Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt arqueològic de Tàrraco Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 2,23 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaTarragonès
CiutatTarragona Modifica el valor a Wikidata
 41° 07′ 09″ N, 1° 15′ 29″ E / 41.11911°N,1.25804°E / 41.11911; 1.25804
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2000
A la dreta de la imatge es pot veure el recinte de culte que presidia el Fòrum Provincial

El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco. L'espai estava distribuït en tres terrasses, aprofitant el desnivell natural. Als dos nivells superiors és on estava ubicat el Fòrum Provincial. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial[1] i a l'intermedi, la plaça de representació (era l'edifici des d'on es gestionava tota la província, amb diversos espais importants). A la tercera terrasa o nivell és on es va construir el circ uns anys més tard.

Descripció[modifica]

El Fòrum Provincial s'ubicava a la part alta de l'actual ciutat de Tarragona. La designació de Tàrraco com a capital de la província d'Hispània Citerior durant la segona meitat del segle i dC comportà un programa de monumentalització de la ciutat, d'acord amb la seva representativitat. La part alta fou objecte d'un llarg procés que desembocà en la conformació d'un conjunt de tres terrasses esglaonades, dins de les muralles, amb una funció ben definida.

A la primera i més alta de les terrasses de Tàrraco s'ubica el recinte de culte imperial, aproximadament on hi ha l'actual catedral. Estava envoltat per un pòrtic,[2] del qual encara en queden restes al claustre de la catedral. L'espai era de grans dimensions i es va haver d'adaptar a topografia del terreny respectant, a més, les muralles que envoltaven el recinte.[3]

Al centre de la plaça hi havia un temple romà dedicat a l'emperador August. Es tractava d'un temple octàstil (amb un frontal de 8 columnes) de què es creu que l'amplada coincidia amb la de l'actual nau central i part de les laterals de la catedral de Tarragona. Va ser construït aproximadament al segle I dC. Es considera un joia arquitectònica romana.[4][5]

Història[modifica]

Recreació de l'estàtua colossal d'August divinitzat que presidiria el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

L'historiador Tàcit esmenta que, l'any 15 dC, una representació de tarraconenses van demanar a l'emperador Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August. L'emperador August havia mort un any abans i va ser qui va atorgar a Tàrraco la capitalitat de la província Hispania Tarraconensis, la més gran de l'antic imperi, i qui va instaurar la teocràcia com a nou règim polític. L'emperador va romandre dos cops a la ciutat i hi va promoure importants reformes urbanes.

Els arqueòlegs indiquen que el temple de Tarragona podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma, com ho indiquen les fonts clàssiques: «In omnes provincias exemplum».

La investigació arqueològica actual coincideix a creure que sota la catedral medieval es troba el temple romà. L'any 2007, després d'un acord entre l'arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, es va excavar per primera vegada i en condicions al nord del claustre, sota les cases dels canonges. Les excavacions van localitzar el mur del recinte religiós, i bases de columnes i pilastres, capitells i inscripcions. La zona de culte té uns quaranta-cinc metres.[6]

Durant el 2010, es va dur a terme una segona excavació, on es van trobar caixes sepulcrals d'arquebisbes tarragonins del segle xvii i xix.[7]


Estàtua d'August[modifica]

A través de la troballa d'un fragment d'un dit del peu de grans dimensions es va arribar a la conclusió que en el seu moment hi va haver una estàtua colossal de l'emperador August.[8] Gràcies a aquest descobriment se'n va poder fer una reconstrucció hipotètica tal com es pot apreciar a la imatge del costat.

Fragment del dit del peu trobat, a partir del qual es va poder fer la recontrucció de tota l'estàtua.

Es creu que podria haver estat ubicada presidint el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco.[9] Així també, es creu que hi havia una "plaça de les estàtues",[10] ja que també s'han trobat més restes de pedestals i d'altres estàtues (tant d'August com d'altres personatges importants de l'època).

Referències[modifica]

  1. davidamoros. «Fòrum Provincial. Pretori — Ajuntament de Tarragona». [Consulta: 21 gener 2020].
  2. «Temple (recinte de culte)», 20-07-2014. [Consulta: 18 gener 2020].
  3. Macias Solé, Josep Maria; Menchon i Bes, Joan; Muñoz Melgar, Andreu; Teixell Navarro, Immaculada «La acrópolis de Tarraco y la implantación urbana del culto imperial en la capital de la Hispania Citerior». RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), 2011.
  4. La Vanguardia 29 de Juliol de 2010
  5. La Vanguardia 2 de Juliol de 2010
  6. Masanés, Cristina (2007) "Descobert el temple d'August a Tàrraco", revista Sàpiens, maig de 2007, número 55, pàgina 6.
  7. Masanés, Cristina «Superposició d'edificis a Tarragona». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 10. ISSN: 1695-2014.
  8. «LA HUELLA DE AUGUSTO EN EL MNAT - Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2020].
  9. Mar, Ricardo; Arbulo, Joaquín Ruiz de; Vivó, David; Beltrán-Caballero, José Alejandro. TARRACO. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana: Volumen I. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto (en castellà). Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2015-07-16. ISBN 978-84-8424-385-4. 
  10. Mar, Ricardo; Ruíz de Arbulo, Joaquín; Vivó Codina, David «El foro de la colonia Tarraco entre la República y el Imperio». RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), 2010.

Vegeu també[modifica]