Romança per a violí núm. 1 (Beethoven)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióRomança per a violí núm. 1
Forma musical concert per a violí
Tonalitat Sol major
Compositor Ludwig van Beethoven
Instrumentació violí
Més informació
IMSLP in G major, Op.40 (Beethoven, Ludwig van) Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La Romança per a violí i orquestra núm. 1, en sol major, op. 40 és una composició per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven. És la primera de les dues romances per a violí i orquestra que es va publicar (1803) tot i que la va compondre més tard.

Les romances per a violí i orquestra[modifica]

La reputació de Beethoven com a pianista sovint fa oblidar que era un bon violinista, i posseïa un gran coneixement i estimació per aquest instrument, com es confirma la seva producció violinística: deu sonates per a violí, un concert per a violí, i nombrosos quintets, quartets, i altres obres de cambra. Les dues Romanços per a violí destaquen perquè consten d'un sol moviment però a la manera d'un concert per a solista.[1]

La Romança en sol major, op. 40 va ser publicada el 1803 per Hoffmeister & Kühnel, a Leipzig; es desconeix la data de la seva primera interpretació en concert públic. Malgrat el nombre d'opus inferior, fou composta uns cinc anys després que la Romança en fa major, op. 50, que va ser publicat el 1805.[1]

Romança núm. 1[modifica]

Beethoven conserva en aquesta peça l'orquestra clàssica primerenca, com la que va emprar en el Concert per a piano en si bemoll, op. 19 compost abans: una flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes i corda. Sovint, s'ha descrit aquesta obra com una "preparació" per al Concert per a violí, op. 61, de 1806. La Romança núm. 1 s'erigeix ​​com un bon treball, en el que demostra clarament el domini de Beethoven de l'estil clàssic més madur de Mozart i Haydn. A més, Beethoven crea connexions subtils entre les seccions dispars de l'obra.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]