Reinhold Niebuhr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaReinhold Niebuhr
Nom original(de) Karl Paul Reinhold Niebuhr modifica
Biografia
Naixement21 juny 1892 modifica
Wright City (Missouri) modifica
Mort1r juny 1971 modifica (78 anys)
Stockbridge (Massachusetts) modifica
Dades personals
ReligióLuteranisme modifica
FormacióYale Divinity School (en) Tradueix
Eden Theological Seminary (en) Tradueix
Elmhurst College (en) Tradueix modifica
Activitat
Camp de treballTeologia modifica
OcupacióTeòleg, professor d'universitat, politòleg, filòsof i ètic modifica
Activitat1915 modifica –
OcupadorUnion Theological Seminary modifica
Membre de
Influències
Família
CònjugeUrsula M. Niebuhr (1931–) modifica
FillsElisabeth Sifton modifica
GermansH. Richard Niebuhr modifica
Premis

Find a Grave: 763 Modifica els identificadors a Wikidata

Karl Paul Reinhold Niebuhr (1892–1971) fou un teòleg reformista, filòsof moral, comentarista de temes polítics i afers públics, i professor al Union Theological Seminary de Nova York durant més de 30 anys. Niebuhr fou un dels més destacats intel·lectuals nord-americans amb posicionaments públics durant diverses dècades del segle XX i va rebre la Medalla Presidencial de Llibertat el 1964. Va escriure i va parlar freqüentment sobre la intersecció de religió, política, i política pública en la majoria dels seus llibres més influents incloent-hi Moral Man and Immoral Society i The Nature and Destiny of Man. Aquest darrer és considerat com ell número 18 dels 100 llibres de no ficció més influents del segle XX per la Modern Library.[1] Andrew Bacevich va qualificar el llibre de Niebuhr The Irony of American History com "el llibre més important mai escrit sobre la política exterior dels EUA."[2] L'historiador Arthur Schlesinger Jr. va descriure Niebuhr com "el teòleg americà més influent del segle XX",[3][4] i la revista Time el va definir pòstumament com "el teòleg protestant més gran d'Amèrica des de Jonathan Edwards."

Va començar com a ministre de l'església protestant amb un fort compromís amb la classe treballadora a la dècada de 1920, compartint amb molts altres ministres un fort compromís amb els posicionaments del pacifisme i el socialisme. El seu pensament va evolucionar durant la dècada de 1930 vers un realisme teològic de caràcter neo-orthodox mentre va desenvolupar la perspectiva filosòfica coneguda com "realisme cristià".[5] A The Children of Light and the Children of Darkness (1944) va atacar l'utopisme per la seva incapacitat per tractar la realitat: "La capacitat de justícia de l’home fa possible la democràcia; però la inclinació de l’home a la injustícia fa necessària la democràcia".

El realisme de Niebuhr es va consolidar després de 1945 i va donar suport als esforços de la política nord-americana per afrontar el comunisme soviètic arreu del món. Va ser un dels pensadors més influents dedicat als afers públics dels anys 40 i 50 del segle XX.[4] Niebuhr es va enfrontar amb els posicionaments religiosos de tipus liberal tot criticant la seva posició un pèl naif en relació a les contradiccions entre la naturalesa humana i l'optimisme de l'Evangeli social. També es va enfrontar amb el conservadorisme religiós a qui va criticar una lectura ingènua de les escriptures i la seva irada curta sobre el que era la "vertadera religió". Durant aquest temps va ser vist per molts com el rival intel·lectual de John Dewey.[6]

Les contribucions de Niebuhr a la filosofia política inclouen utilitzar els recursos de la teologia per argumentar a favor del realisme polític. La seva feina ha influït també significativament la teoria sobre relacions internacional influint, molts acadèmics a allunyar-se de l'idealisme i a abraçar el realisme.[7] Un gran nombre d'estudiosos, incloent-hi científics polítics, historiadors polítics, i teòlegs, ha estat influenciats pel seu pensament. A banda d'acadèmics, activistes com Myles Horton i Martin Luther King Jr., nombrosos polítics, entre els que cal citar Hillary Clinton, Hubert Humphrey, Dean Acheson, James Comey, Madeleine Albright, i John McCain, així com els presidents Jimmy Carter i Barack Obama,[8] han destacat la influència de Niebuhr en el seu pensament.[9][2][10][11][12] En els anys recents l'interès per Niebuhr s'ha renovat en part gràcies a l'admiració que li va manifestar el president Obama.[13] L'any 2017, la cadena de televisió pública PBS (Public Broadcasting Service) va fer públic un documental sobre Niebuhr titulat An American Conscience: The Reinhold Niebuhr Story.

A més dels seus comentaris polítics, Niebuhr és també conegut per haver escrit la Pregaria de la Serenitat, una oració molt difosa que va ser popularitzada per Alcohòlics Anònims.[14][15] Niebuhr fou també un dels fundadors de les associacions Americans for Democratic Action i International Rescue Committee. També va passa per l'Institute for Advanced Study a Princeton i va exercir com a professor visitant a Harvard i Princeton.[16][17][18]

Referències[modifica]

  1. «100 Best Nonfiction». Modern Library, 1998. [Consulta: 4 març 2015].
  2. 2,0 2,1 Brian Urquhart , 26-03-2009.
  3. , 22-06-1992.
  4. 4,0 4,1 , 18-09-2005.
  5. R. M. Brown, 1986, p. xv–xiv.
  6. «Reinhold Niebuhr and John Dewey: An American Odyssey, Daniel F. Rice — Author». SUNY Press, març 1993. [Consulta: 15 març 2015].
  7. "Political realism" in foreign policy emphasizes national interest and is opposed to "idealism". See Michael Doyle, Ways of War and Peace: Realism, Liberalism, and Socialism (1997)[Pàgina?]
  8. , April 26, 2007.
  9. «Niebuhr and Obama». Hoover Institution, 01-04-2009. [Consulta: 15 març 2015].
  10. «Reinhold Niebuhr and the Political Moment». Religion & Ethics Newseekly. PBS, 07-09-2007. Arxivat de l'original el 10 març 2013.
  11. .
  12. Tippett, Krista. «Reinhold Niebuhr Timeline: Opposes Vietnam War». On Being, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 21 setembre 2013. [Consulta: 15 març 2015].
  13. Smith, Jordan Michael. «The Philosopher of the Post-9/11 Era». Slate, October 17, 2011. [Consulta: 15 març 2015].
  14. Cheever, Susan. «The Secret History of the Serenity Prayer». The Fix, 06-03-2012.
  15. «Hall of Famous Missourians». Missouri House of Representatives. [Consulta: 15 març 2015].
  16. «About ADA». Americans for Democratic Action. [Consulta: 15 març 2015].
  17. «Reinhold Niebuhr by Howard G. Patton». religion-online.org. Arxivat de l'original el 2bapril 2015. [Consulta: 15 març 2015].
  18. Tippett, Krista. «Reinhold Niebuhr Timeline: Accepts position at Princeton». On Being, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 15 març 2015].

Bibliografia[modifica]

Beckley, Harlan. Passion for Justice: Retrieving the Legacies of Walter Rauschenbusch, John A. Ryan, and Reinhold Niebuhr. Louisville, Kentucky: Westminster John Knox Press, 1992. ISBN 978-0-664-21944-4. 
Bingham, June. Courage to Change: An Introduction to the Life and Thought of Reinhold Niebuhr. New York: Charles Scribner's Sons, 1961. 
Brooks, David (2002). «A Man on a Gray Horse». The Atlantic Monthly 290 (2) (Boston): 24–25. ISSN 1072-7825. 
Carnahan, Kevin. Reinhold Niebuhr and Paul Ramsey: Idealist and Pragmatic Christians on Politics, Philosophy, Religion, and War. Lanham, Maryland: Lexington Books, 2010. ISBN 978-0-7391-4475-6. 
Castellin, Luca G. Il realista delle distanze: Reinhold Niebuhr e la politica internazionale (en it). Soveria Mannelli, Italy: Rubbettino, 2014. ISBN 978-88-498-3973-9. 
{{{títol}}} (Tesi). 
Craig, Campbell Journal of the History of Ideas, 53, 4, 1992, pàg. 687–701. DOI: 10.2307/2709944. ISSN: 1086-3222.
Crouter, Richard. Reinhold Niebuhr: On Politics, Religion, and Christian Faith. New York: Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/acprof:oso/9780195379679.001.0001. ISBN 978-0-19-537967-9. 
Diggins, John Patrick. Why Niebuhr Now?. Chicago: University of Chicago Press, 2011. ISBN 978-0-226-14883-0. 
Fackre, Gabriel. The Promise of Reinhold Niebuhr. 3rd. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2011. ISBN 978-0-8028-6610-3. 
. DOI 10.1093/anb/9780198606697.article.0801094. 
Harland, Gordon. The Thought of Reinhold Niebuhr. New York: Oxford University Press, 1960. 
Harries. Reinhold Niebuhr and Contemporary Politics: God and Power. Oxford: Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/acprof:oso/9780199571833.001.0001. ISBN 978-0-19-957183-3. 
Hofmann, Hans. The Theology of Reinhold Niebuhr. New York: Scribner, 1956. 
Inboden, William C. Diplomatic History, 38, 1, 2014, pàg. 49–82. DOI: 10.1093/dh/dht089. ISSN: 1467-7709.
Kennealy, Peter. «History, Politics, and the Sense of Sin: The Case of Reinhold Niebuhr». A: Moulakis. The Promise of History: Essays in Political Philosophy. Berlin: Walter De Gruyter, 1985, p. 135–171. ISBN 978-3-11-010043-3. 
Lovin, Robin Journal of Religious Ethics, 31, 3, 2003, pàg. 487–505. DOI: 10.1111/1467-9795.00149. ISSN: 1467-9795. JSTOR: 40008340.
McCann, Dennis. Christian Realism and Liberation Theology: Practical Theologies in Creative Conflict. Maryknoll, New York: Orbis Books, 1981. ISBN 978-0-88344-086-5. 
Merkley, Paul. Reinhold Niebuhr: A Political Account. Montreal: McGill-Queen's University Press, 1975. ISBN 978-0-7735-0216-1. 
Patton, Howard G. Reinhold Niebuhr, 1977. 
Rice. Reinhold Niebuhr Revisited: Engagements with an American Original. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2009. ISBN 978-0-8028-6257-0. 
Rosenthal, Joel H. Righteous Realists: Political Realism, Responsible Power, and American Culture in the Nuclear Age. Baton Rouge, Louisiana: Louisiana State University Press, 1991. ISBN 978-0-8071-1649-4. 
Warren, Heather A. Theologians of a New World Order: Reinhold Niebuhr and the Christian Realists, 1920–1948. New York: Oxford University Press, 1997. ISBN 978-0-19-511438-6. 

Referències externes[modifica]