Octet (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióOctet
Forma musical Sonata
Tonalitat Mi bemoll major
Compositor L. V. Beethoven
Creació

1795

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto
  4. Presto
Data de publicació 1830
Catalogació Op. 103
Instrumentació oboè, clarinet, trompa i fagot
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002361789
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'Octet en mi bemoll major, Op. 103, de Ludwig van Beethoven és una obra per a dos oboès, dos clarinets, dos fagots, i dues trompes. Beethoven va compondre aquesta obra l'any 1792 a Bonn, abans d'establir-se a Viena. La va revisar i expandir el 1795 mentre componia el seu primer Quintet de corda, Op. 4.[1] L'Octet no va ser publicat fins al 1834 per Artaria, per això té un número d'Opus alt.

En la portada de l'autògraf apareix la frase "en un concert", cosa que demostra que la peça estava destinada a ser interpretada en un concert.

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Octet Op. 103
1. Allegro

2. Andante

3. Menuetto

4. Presto
Interpretació del Soni Ventorum Wind Quintet amb altres artistes el 1981 al Meany Hall for the Performing Arts

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Estructura[modifica]

La composició consta de quatre moviments:

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto
  4. Presto

En el manuscrit del compositor, seguint al Menuetto està escrit el començament d'un moviment Andante. Descartat pel compositor, més tard es va publicar com el Rondino en mi bemoll major, WoO. 25.[2]

Referències[modifica]

  1. Wigmore 2009, p. 2
  2. Cooper 2000, p. 50
Fonts


Enllaços externs[modifica]