Nota

El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.

Nomenclatura

Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:

UT queant laxis

REsonare fibris

MIra gestorum

FAmuli tuorum

SOLve polluti

LAbii reatum

Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.

Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.

Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.

En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és:

• Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí
• C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès.
• C D E F G A H segons el sistema alemany

Altura

La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).

Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:

$f=2^{n/12}\times 440\,{\text{Hz}}\,$

Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:

$f=2^{3/12}\times 440\,{\text{Hz}}\approx 523.2\,{\text{Hz}}$

Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:

$f=2^{-4/12}\times 440\,{\text{Hz}}\approx 349.2\,{\text{Hz}}$

Durada

Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.

Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).

Nota	Silenci	Nom	Valor	Equivalència
		rodona	1	4 negres
		blanca	2	2 negres
		negra	4	1 negra
		corxera	8	1/2 negra
		semicorxera	16	1/4 negra
		fusa	32	1/8 negra
		semifusa	64	1/16 negra
		garrapatea	128	1/32 negra
		semigarrapatea	256	1/64 negra

Escales i intervals

Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:

Nota musical	Segona	Tercera	Quarta	Cinquena	Sisena	Setena
do	re: segona major	mi: tercera major	fa: quarta justa	sol: cinquena justa	la: sisena major	si: setena major
re	mi: segona major	fa: tercera menor	sol: quarta justa	la: cinquena justa	si: sisena major	do: setena menor
mi	fa: segona menor	sol: tercera menor	la: quarta justa	si: cinquena justa	do: sisena menor	re: setena menor
fa	sol: segona major	la: tercera major	si: quarta augmentada	do: cinquena justa	re: sisena major	mi: setena major
sol	la: segona major	si: tercera major	do: quarta justa	re: cinquena justa	mi: sisena major	fa: setena menor
la	si: segona major	do: tercera menor	re: quarta justa	mi: cinquena justa	fa: sisena menor	sol: setena menor
si	do: segona menor	re: tercera menor	mi: quarta justa	fa: cinquena disminuida	sol: sisena menor	la: setena menor

Vegeu

• Escala temperada
• Escala pitagòrica
• Escala justa
• Figura musical
• Notació musical
• Giovanni Battista Doni

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nota

Viccionari