixer a Barcelona en el si d’una família menestral humil. Des de molt petit començà a dibuixar i a pintar. Més endavant, assistí a classes a Llotja i a l’Ateneu Obrer.

El 1938 participà com a soldat en la Guerra Civil i retornà del front amb la lesió al cor que patia de naixement agreujada, alguns dibuixos i aquarel·les petites sobre les experiències viscudes i un incipient menyspreu cap al món militar i tota forma de violència.

La seva obra primerenca té algunes influències del noucentisme, però s’acosta més a l’obra de Gimeno, tant per la temàtica, com per l’ús de colors terrosos i foscos i la pinzellada matèrica.

El 1939 realitzà la seva primera exposició a les Galerías Costa de Barcelona, on farà dues exposicions més. Participà en els salons de tardor (Salón de Octubre) dels anys 40 i 50. Es va fer soci del FAD i participà de forma activa en tota mena de debats i discussions sobre temes artístics.

El 1948 trencà amb el període anterior i va pintar una curta sèrie d’obres expressionistes-cubistes. De temperament inquiet i investigador, la seva obra evolucionà constantment. Així, a partir del 1950, es va produir un nou canvi en la concepció del seu treball, ara predominaven el temes socials, dramàtics, dintre d’un expressionisme líric. Exposà aquestes obres a la Sala Argos, entre els anys 1951 i 1956.

A partir d’aquí, la seva obra fou valorada i reconeguda per la crítica, col·leccionistes, etc. Rebé diferents guardons i va fer les primeres exposicions fora del país.

La temporada 1957-58, passà a formar part del grup de pintors de la Sala Gaspar, fins als anys 80.

A partir de 1955 la seva obra inicià una lenta evolució cap a un major lirisme –sense oblidar, però, la ironia o la crítica.

Ramon Llovet al seu estudi

El 1967 començà a interessar-se pel pensament i l’obra del pacifista Lanza del Vasto, fet que va influir en la seva forma de pensar, en la seva vida i en la seva obra. També s’interessà profundament per l’obra filosòfica del pensador Krishnamurti i per la teosofia.

A partir d’aquí, el contingut poètic i espiritual de la seva obra es va anar accentuant fins a desembocar –a mitjans dels 70 i fins a les seves darreres obres– en una representació quasi metafísica de la realitat.

Obra gràfica i escultures[modifica]

El 1954 realitzà diferents gravats sobre planxes de guix –tècnica de la seva invenció– i, en anys posteriors, aiguaforts impresos per ell mateix en el seu taller. A partir del anys 60 i fins a la seva mort, realitzà nombroses litografies.

Atret pel sentit volumètric i tàctil, a partir del 1964 conreà l’escultura, treballant diferents tècniques: ciments, llimadures metàl·liques, pedres volcàniques, terracota...

A mitjans dels anys 70 realitzà una sèrie de “caixes” que incorporaven pintura, escultura, sorres, elements trobats...

Obres[modifica]

Cronologia [cal citació][modifica]

1917

Neix el 7 d’agost a Barcelona, fill únic d’una família menestral humil. Des de molt petit comença a dibuixar i a pintar. Més endavant assisteix a classes a Llotja i a l’Ateneu Obrer.

1931-1948

Freqüenta el Centre Parroquial de Santa Madrona on fa amics que perduraran al llarg de la seva vida.

1937

Exposició d’Art Pro Ajut Permanent a Madrid, Ateneu Socialista de Catalunya. Barcelona.

1938

Participa en el Saló de Tardor i en l’Exposició del dibuix i del gravat.

És enviat al front com a soldat en la Guerra Civil i en retorna amb alguns dibuixos i aquarel·les sobre les experiències viscudes i un agreujament de la lesió al cor que patia de naixement.

1939-41

Primeres exposicions individuals a les Galerías Costa de Barcelona.

1947

Es fa soci del Foment de les Arts Decoratives (FAD) i, des d’aleshores i al llarg dels anys 50, participa de forma activa en tota mena de debats i tertúlies sobre temes artístics que organitza l’entitat.

Pinta els decorats per a Yerma, de García Lorca, dirigida per I. F. Iquino.

1948

Recerca d’un estil diferent al del període anterior. Realitza una sèrie curta d’obres expressionistes-cubistes.

Es casa amb Teresa Colom, a qui havia conegut en representacions teatrals d’afeccionats al Centre Parroquial de Santa Madrona, i amb qui tindrà tres fills.

1949

Participa a l’exposició col·lectiva Arte Nuevo organitzada per les Galerías El Jardín de Barcelona.

1950

Participa en el tercer Salón de Octubre i a l’exposició col·lectiva Arte Nuevo de les Galerías El Jardín de Barcelona.

Nou canvi en la concepció de la seva obra. Comença a tractar temes socials dins d’un expressionisme líric.

1951

Exposició individual a les Galerías Argos de Barcelona.

Exposició a la Galerie d’Art Hispanique de París.

Participa en el Salón de Otoño de la Exposición Municipal de Bellas Artes i és guardonat amb una medalla.

1952

Exposició a la Galería Argos de Barcelona. Participa a l’exposició de Pintors Contemporanis Barcelonins a Panamà.

1953

Exposició a la Galería Fénix de Madrid. Rep la Medalla d’Or de l’Excma. Diputació de Palma de Mallorca en el Saló de Tardor. Participa a les exposicions de Arte Español en Medellín i de Arte Español en Bogotá.

1954

Exposició a la Galería Argos de Barcelona. Participa al concurs Barcelona Antiga amb un paisatge de Sant Pau del Camp.

Fa els primers gravats sobre planxes de guix, tècnica que inventa ell mateix.

1955

Participa a la IIIª Biennal Hispano-americana de Arte Joven. Concorre a l’exposició Joven Pintura Catalana, organitzada per la Galería Dintel de Santander. Presenta una obra a la XIV Exposición de Bellas Artes de Badalona.

Viatja a Eivissa. Aquest primer contacte amb l’illa i els seus habitants l’impressionaran i l’influenciaran fortament. Evolució de la seva obra cap a un major lirisme.

1956

Exposició a la Galería Argos de Barcelona.

Primer viatge a París.

1957

Participa en el Gran Premi Sant Jordi organitzat per la Diputació de Barcelona. Entra a formar part del grup de pintors de la Sala Gaspar, galeria amb la qual treballa de manera continuada durant molts anys. Forma part dels artistes seleccionats per a l’Exposició Cloenda de la Sala Gaspar de Barcelona. Participa en el 10è Saló de Tardor de Barcelona.

1958

Exposició a la Sala Gaspar de Barcelona. Participa en el II Saló de Maig i en el 8è Contemporany Spanish Painters, celebrat als Estats Units. Forma part dels artistes participants al 1r Salón La Pajarita, on és guardonat amb una Menció Honorífica.

1959

Participa en una exposició a la Galería Dintel de Santander, a la Galería Artehogar de Bilbao i Concorre al 3r Saló de Maig.

1960

Pren part en l’exposició col·lectiva 7 Pintores, de la Sala Gaspar de Barcelona i en la mostra 3 Pintores Catalanes, de la Sala Artehogar de Bilbao. Alhora també exposa a la Galería Prisma de Madrid, a la Galería Dintel de Santander i a la Sala Arthogar de Bilbao.

1961

S’exposa una selecció de la seva obra a The Left Bank Restaurant St. Thomas dels Estats Units i participa en l’exposició Nuevas tendencias de pintura catalana de Madrid.

1962

Realitza exposicions individuals a la Sala Gaspar, a la galeria Prisma de Madrid i a la Sala Artehogar de Bilbao. A més, participa en les exposicions col·lectives Arte Actual, de la Sala Gaspar i a la mostra 20 Años de Pintura Española, organitzada a Madrid.

1963

Comença a freqüentar la penya de pintors “La Punyalada”.

1964

Realitza les seves primeres escultures.

1965

Exposició antològica a la Sala Gaspar de Barcelona.

1966

Participa en diversos concursos, entre els quals es troben el Concurs Sant Jordi, organitzat per l’Excma. Diputació de Barcelona, i el 1r Premi Sant Pol de Mar de pintura.

Edita les primeres obres litogràfiques. A partir d’aquest any, realitzarà una important i llarga sèrie d’obres amb aquesta tècnica.

1967

Participa en l’exposició El Deporte en las Bellas Artes i en el Concurs Medalla Maria Vilaltella, on obté una Menció Honorífica.

A partir d’aquest any passarà els estius i algunes temporades a la casa de Guardiola de Fontrubí, a l’Alt Penedès, paisatge que influirà en la seva obra.

Comença a interessar-se pel pensament i l’obra del pacifista Lanza del Vasto que influirà tant en la seva forma de pensar com de pintar.

1968

Participa en la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid i rep el primer premi del Concurs de Pintura La viña y el vino de Vilafranca del Penedès. De la mateixa manera participa en una exposició a la Marjorie Kauffman Gallery de Houston, Texas.

La Sala Gaspar organitza una exposició individual dedicada a la seva obra.

1970

A partir d’aquesta data s’interessa profundament per l’obra filosòfica del pensador Krishnamurti.

Viatja per Europa amb altres amics pintors.

1972

El Cercle Artístic de Manresa li dedica una exposició d’homenatge.

1973

És operat per primera vegada per problemes cardíacs.

1974

Exposició a la Galeria Sant Lluc d’Olot i a la Sala Gaspar de Barcelona.

Edició d’una carpeta amb poemes propis i litografies. Sala Gaspar. Barcelona.

Inicia una sèrie de “caixes” on ajunta diferents tècniques: pintura, relleu, escultura, objectes trobats...

1976

Segona operació de cor. S’agreugen les dificultats físiques que pateix i que aconsegueix superar amb una constant vitalitat.

1977

Exposició a la Sala Gaspar de Barcelona.

1978

La seva obra forma part del Fons Internacional de Pintura de Barcelona i participa en l’exposició Setze Artistes i una Bandera de la Sala Gaspar de Barcelona.

Realitza amb Tomàs Bel Oleart la decoració mural, avui desapareguda, de l’església parroquial de Malla, Vic.

1979

Exposició al Cau Serrat de Tossa de Mar i a la Galeria Sant Lluc d’Olot.

1980

Edició d’una carpeta amb tres litografies, juntament amb altres artistes sota el títol de Traça, Obra Gràfica.

Al llarg dels anys 80 realitza una sèrie de petites escultures de terracota.

1981

Kunstkreises Südliche Bergstrabe/Kraichgau Wiesloch Kulturhaus Heildelberg.

1982

Presenta obra al Fons Internacional de Pintura de Barcelona.

1983

Exposició a la Sala Gaspar de Barcelona.

1984

Exposicions a la Galeria AB de Granollers, a la Galeria UR d’El Vendrell i a la Sala Vayreda d’Olot. Rep un accèssit al Premi de Pintura d’El Periódico. Edition Künstlerzeichnungen auf Glas.

1985

Participa a les exposicions organitzades per les galeries Cau Serrat de Tossa de Mar i Sant Jordi de Girona.

Operació de cor a vida o mort. Greu empitjorament del seu estat de salut.

1986

Exposició a la Sala Manresa de Manresa.

1987

Rep una medalla a la 4ª Biennal de Pintura Ciutat de Manresa. “Blumen und Gärten”. Kulturhaus Wiesloch.

El dia 2 d’agost mor a Barcelona.

1994

Exposició Antològica a la Sala Gaspar de Barcelona.

2017

Amb motiu del centenari del seu naixement, es realitza l’exposició L’expressió de la Pau en l’obra de Ramon Llovet al Museu Pau Casals d’El Vendrell i una exposició antològica celebrada a la Sala Joan Gaspar de Barcelona.

2018

Exposició antològica al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès.

Bibliografia[modifica]

  • Manuel Ibáñez Escofet. Interpretación humana de una pintura. Sala Gaspar. Gráficas Universidad. Barcelona, 1965.
  • R. Santos Torroella. Breu soliloqui de Ramon Llovet. Colección Sala Gaspar. Barcelona, 1968.
  • Pilar Vélez, “Ramon Llovet (1917-1987): el gravat al servei de l’expressió plàstica”, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2, 1994, p. 217-223.
  • Bernat Puigdollers. Ramon Llovet. Més enllà de la realitat aparent. Vida i obra 1917-1987. Nova Era Publications. Barcelona, 2017.

Enllaços externs[modifica]