Vés al contingut

Revolució Verda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolució Verda
Imatge
El major ús del reg té un paper important en la revolució verda
Tipusrevolució agrícola Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1940 - 1960 Modifica el valor a Wikidata
Períodesegle XX Modifica el valor a Wikidata
Temaagricultura Modifica el valor a Wikidata
Participant
L'augment de l'ús de diverses tecnologies, com ara pesticides, herbicides i fertilitzants, així com noves varietats de cultius d'alt rendiment que es van utilitzar en les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial per augmentar en gran manera la producció mundial d'aliments.

La Revolució Verda o la Primera Revolució Verda és un terme utilitzat per a descriure la transformació de l'agricultura en diversos països en desenvolupament entre els anys 1940 i 1960.[1]

Està basada en l'aplicació de la ciència i la tecnologia als conreus, principalment de cereals, amb l'objectiu d'augmentar la producció d'aliment i aconseguir la suficiència alimentària de diversos països. El biòleg estatunidenc Norman Borlaug i l'agrònom italià Nazareno Strampelli, amb els seus encreuaments de varietats de blat, se'n consideren els precursors. L'augment de producció va ser degut a l'ús de llavors més productives i resistents, la mecanització dels sistemes de conreu, l'ús massiu de fertilitzants i pesticides i la millora dels sistemes de d'irrigació.

Els programes de desenvolupament utilitzats van ser promoguts des del govern dels Estats Units, amb l’ajut de la Fundació Rockefeller i la Fundació Ford, i van incidir principalment en la productivitat de Mèxic i l'Índia.

Mèxic

[modifica]

El programa va començar l'any 1943 amb la col·laboració del govern mexicà presidit per Manuel Ávila Camacho i la Fundació Rockefeller degut a la convicció del govern dels Estats Units que afavoriria els seus interessos polítics i comercials a la zona. L'opció tecnològica de Camacho contrastava amb la de reforma social agrària empesa pel seu predecessor Cárdenas.

La principal iniciativa de l'equip d'investigadors va ser el desenvolupament de varietats de gran rendiment per hectàrea de blat i blat de moro o dacsa. Norman Borlaug, principal responsable del programa, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1970 i el desembre de 2006 la medalla d'or del Congrés dels Estats Units.

Mèxic va aconseguir, gràcies a aquesta Revolució Verda a partir de 1951 ésser autosuficient en blat i poc després passar a exportar-ne.

A través de l'experiència mexicana es va constituir el CIMMYT (Centre internacional per a la millora del blat i la dacsa).

Índia

[modifica]

El 1943, encara sota la colonització britànica,hi va haver el pitjor episodi de fam a l'Índia coneguda com la Fam de Bengala,hi van morir uns quatre milions de persones incloent el territori de l'actual Bangladesh.

Encara que els esforços d'autosuficiència alimentària van començar amb la independència de 1947 en un primer moment se centraven a incrementar la superfície cultivada però amb el gran increment de població que hi va haver no s'aconseguia l'èxit. No va ser fins al període de 1967 a 1978 quan es va aconseguir l'objectiu d'autosuficiència en la producció d'aliments. Les tècniques aplicades principalment, a més d'incrementar la superfície, van ser la d'obtenir dues collites en cada superfície (a través de regadiu durant l'estació seca) i la d'utilitzar la millora genètica en les llavors, principalment blat i arròs però també mill i dacsa. També es van utilitzar molt més tot tipus d'agroquímics. L'Índia va passar de patir fam a ser exportadora de cereals. El desenvolupament agrari va ser un factor de desenvolupament econòmic i social en general amb implicacions polítiques.

Extensió i conseqüències de la Revolució Verda

[modifica]

Fruit de les recerques a l'Índia i les Filipines la Fundació Rockefeller i la Fundació Ford establiren la IRRI (Institut Internacional de Recerca en arròs). En general tota la Revolució Verda auspiciada pels Estats Units va afectar països en vies de desenvolupament que estaven fora de la influència soviètica tot i això Cuba va utilitzar aquestes tècniques en la producció de canya de sucre fins a l'esfondrament de l'economia del COMECON.

Hi va haver nombrosos intents d'introduir els conceptes d'èxit dels projectes mexicans i indis a l'Àfrica.[2] Aquests programes van tenir, en general, menys èxit. Les raons esmentades inclouen la corrupció generalitzada, la inseguretat, la manca d'infraestructures, i una manca general de voluntat per part dels governs. No obstant això, els factors ambientals, com ara la disponibilitat d'aigua per al reg, l'alta diversitat en els tipus de pendent i de sòl en una zona determinada són també raons per les quals la Revolució Verda no fou tan reeixida en l'Àfrica.[3]

La revolució Verda no era tota la solució al problema de la Fam al món, ja que voluntàriament deixava de banda les actuacions de tipus social, ja que un dels seus objectius era contribuir a la derrota del marxisme en aquelles zones com Mèxic i l'Índia on el comunisme era una força molt potent. Des del punt de vista tècnic l'increment productiu anava aparellat d'un gran increment d'insums i les varietats altament productives (molt necessitades d'aigua i fertilitzants, i febles davant paràsits) van desplaçar les autòctones molt més rústegues. Tot i això la producció de cereals entre 1960 a 1980 s'ha duplicat amb escreix en els països en vies de desenvolupament i aquesta disponibilitat major d'aliment és una condició sine qua non per a la lluita mundial contra la fam.

Crítiques

[modifica]

Seguretat alimentària

[modifica]

Crítica malthusiana

[modifica]

Algunes crítiques generalment impliquen una certa variació del principi malthusià de la població. Aquestes preocupacions sovint giren al voltant de la idea que la Revolució Verda és insostenible,[4] i argumenten que la humanitat es troba ara en un estat de superpoblació o sobrepassa el que fa a la capacitat de càrrega sostenible i exigències ecològiques de la Terra.

Encara que 36 milions de persones moren cada any com a conseqüència directa o indirecta de la fam i la mala nutrició, les prediccions més extremes de Malthus han fracassat. En 1798 Thomas Malthus va fer la seva predicció d'una fam imminent.[5] La població mundial s'ha duplicat el 1923 i es va tornar a duplicar el 1973 sense complir la predicció de Malthus. El maltusià Paul R. Ehrlich, en el seu llibre de 1968 The Population Bomb, va dir que "l'Índia no podria alimentar més de dos-cents milions de persones per a 1980" i "Centenars de milions de persones moriran de fam malgrat qualsevol programa de xoc."[5] Les advertències de Ehrlich no van arribar a materialitzar-se quan l'Índia va esdevenir autosuficient en la producció de cereals en 1974 (sis anys després) com a resultat de la introducció de varietats nanes de blat de Norman Borlaug.[5]

La predicció de M. King Hubbert de les taxes de producció de petroli mundial. L'agricultura moderna és en gran manera depenent de l'energia del petroli.[6]

Ja que el subministrament de petroli i gas són essencials per a les tècniques de l'agricultura moderna,[7] una caiguda dels subministraments mundials de petroli podrien causar una puja dels preus dels aliments en les pròximes dècades.[8]

Fam

[modifica]

Per a alguns sociòlegs i escriptors occidentals moderns, l'augment de la producció d'aliments no és sinònim d'augment de la seguretat alimentària, i és només part d'una equació més gran. Per exemple, el professor de Harvard Amartya Sen va afirmar que les grans fams històriques no van ser causades per la disminució del subministrament d'aliments, sinó per la dinàmica socioeconòmica i un fracàs de l'acció pública.[9] No obstant això, l'economista Peter Bowbrick rebat la teoria de Sen, argumentant que Sen es basa en arguments inconsistents i contradiu la informació disponible, incloses les fonts esmentades del mateix Sen.[10] Bowbrick sosté a més que les opinions de Sen coincideixen amb les del govern de Bengala en el moment de la fam de Bengala de 1943, i les polítiques dels defensors de Sen no van aconseguir alleujar la fam.[10]

Qualitat de la dieta

[modifica]

Aquests monocultius sovint s'utilitzen per a l'exportació, aliment per a animals, o la conversió en biocombustible. Segons Emile Frison de Bioversity International, la Revolució Verda també ha portat a un canvi en els hàbits alimentaris, ja que menys persones estan afectades per la fam i moren de fam, però moltes es veuen afectades per la desnutrició, com la deficiència de ferro o de vitamina A.[3] Frison afirma, a més, que gairebé el 60% de les morts anuals de nens menors de cinc anys en els països en desenvolupament estan relacionades amb la desnutrició.[3]

L'arròs d'alt rendiment, introduït des de 1964 als països asiàtics aclaparats per la pobresa, com ara les Filipines, es va trobar que tenia gust inferior, més enganxós i menys saborós que les seves varietats natives. Això va fer que el seu preu fos menor que el valor mitjà de mercat.[11]

En les Filipines, la introducció de pesticides "durs" en la producció d'arròs, en la primera part de la Revolució Verda, va enverinar i matar als peixos i els vegetals verds que tradicionalment han conviscut en els arrossars. Aquests van ser fonts d'aliments nutritius per a molts agricultors pobres filipins abans de la introducció dels pesticides, el que va afectar encara més la dieta dels habitants locals.[12]

Impacte polític

[modifica]

Un crític important[13] de la Revolució Verda, el periodista nord-americà d'investigació de Mark Dowie, escriu:[14]

L'objectiu principal del programa era geopolític: consistia a proporcionar aliments a la població en els països subdesenvolupats i així aconseguir l'estabilitat social i debilitar el foment de la insurgència comunista.

Citant documents interns de la Fundació, Dowie estableix que la Fundació Ford va tenir una major preocupació que la Rockefeller en aquesta matèria.[15]

Hi ha evidència significativa que la Revolució Verda va debilitar moviments socialistes en moltes nacions. En països com l'Índia, Mèxic i Filipines, les solucions tecnològiques es van buscar com a alternativa a l'ampliació de les iniciatives de reforma agrària, l'última de les quals es relaciona sovint amb la política socialista.[16][17]

Impactes socioeconòmics

[modifica]

La transició de l'agricultura tradicional, en el qual les entrades (per exemple: llavors) s'han generat en les explotacions agrícoles, en l'agricultura de la Revolució Verda, que requereix la compra d'entrades, va portar a la creació generalitzada de les institucions de crèdit rural. Els agricultors més petits sovint es van endeutar, el que en molts casos dona lloc a una pèrdua de les seves terres de cultiu.[18][19][19] L'augment del nivell de mecanització en les explotacions més grans possibles gràcies a la Revolució Verda va treure una gran font d'ocupació de l'economia rural.[18] A causa que els agricultors més rics tenien un millor accés al crèdit i a la terra, la Revolució Verda ha augmentat les disparitats de classe, amb una bretxa entre rics i pobres cada vegada més gran com a resultat. Com que algunes regions van ser capaces d'adoptar l'agricultura de la Revolució Verda amb més facilitat que d'altres (per raons polítiques o geogràfiques), també van augmentar les disparitats econòmiques interregionals.

Globalització

[modifica]

En el sentit més bàsic, la Revolució Verda va ser un producte de la globalització com s'evidencia en la creació de centres d'investigació agrícola internacionals que van compartir informació, i amb el finançament transnacional de grups com la Fundació Rockefeller, la Fundació Ford, i l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID).

Impacte ambiental

[modifica]

Biodiversitat

[modifica]

La difusió de l'agricultura de la Revolució Verda ha afectat tant a la biodiversitat agrícola i com a la biodiversitat silvestre.[12] Hi ha poc desacord en el fet que la Revolució Verda va actuar reduint la biodiversitat agrícola, ja que es va basar en només unes poques varietats d'alt rendiment de cada cultiu.

Això ha portat a la preocupació per la susceptibilitat d'aquests aliments als patògens que no puguin ser controlats pels agroquímics, així com la pèrdua permanent de molts trets genètics valuosos obtinguts en varietats tradicionals durant milers d'anys. Per abordar aquestes preocupacions, s'han establert bancs de llavors, com el Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura '(CGIAR) i l'International Plant Genetic Resources Institute (ara Bioversity International) (consulteu: Magatzem de llavors de Svalbard).

Hi ha diferents opinions sobre l'efecte de la Revolució Verda sobre la biodiversitat silvestre. Una hipòtesi s'especula que en augmentar la producció per unitat d'àrea de la terra, l'agricultura no haurà d'expandir-se a noves zones sense conrear per alimentar una creixent població humana.[20] No obstant això els agricultors, amb la degradació del sòl i l'esgotament dels seus nutrients, s'han vist obligats a aclarir antigues àrees boscoses per tal de seguir el ritme de producció.[21] Una contra-hipòtesi especula que la biodiversitat va ser sacrificada perquè els sistemes tradicionals d'agricultura que van ser desplaçades de vegades incorporats pràctiques a preservar la biodiversitat silvestre, i pel fet que la Revolució Verda va expandir el desenvolupament agrícola en noves àrees on abans eren poc rendibles o molt àrides. Per exemple, el desenvolupament de varietats de blat tolerants a condicions de sòls àcids amb alt contingut d'alumini, permet la introducció de l'agricultura en els ecosistemes brasilers sensibles com la sabana tropical semihumida de Cerrado i la selva amazònica en les macroregions geoeconòmiques de Centre-Sud i Amazones.[20] Abans de la Revolució Verda, també van ser danyats altres ecosistemes brasilers significativament per l'activitat humana, com la primera o, tal vegada, segona principal contribuent a la megadiversidad del Brasil, la Mata Atlàntica (per sobre del 85% de la desforestació en la dècada de 1980, al voltant del 95% després de la dècada de 2010) i els importants matolls xeròfils anomenats Caatinga principalment al nord-est del Brasil (al voltant del 40% en la dècada de 1980, al voltant del 50% després de la dècada de 2010 - la desforestació del bioma Caatinga s'associa generalment amb un major risc de desertització).

No obstant això, la comunitat mundial ha reconegut clarament els aspectes negatius de l'expansió de l'agricultura com el Tractat de Rio de 1992, signat per 189 nacions, que ha generat nombrosos Plans d'acció sobre la biodiversitat nacionals per frenar la pèrdua significativa de biodiversitat que comporta l'expansió de l'agricultura en els nous dominis.

Emissions de gasos amb efecte d'hivernacle

[modifica]

D'acord amb un estudi publicat el 2013 a PNAS, en absència de la millora de germoplasma de cultius associats a la revolució verda, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle hauria estat 5,2 a 7,4 Gt més gran que l'observada en 1965-2004.[22]

Dependència dels recursos no renovables

[modifica]

La major part de la producció agrícola d'alta intensitat és altament dependent dels recursos no renovables. La maquinària agrícola i el transport, així com la producció de pesticides i nitrats tots depenen dels combustibles fòssils.[23] D'altra banda, el fòsfor nutrient mineral essencial és sovint un factor limitant en els cultius, mentre que les mines de fòsfor s'estan esgotant ràpidament a tot el món.[24] El fet de no apartar-se d'aquests mètodes no sostenibles de producció agrícola podria potencialment portar a un col·lapse a gran escala de l'actual sistema de producció intensiva d'aliments dins d'aquest segle.

Impacte en la salut

[modifica]

El consum dels pesticides que s'utilitzen per matar les plagues dels éssers humans en alguns casos pot estar augmentant la probabilitat de càncer en alguns dels llogarets rurals que els utilitzen.[25] Les males pràctiques agrícoles, inclosos l'incompliment de l'ús de màscares i l'excés d'ús dels productes químics agreugen aquesta situació.[25] El 1989, l'OMS i el PNUMA estimaven que hi havia al voltant d'1 milió d'intoxicacions per plaguicides humans cada any. Alguns 20.000 (sobretot en els països en desenvolupament) van acabar en la mort, com a conseqüència d'etiquetatge pobre, de no seguir les normes de seguretat, etc.[26]

Pesticides i càncer

[modifica]

Els estudis epidemiològics contradictoris en els éssers humans han vinculat els herbicides (o contaminants) d'àcid fenoxi amb sarcoma de teixits tous (STT) i limfoma maligne, els insecticides organoclorats amb STT, el limfoma no hodgkinià (LNH), la leucèmia, i, de forma menys constant, amb els càncers de pulmó i de mama, compostos organofosforats amb LNH i la leucèmia, i els herbicides de triazina amb càncer d'ovari.[27][28]

Cas del Panjab

[modifica]

L'estat indi del Panjab va ser pioner en la revolució verda entre els altres estats que transformaren l'Índia en un país amb excedents d'aliments.[29] L'estat està sent testimoni de les conseqüències greus de l'agricultura intensiva que utilitzen productes químics i pesticides. Un ampli estudi dut a terme pel Post Graduate Institute of Medical Education and Research (PGIMER) ha posat en relleu la relació directa entre l'ús indiscriminat d'aquests productes químics i l'augment d'incidència de càncer en aquesta regió.[30] Un augment en el nombre de casos de càncer s'ha informat en diversos pobles com Jhariwala, Koharwala, Puckka, Bhimawali i Khara.[30]

L'activista mediambiental Vandana Shiva ha escrit molt sobre els impactes socials, polítics i econòmics de la Revolució Verda a Panjab. Afirma que el recurs de la Revolució Verda en l'ús intensiu de productes químics i monocultius ha donat lloc a l'escassetat d'aigua, la vulnerabilitat a les plagues, i casos de conflictes violents i de marginació social.[31]

El 2009, en virtut d'una investigació dels Laboratoris d'Investigació de Greenpeace, el Dr Reis Tirado, de la Universitat d'Exeter, Regne Unit va dur a terme l'estudi químic, de radiació i de toxicitat biològica en 50 llogarets en Muktsar, districtes Bathinda i Ludhiana; al Panjab. El vint per cent dels pous mostrejats van mostrar nivells de nitrat per sobre del límit de seguretat de 50 mg/l establert per l'OMS, l'estudi connectat amb l'alt ús de fertilitzants nitrogenats sintètics.[32]

Agricultura orgànica

[modifica]

El 2003, Sikkim es va convertir en el primer estat a l'Índia en aprovar una resolució en l'assemblea estatal de convertir totes les fonts d'aliments de l'estat en agricultura per a l'any 2015. Les subvencions s'han desplaçat dels fertilitzants químics, cap a sistemes de compostatge. Sikkim s'ha trobat que és molt difícil canviar les pràctiques agrícoles i certificar les granges orgàniques amb la suficient rapidesa.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hazell, Peter B.R.. The Asian Green Revolution. Intl Food Policy Res Inst, 2009. GGKEY:HS2UT4LADZD. 
  2. ↑ Groniger, Wout. Debating Development – A historical analysis of the Sasakawa Global 2000 project in Ghana and indigenous knowledge as an alternative approach to agricultural development. Universiteit Utrecht, 2009 [Consulta: 19 octubre 2014].  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Emile Frison «Biodiversity: Indispensable resources». D+C, 49, 5, 5-2008, pàg. 190–3. Arxivat de l'original el 2008-12-08 [Consulta: 19 octubre 2014]. «If there is to be a Green Revolution for Africa, it will be necessary to breed improved varieties and, indeed, livestock. That task will depend on access to the genetic resources inherent in agricultural biodiversity. However, biodiversity is also important for tackling malnutrition as well as food security.»
  4. ↑ «Food, Land, Population and the U.S. Economy». Dieoff.com. Arxivat de l'original el 31 d’agost 2019. [Consulta: 20 març 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Green Revolutionary». Technology Review. [Consulta: 20 març 2011].
  6. ↑ "World oil supplies are set to run out faster than expected, warn scientists". The Independent. June 14, 2007.
  7. ↑ «Oil shock could push world food prices higher». CNNMoney, 03-03-2011.
  8. ↑ «Does a surge in food and oil prices mean that it's now time to panic?». Daily Telegraph, 05-02-2011.
  9. ↑ Drezé and Sen 1991
  10. ↑ 10,0 10,1 Bowbrick, Peter «A Refutation of Professor Sen's Theory of Famine». Food Policy, 11, 2, 5-1986, pàg. 105–124. DOI: 10.1016/0306-9192(86)90059-X.
  11. ↑ Chapman, Graham P.. «The Green Revolution». A: The Companion to Development Studies. Londres: Arnold, 2002, p. 155–9. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Kilusang Magbubukid ng Pilipinas; 1. Victoria M. Lopez, et al. The Great Riice Robbery: A Handbook on the Impact of IRRI in Asia. Penang, Malaysia: Pesticide Action Network Asia and the Pacific, 2007. ISBN 978-983-9381-35-1 [Consulta: 8 agost 2011]. 
  13. ↑ Conservation Refugees – When Protecting Nature Means Kicking People Out Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.; Dowie, Mark; quote: "...Later that spring, at a Vancouver, British Columbia, meeting of the International Forum on Indigenous Mapping, all two hundred delegates signed a declaration stating that the 'activities of conservation organizations now represent the single biggest threat to the integrity of indigenous lands'..."; November/December 2005; Orion Magazine on line; retrieved March 2014.
  14. ↑ American Foundations: An Investigative History; Dowie, Mark; April 13, 2001; MIT Press; Massachusetts; (retrieved from Goodreads online); ISBN 0262041898; accessed March 2014.
  15. ↑ Primary objective was geopolitical – see Dowie, Mark. American Foundations: An Investigative History. Cambridge MA: MIT Press, 2001, p. 109-114. 
  16. ↑ Ross 1998, Ch. 5
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.collectivetech.org/apc/sites/default/files/IRRI_Resource%20Kit_Final_SIBAT_0.pdf#page=21 Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine.
  18. ↑ 18,0 18,1 Oasa, Edmund K. «The Political Economy of International Agricultural Research in Glass». A: Glaeser, Bernhard. The Green Revolution revisited: critique and alternatives. Allen & Unwin, 1987, p. 13–55. ISBN 0-04-630014-7. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Ponting, Clive. A New Green History of the World: The Environment and the Collapse of Great Civilizations. Nova York: Penguin Books, 2007, p. 244. ISBN 978-0-14-303898-6. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Davies, Paul «An Historical Perspective from the Green Revolution to the Gene Revolution». Nutrition Reviews, 61, 6, 6-2003, pàg. S124–34. DOI: 10.1301/nr.2003.jun.S124-S134. PMID: 12908744.
  21. ↑ Shiva, Vandana «The Green Revolution in the Punjab». The Ecologist, 21, 2, 3-1991, pàg. 57–60.
  22. ↑ «Green Revolution research saved an estimated 18 to 27 million hectares from being brought into agricultural production». Pnas.org, 13-05-2013. [Consulta: 28 agost 2013].
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.resilience.org/stories/2005-04-01/why-our-food-so-dependent-oil
  24. ↑ [enllaç sense format] http://phosphorusfutures.net/files/2_Peak%20P_SWhite_DCordell.pdf Arxivat 2011-08-24 a Wayback Machine.
  25. ↑ 25,0 25,1 Loyn, David «Punjab suffers from adverse effect of Green revolution». BBC News, 26-04-2008 [Consulta: 20 març 2011].
  26. ↑ Pimentel, D. «Green revolution agriculture and chemical hazards». The Science of the Total Environment, 188, Suppl, 1996, pàg. S86–S98. DOI: 10.1016/0048-9697(96)05280-1.
  27. ↑ Dich J, Zahm SH, Hanberg A, Adami HO «Pesticides and cancer». Cancer Causes Control, 8, 3, 5-1997, pàg. 420–43. DOI: 10.1023/A:1018413522959. PMID: 9498903.[Enllaç no actiu]
  28. ↑ Zahm, SH; Ward, MH «Pesticides and childhood cancer». Environmental health perspectives, 106, Suppl 3, 21-01-2011, pàg. 893–908. PMC: 1533072. PMID: 9646054.
  29. ↑ The Government of Punjab (2004). Human Development Report 2004, Punjab. Consulta: 2011-08-09.  Section: "The Green Revolution", pp. 17–20.
  30. ↑ 30,0 30,1 Sandeep Yadav Faridkot. «Green revolution's cancer train». Hardnews, 01-11-2006. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
  31. ↑ «Green revolution in Punjab, by Vandana Shiva». Livingheritage.org, 15-10-1988. [Consulta: 20 març 2011].
  32. ↑ «Uranium, metals make Punjab toxic hotspot». The Times of India, 15-06-2010.
  33. ↑ «Agriculture and rural development: La agricultura ecológica en pocas palabras» (en castellà). Comissió Europea, 17-07-2023. [Consulta: 11 novembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Altieri, M. A. 1995. Agroecology: The science of sustainable agriculture. Westview Press, Boulder, CO. Revised and expanded edition.
  • Brown, Lester (1970). Seeds of Change; New York: Praeger Publishers.
  • Cleaver, Harry. (1972). 'The Contradictions of the Green Revolution'. (1972) American Economic Review, Vol. 62, Issue 2 (May 1972), 177-86. Available on the authors website.
  • Conway, Gordon (1997). The Doubly Green Revolution; Ithaca: Cornell University Press.
  • Dreze, Jean and Sen, Amartya (1991). Hunger and Public Action; Oxford: Oxford University Press.
  • Oasa, Edmud K The Political Economy of International Agricultural Research in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 13 – 55.
  • Ross, Eric B (1998). The Malthus Factor: Poverty, Politics and Population in Capitalist Development; Zed Books.
  • Spitz, Pierre. The Green Revolution Re-Examined in India in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 57 – 75.
  • Wright, Angus. Innocence Abroad: American Agricultural Research in Mexico in Jackson, Wes, ed. (1985) Meeting the Expectations of the Land pp 124 – 138.
  • Wright, Angus (2004). The Death of Ramon Gonzalez; Austin: University of Texas Press.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolució_Verda&oldid=34039449»