Vés al contingut

Reinhold Niebuhr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaReinhold Niebuhr
Nom original(de) Karl Paul Reinhold Niebuhr Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Wright City (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Stockbridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStockbridge Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióYale Divinity School
Eden Theological Seminary (en) Tradueix
Elmhurst University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, filòsof, politòleg, professor d'universitat, ètic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUnion Theological Seminary Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeUrsula M. Niebuhr (1931–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabeth Sifton Modifica el valor a Wikidata
GermansH. Richard Niebuhr Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2119866 Find a Grave: 763 Modifica els identificadors a Wikidata

Karl Paul Reinhold Niebuhr (1892–1971) fou un teòleg reformista, filòsof moral, comentarista de temes polítics i afers públics, i professor al Union Theological Seminary de Nova York durant més de 30 anys. Niebuhr fou un dels més destacats intel·lectuals nord-americans amb posicionaments públics durant diverses dècades del segle XX i va rebre la Medalla Presidencial de Llibertat el 1964. Va escriure i va parlar freqüentment sobre la intersecció de religió, política, i política pública en la majoria dels seus llibres més influents incloent-hi Moral Man and Immoral Society i The Nature and Destiny of Man. Aquest darrer és considerat com ell número 18 dels 100 llibres de no ficció més influents del segle XX per la Modern Library.[1] Andrew Bacevich va qualificar el llibre de Niebuhr The Irony of American History com "el llibre més important mai escrit sobre la política exterior dels EUA."[2] L'historiador Arthur Schlesinger Jr. va descriure Niebuhr com "el teòleg americà més influent del segle XX",[3][4] i la revista Time el va definir pòstumament com "el teòleg protestant més gran d'Amèrica des de Jonathan Edwards."

Va començar com a ministre de l'església protestant amb un fort compromís amb la classe treballadora a la dècada de 1920, compartint amb molts altres ministres un fort compromís amb els posicionaments del pacifisme i el socialisme. El seu pensament va evolucionar durant la dècada de 1930 vers un realisme teològic de caràcter neo-orthodox mentre va desenvolupar la perspectiva filosòfica coneguda com "realisme cristià".[5] A The Children of Light and the Children of Darkness (1944) va atacar l'utopisme per la seva incapacitat per tractar la realitat: "La capacitat de justícia de l'home fa possible la democràcia; però la inclinació de l'home a la injustícia fa necessària la democràcia".

El realisme de Niebuhr es va consolidar després de 1945 i va donar suport als esforços de la política nord-americana per afrontar el comunisme soviètic arreu del món. Va ser un dels pensadors més influents dedicat als afers públics dels anys 40 i 50 del segle xx.[4] Niebuhr es va enfrontar amb els posicionaments religiosos de tipus liberal tot criticant la seva posició un pèl naif en relació a les contradiccions entre la naturalesa humana i l'optimisme de l'Evangeli social. També es va enfrontar amb el conservadorisme religiós a qui va criticar una lectura ingènua de les escriptures i la seva irada curta sobre el que era la "vertadera religió". Durant aquest temps va ser vist per molts com el rival intel·lectual de John Dewey.[6]

Les contribucions de Niebuhr a la filosofia política inclouen utilitzar els recursos de la teologia per argumentar a favor del realisme polític. La seva feina ha influït també significativament la teoria sobre relacions internacional influint, molts acadèmics a allunyar-se de l'idealisme i a abraçar el realisme.[7] Un gran nombre d'estudiosos, incloent-hi científics polítics, historiadors polítics, i teòlegs, ha estat influenciats pel seu pensament. A banda d'acadèmics, activistes com Myles Horton i Martin Luther King Jr., nombrosos polítics, entre els que cal citar Hillary Clinton, Hubert Humphrey, Dean Acheson, James Comey, Madeleine Albright, i John McCain, així com els presidents Jimmy Carter i Barack Obama,[8] han destacat la influència de Niebuhr en el seu pensament.[9][2][10][11][12] En els anys recents l'interès per Niebuhr s'ha renovat en part gràcies a l'admiració que li va manifestar el president Obama.[13] L'any 2017, la cadena de televisió pública PBS (Public Broadcasting Service) va fer públic un documental sobre Niebuhr titulat An American Conscience: The Reinhold Niebuhr Story.

A més dels seus comentaris polítics, Niebuhr és també conegut per haver escrit la Pregaria de la Serenitat, una oració molt difosa que va ser popularitzada per Alcohòlics Anònims.[14][15] Niebuhr fou també un dels fundadors de les associacions Americans for Democratic Action i International Rescue Committee. També va passa per l'Institute for Advanced Study a Princeton i va exercir com a professor visitant a Harvard i Princeton.[16][17][18]

Referències

[modifica]
  1. «100 Best Nonfiction». Modern Library, 1998. [Consulta: 4 març 2015].
  2. 2,0 2,1 Brian Urquhart , 26-03-2009.
  3. , 22-06-1992.
  4. 4,0 4,1 , 18-09-2005.
  5. R. M. Brown, 1986, p. xv–xiv.
  6. «Reinhold Niebuhr and John Dewey: An American Odyssey, Daniel F. Rice — Author». SUNY Press, març 1993. [Consulta: 15 març 2015].
  7. "Political realism" in foreign policy emphasizes national interest and is opposed to "idealism". See Michael Doyle, Ways of War and Peace: Realism, Liberalism, and Socialism (1997)[Pàgina?]
  8. , 26-04-2007.
  9. «Niebuhr and Obama». Hoover Institution, 01-04-2009. [Consulta: 15 març 2015].
  10. «Reinhold Niebuhr and the Political Moment». Religion & Ethics Newseekly. PBS, 07-09-2007. Arxivat de l'original el 10 març 2013.
  11. . Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 25 desembre 2019].
  12. Tippett, Krista. «Reinhold Niebuhr Timeline: Opposes Vietnam War». On Being, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 21 setembre 2013. [Consulta: 15 març 2015].
  13. Smith, Jordan Michael. «The Philosopher of the Post-9/11 Era». Slate, 17-10-2011. [Consulta: 15 març 2015].
  14. Cheever, Susan. «The Secret History of the Serenity Prayer». The Fix, 06-03-2012.
  15. «Hall of Famous Missourians». Missouri House of Representatives. [Consulta: 15 març 2015].
  16. «About ADA». Americans for Democratic Action. [Consulta: 15 març 2015].
  17. «Reinhold Niebuhr by Howard G. Patton». religion-online.org. Arxivat de l'original el 2bapril 2015. [Consulta: 15 març 2015].
  18. Tippett, Krista. «Reinhold Niebuhr Timeline: Accepts position at Princeton». On Being, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 15 març 2015].

Bibliografia

[modifica]
Beckley, Harlan. Passion for Justice: Retrieving the Legacies of Walter Rauschenbusch, John A. Ryan, and Reinhold Niebuhr. Louisville, Kentucky: Westminster John Knox Press, 1992. ISBN 978-0-664-21944-4. 
Bingham, June. Courage to Change: An Introduction to the Life and Thought of Reinhold Niebuhr. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1961. 
Brooks, David (2002). «A Man on a Gray Horse». The Atlantic Monthly 290 (2) (Boston): 24–25. ISSN 1072-7825. 
Carnahan, Kevin. Reinhold Niebuhr and Paul Ramsey: Idealist and Pragmatic Christians on Politics, Philosophy, Religion, and War. Lanham, Maryland: Lexington Books, 2010. ISBN 978-0-7391-4475-6. 
Castellin, Luca G. Il realista delle distanze: Reinhold Niebuhr e la politica internazionale (en italià). Soveria Mannelli, Italy: Rubbettino, 2014. ISBN 978-88-498-3973-9. 
{{{títol}}} (Tesi). 
Craig, Campbell Journal of the History of Ideas, 53, 4, 1992, pàg. 687–701. DOI: 10.2307/2709944. ISSN: 1086-3222.
Crouter, Richard. Reinhold Niebuhr: On Politics, Religion, and Christian Faith. Nova York: Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/acprof:oso/9780195379679.001.0001. ISBN 978-0-19-537967-9. 
Diggins, John Patrick. Why Niebuhr Now?. Chicago: University of Chicago Press, 2011. ISBN 978-0-226-14883-0. 
Fackre, Gabriel. The Promise of Reinhold Niebuhr. 3rd. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2011. ISBN 978-0-8028-6610-3. 
. DOI 10.1093/anb/9780198606697.article.0801094. 
Harland, Gordon. The Thought of Reinhold Niebuhr. Nova York: Oxford University Press, 1960. 
Harries. Reinhold Niebuhr and Contemporary Politics: God and Power. Oxford: Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/acprof:oso/9780199571833.001.0001. ISBN 978-0-19-957183-3. 
Hofmann, Hans. The Theology of Reinhold Niebuhr. Nova York: Scribner, 1956. 
Inboden, William C. Diplomatic History, 38, 1, 2014, pàg. 49–82. DOI: 10.1093/dh/dht089. ISSN: 1467-7709.
Kennealy, Peter. «History, Politics, and the Sense of Sin: The Case of Reinhold Niebuhr». A: Moulakis. The Promise of History: Essays in Political Philosophy. Berlín: Walter De Gruyter, 1985, p. 135–171. ISBN 978-3-11-010043-3. 
Lovin, Robin Journal of Religious Ethics, 31, 3, 2003, pàg. 487–505. DOI: 10.1111/1467-9795.00149. ISSN: 1467-9795. JSTOR: 40008340.
McCann, Dennis. Christian Realism and Liberation Theology: Practical Theologies in Creative Conflict. Maryknoll, New York: Orbis Books, 1981. ISBN 978-0-88344-086-5. 
Merkley, Paul. Reinhold Niebuhr: A Political Account. Montreal: McGill-Queen's University Press, 1975. ISBN 978-0-7735-0216-1. 
Patton, Howard G. Reinhold Niebuhr, 1977.  Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine.
Rice. Reinhold Niebuhr Revisited: Engagements with an American Original. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2009. ISBN 978-0-8028-6257-0. 
Rosenthal, Joel H. Righteous Realists: Political Realism, Responsible Power, and American Culture in the Nuclear Age. Baton Rouge, Louisiana: Louisiana State University Press, 1991. ISBN 978-0-8071-1649-4. 
Warren, Heather A. Theologians of a New World Order: Reinhold Niebuhr and the Christian Realists, 1920–1948. Nova York: Oxford University Press, 1997. ISBN 978-0-19-511438-6. 

Referències externes

[modifica]