Roures d'Ormoier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRoures d'Ormoier
Els Roures del Rei 02.JPG
Tipus Arbre i roure pènol
Localitzat en l'àrea protegida Alta Garrotxa
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGarrotxa
MunicipiMontagut i Oix
 42° 17′ 55″ N, 2° 32′ 02″ E / 42.29861°N,2.53401°E / 42.29861; 2.53401
Modifica les dades a Wikidata
Els Roures del Rei 03.JPG
Roures monumentals d'Hortmoier, amb el Tossal Gros al fons.JPG
Vall d'hortmoier.JPG

Els roures d'Ormoier (Quercus robur) I, II i IV són uns arbres de cinc segles d'edat que es troben a Montagut i Oix (la Garrotxa).[1]

Dades descriptives[modifica]

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,23 m (I), 5,43 m (II) i 3,05 m (IV).
  • Perímetre de la base del tronc: 5,40 m (I), 7,41 m (II) i 3,75 m (IV).
  • Alçada: 19,89 m (I), 23,45 m (II) i 26,18 m (IV).
  • Amplada de la capçada: 24,57 m (I), 23,54 m (II) i 18,16 m (IV).
  • Altitud sobre el nivell del mar: 391 m.[1]

Entorn[modifica]

Estan situats a l'esplanada de Plancesilles (prop de la masia de Cabesses) al peu de l'imponent Tossal Gros i a un centenar de metres de la capella de Sant Miquel d'Hortmoier. És un pla de prat de pastura, on normalment hi ha vaques i ovelles. El quart roure és en una boixeda. Molt a prop del prat hi ha la riera de Beget, amb avellanoses espesses i també belles pomeres de muntanya. L'herbassar espès del prat està format per trèfoles, gramínies diverses, peus de llebre, plantatges de fulla estreta i ampla, agrimònies, trepons, pericons, crisantems, malves, milfulles i potentil·les; als marges hi ha bardissars d'aranyoner i esbarzers. És remarcable la diversitat d'arbres: boixos, til·lers, roures pènols, trèmols, cirerers boscans, pomeres silvestres, oms, castanyers, verns, gatsaules i vergateres. El pinsà borroner i l'àliga marcenca a l'estiu són dues espècies que s'hi poden trobar fàcilment.[1]

Aspecte general[modifica]

El primer roure presenta un estat de regressió clarament perceptible a la vista, té poca espessor de fullatge, però tot i això sembla més sa que no pas el segon, que, dels tres, és el que està en pitjor estat. Viu amb força dificultats i la regressió sembla imparable si no s'ajuda l'arbre. Hi havia un tercer roure també de gran envergadura, molt conegut i fotografiat, que formava part del conjunt dels tres grans roures d'Ormoier. L'any 1996, ja en mal estat a causa d'una infecció de fongs,[2] una ventada el va tombar. A uns vuitanta metres, enmig d'una espessa boixeda, hi ha un quart roure, de dimensions força dignes, segurament fill del tercer. Presenta una bifurcació basal que dóna un únic tronc. El tronc (o braç) que queda globalment sembla més sa que els altres dos roures i presenta major espessor general de capçada. Aquest arbre és un bon candidat per arribar a ésser monumental.[1]

Curiositats[modifica]

L'any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de "25 leguas" (138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei.[2]

Accés[modifica]

Cal seguir el camí forestal que va d'Oix a Sant Miquel d'Hortmoier. A l'altura de la Palanca, és necessari caminar uns 20 minuts en direcció al santuari de Sant Miquel d'Hortmoier. El camí es va espesseint i arriba un moment en què l'entorn és una avellanosa molt salvatge i densa. Poc després s'ha de travessar la riera de Beget i, uns cinquanta metres després i a mà dreta, hom pot veure l'esplanada amb aquests roures espectaculars. GPS 31T 0461706 4682891.[1]

Els Roures del Rei 01.JPG

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 128-129.
  2. 2,0 2,1 Parcs de Catalunya - Arbres monumentals (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roures d'Ormoier Modifica l'enllaç a Wikidata