Vés al contingut

Relació de congruència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre qualsevol relació general de congruència. Vegeu-ne altres significats a «congruència sobre els enters».

En matemàtiques i en particular en àlgebra abstracta, una relació de congruència o simplement una congruència és una relació d'equivalència que és compatible amb algunes operacions algebraiques.

Aritmètica modular

[modifica]

L'exemple típic de congruència és la congruència sobre els enters que es fa servir en aritmètica modular.

En aquest context congruència és el terme que es fa servir per a designar que dos nombres enters i tenen el mateix residu en ser dividits per un nombre natural , anomenat el mòdul; aquest s'expressa utilitzant la notació: que s'expressa dient que és congruent amb mòdul . Una altra definició equivalent és que el mòdul divideix exactament a la diferència .

Per exemple, perquè obtenim el mateix residu (2) si dividim 12 entre 5 i 17 entre 5.

El terme congruència s'utilitza a més amb dos sentits lleugerament diferents: per una banda amb el sentit d'identitat matemàtica; com a exemple d'aquest ús tenim el petit teorema de Fermat que assegura que per a cada primer i cada enter no divisible per tenim la congruència:

.

Per altra banda s'utilitza en el sentit d'equació, on apareixen una o més incògnites, i ens preguntem si una congruència té solució i en cas afirmatiu, quines són totes les seves solucions, per exemple la congruència , té solució, i totes les seves solucions venen donades per i , és a dir x pot ser qualsevol enter de les successions 11k+4 i 11k+7. Contràriament, la congruència , no té solució.

La notació i la terminologia van ser introduïdes per Carl Friedrich Gauss en el seu llibre Disquisitiones Arithmeticae el 1801. La seva utilització s'ha estès a molts altres entorns en els que podem parlar de divisibilitat, per exemple a polinomis amb coeficients en un cos, a ideals d'anells de nombres algebraics, etc.

Relació d'equivalència

[modifica]
1) reflexiva: .
2) simètrica: si llavors també .
3) transitiva: si i llavors també .

Compatibilitat amb les operacions d'addició i multiplicació dels enters

[modifica]
  • Si i k és un enter llavors també es compleix
i :
  • Si a més k és coprimer amb m, llavors podem trobar un enter , tal que

i llavors té perfecte sentit parlar de la divisió i també és cert que

on per definició posem .

  • Com a conseqüència de l'anterior, si tenim dos congruències amb igual mòdul:
i

podem sumar-les, restar-les o multiplicar-les de manera que també es verifiquen les congruències

i

Aquestes propietats permeten definir l'aritmètica modular.

Àlgebra lineal

[modifica]

Dues matrius reals A i B es diu que són congruents si existeix una matriu invertible real P tal que

Al definir la relació de congruència d'aquesta manera resulta que dues matrius són congruents si i només si representen la mateixa forma bilineal respecte de diferents bases. Aquesta relació és una relació d'equivalència.

Àlgebra universal

[modifica]

En àlgebra universal la idea es generalitza: Una relació de congruència sobre una àlgebra A és un subconjunt del producte directe A × A que és al mateix temps una relació d'equivalència en A i una subàlgebra de A × A.

Vegeu també

[modifica]