Vés al contingut

Rosanes

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Rosanes
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud212 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Garriga (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LlocCamí de can Rosanes. Al costat de l'antic camp d'aviació Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 40′ N, 2° 17′ E / 41.66°N,2.28°E / 41.66; 2.28
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN880-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005483 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC975 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC15375 Modifica el valor a Wikidata

Rosanes és un casal fortificat del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Es troba a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga ben a prop d'un antic camp d'aviació, i actualment pertany a la família Girbau.[2]

Història

[modifica]
Torre circular de defensa a l'esquerra

La primera menció del casal és del 1217,[1] però la família Rosanes apareix documentada al segle x. El 1189, Ramon de Rosanes i la seva esposa Sança, va fer oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge. El seu fill Galceran I de Rosanes, fill de Bernat i Elisenda, es va casar amb Guillema de Torruella (Torricella).[3][2]

El 1357, el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera en van ser propietaris, i el 1394, Sibil·la, ja vídua, en compartia la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó. El 1404, Hug de Rosanes va ser governador de Sardenya.[cal citació] Durant l'Interregne (1410-1412), Galceran III de Rosanes fou un dels 24 parlamentaris catalans que a Tortosa van defensar la legitimitat de Jaume d'Urgell com a nou monarca català al Compromís de Casp, i l'encarregat de transmetre-li la decisió del compromís.[1] Fou senyor del castell de Rosanes i de Sant Boi i algutzir del rei Martí I. Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor del castell de La Roca es va casar amb Elionor, filla de Galceran de Rosanes.[cal citació] El 1463, Roger de Rosanes, juntament amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles, van dirigir l'exèrcit de la Generalitat que assetjava el castell de la Roca del Vallès, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.[cal citació]

Aldonça de Rosanes[4] es va casar amb Joan «Joanot» de Masdovelles i Caramany, senyor de la casa de les Pujades,[5][6] amb qui va tenir Lluís Joan de Masdovelles i de Rosanes (†1541),[7][8][9] i el 1594, Elisabet de Rosanes i de Vilanova,[10] darrera membre del llinatge, llegà Rosanes als Masdovelles.[2] Miquel de Masdovelles-Vilafranca i Salbà[11] va morir sense descendència el 1694,[12] deixant com a hereva la seva vídua Maria Anna de Foixà i de Boixadors,[13] contra qui el seu germà Josep de Masdovelles-Vilafranca i Salbà (†1710), canonge i ardiaca major de la Seu d'Urgell,[14][15] instà un litigi pel patrimoni Masdovelles, al que també es va unir el seu cosí Ramon Desvalls i de Masdovelles.[16] El procés, que es va allargar fins al 1755, va continuar amb Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors (òlim de Xatmar i de Copons),[17] varvassor de Foixà i de Boixadors,[18] successor de Marianna; el notari Josep Brossa i Elies,[19] gendre de Josep; i Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal,[20] i el seu germà Manuel,[21] nebots de Ramon, i finalment es va resoldre a favor de Francesc Desvalls i d'Alegre,[22] fill d'Antoni.[23][24][25][26][27][28][29][30] El seu fill Joan Antoni Desvalls i d'Ardena[31] es va casar amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, III marquesa d'Alfarràs,[32] títol que portarien els seus descendents.[2]

Descripció

[modifica]

Tot i que molt modificat al llarg del temps, conserva la primitiva estructura al voltant de la qual va anar creixent l'edifici actual.[1] El recinte emmurallat forma una planta més o menys quadrada i encara conserva tres de les quatre torres que el protegien els angles, ja que la del costat nord-est va ser enderrocada per a la construcció de la capella dedicada a Sant Joan.[1][2] Les torres, molt modificades, són de planta quasi circular amb coberta d'una sola vessant. Tots els murs estan fets amb còdols de riu i tenen espitlleres. A una de les portes d'accés al recinte, situada a ponent, hi ha l'escut dels Rosanes. Adossat a la part interior dels murs hi ha diversos annexes que serveixen de magatzems, corts, etc.[1] L'edifici principal és de planta quadrada i té una torre quadrada avançada, tot coronat per merlets. Els murs presenten escasses obertures i estan plens d'espitlleres. Al nucli més primitiu de la casa s'hi accedeix a través de la torre que sobresurt del cos de l'edifici, per un portal d'arc apuntat. Al mur de migdia de l'interior del pati hi ha obertures primitives tapiades, entre elles una porta d'arc de mig punt de petites dovelles.[1]

Al segle xvi es va engrandir el casal per la banda sud adossant-li un nou cos e planta rectangular. Posteriorment, encara se li afegí un altre cos seguint la mateixa orientació que l'anterior, també de planta rectangular, que als pisos superiors tenia una porxada, actualment tapiada. S'accedeix a la torre per la planta baixa d'aquest segon edifici.[1]

La capella de Sant Joan és de planta rectangular i coberta a una vessant de teula àrab. L'accés actual es fa pel mur sud, la porta original d'arc de mig punt està tapiada.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Rosanes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 Anglada i Bayés, Manuel; Piquer i Bayés, Esperança. «Casal fortificat de Rosanes». Catalunya romànica. Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Garcia i Parera, p. 5.
  4. ↑ «Aldonça de ROSANES y de VILANOVA». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ «Joanot de MASDOVELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «Joan Masdovelles Caramany». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
  7. ↑ «Lluis Joan de MASDOVELLES y de ROSANES». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
  8. ↑ «Lluís Joan Masdovelles Rosanes». geneanet. Jordi Pérez Ferré.
  9. ↑ Massanell i Esclassans, 1991, p. 329.
  10. ↑ «Elisabet de ROSANES y de ROVIRA». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Miquel de MASDOVELLES-VILAFRANCA y de SALBA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ Massanell i Esclassans, 1991, p. 344-346.
  13. ↑ «María Anna de FOIXA y de BOIXADORS». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ «Josep de MASDOVELLES y de SALBA». geneanet. Martín Rodríguez.
  15. ↑ Massanell i Esclassans, 1991, p. 346-347.
  16. ↑ «Ramón DESVALLS y de MASDOVELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Vicente de Foixá-Boxadors». geneanet. Janine Bourbon.
  18. ↑ «Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de». Dades dels Països Catalans.
  19. ↑ «Josep de BROSSA y ELIES». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Antoni DESVALLS y de VERGOS». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ «Manuel DESVALLS y de VERGOS». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. ↑ «Francisco DESVALLS y de ALEGRE». geneanet. Martín Rodríguez.
  23. ↑ «Brief on behalf José Brossa Elies, a Notary Public of the city of Barcelona, versus the heirs of Mariana Masdovellas Foxa, concerning certain inheritance rights in the estate of the spouses Luis and Isabel Masdovellas de Salbá». Library of Congress, 18-08-1732.
  24. ↑ «Brief on behalf Francisco de Desvalls y de Alegre and Manuel de Desvalls y de Vergos versus Vicente Domingo de Foxá y de Boxadórs, formerly known as Vicente de Xammar, José Brossa Elias and others, concerning certain inheritance rights in the estate of Luis de Masdovellas». Library of Congress, 31-03-1733.
  25. ↑ «Brief on behalf Francisco de Desvalls y de Alegre and Manuel de Desvalls y de Vergós versus Vicente Domingo de Foxá y de Boxadors, formerly known as Vicente Xammar, José Brossa Elias and others, concerning certain inheritance rights in the estate of Luis de Masdovellas». Library of Congress, 13-05-1733.
  26. ↑ «Brief on behalf José Brossa Elies, a Notary Public of the city of Barcelona, versus Mariana Masdovellas, the widow of Miguel Masdovellas, and others, concerning certain inheritance rights in the estate of the spouses Luis and Isabel de Masdovellas y de Salbá». Library of Congress, 11-06-1729.
  27. ↑ «Additional brief on behalf José Brossa, a Notary Public of the city of Barcelona, versus the heirs of Mariana Masdovellas Foxa, concerning certain inheritance rights in the estate of the spouses Luis and Isabel Masdovellas de Salbá». Library of Congress, 18-08-1732.
  28. ↑ «Por Dn. Vicente Domingo de Foxà Boxadòs de Masdovellas y Vilafranca, olim Xatmar, con Dn. Manuel Desvalls y de Vergòs, D. Francisco Desvalls y de Alegre y Joseph Brossa, en el pleyto de revista pendiente en la Real Audiencia y sala del señor don Francisco de Borràs y Vinyals, actuario Ribes, despues Bosom, oy Casanovas y Forès». Biblioteca Patrimoni Digital. Universitat de Barcelona.
  29. ↑ «700 ANYS D’HISTÒRIA D’UNA FAMÍLIA NOBLE CATALANA». Consell Comarcal Alt Penedès, 13-02-2015.
  30. ↑ Vila-Sanjuán, Sergio «El pleito Masdovelles duró sesenta años». La Vanguardia, 14-05-2022.
  31. ↑ «Juan Antonio DESVALLS y de ARDENA». geneanet. Martín Rodríguez.
  32. ↑ «María Teresa de RIBAS y de OLZINELLES». geneanet. Martín Rodríguez.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosanes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosanes&oldid=37241493»