Ruđer Josip Bošković
Retrat de Boscovich per R. Edge Pine (Londres 1760) | |
Nom original | (hr) Ruđer Josip Bošković (it) Ruggero Giuseppe Boscovich |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 maig 1711 Dubrovnik (República de Ragusa) |
Mort | 13 febrer 1787 (75 anys) Milà (Imperi Habsburg) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Santa Maria Podone (en) |
Catedràtic | |
1763 – | |
Dades personals | |
Residència | Dubrovnik |
Religió | Catolicisme |
Formació | Collegio Romano |
Es coneix per | precursor de la teoria atòmica |
Activitat | |
Camp de treball | Física, matemàtiques i astronomia |
Lloc de treball | París (1775–1775) |
Ocupació | Física Matemàtiques |
Organització | Universitat de Pavia Observatori astronòmic de Brera |
Membre de | |
Influències | |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Company professional | Jean Joseph Rossignol (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Nikola Bošković |
Germans | Baro Bošković |
Premis | |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Бошкович Руджер Иосип) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Ruggero Giuseppe Boscovich -en croat: Ruđer Josip Bošković - (Dubrovnik (Raguzs), 18 de maig de 1711 - Milà, 13 de febrer de 1787) fou un físic, astrònom, matemàtic, filòsof, poeta i jesuïta de la República de Ragusa (avui Dubrovnik a Croàcia). Es va doctorar en teologia el 1744. Boscovich també va viure a Anglaterra, França i Itàlia. L'acta de naixement mai va ser trobada. La data de naixement figura en la seva Acta de baptisme, datada el 26 maig 1711. Fill de Nicola Boscovich i de Paula Bettera, membre d'una distingida família originària de Bèrgam, Itàlia. El seu nom derivaria del seu oncle Ruggero Bettera.
És famós per la seva teoria atòmica que va ser clarament elaborada en un sistema precisament formulat utilitzant els principis de la mecànica newtoniana. Aquesta obra va ser la inspiració que va motivar a Michael Faraday a desenvolupar les seves teories sobre el camp electromagnètic per electromagnetisme, i - d'acord amb Lancelot Law Whyte - va ser també la base de l'esforç d'Albert Einstein a crear una teoria de camp unificat. Boscovich també va fer grans contribucions a l'astronomia, incloent-hi el procediment geomètric per determinar l'equador d'un planeta en rotació a partir de tres observacions de la seva superfície i l'òrbita d'un planeta a partir de tres observacions de la seva posició. Entre els seus suggeriments es troben la de la creació d'un any geofísic internacional, la utilització del cautxú i la d'excavar per trobar les restes de Troia, això últim en ocasió d'una tardana visita a Constantinoble, realitzada al novembre de 1761, per observar un trànsit de Venus. També va salvar de l'enfonsament la cúpula del Vaticà, rodejant de cinc anells de ferro. Es considera la seva principal obra "Theories Philosophiae Naturalis Redacta ad únicament Legem virium in Natura Existentium", publicada a Venècia el 13 de febrer de 1758. Aquesta primera edició es va esgotar el 21 de novembre del mateix any i va ser reeditada en 1759. El 1763 va supervisar una tercera edició, profundament corregida i analitzada, seguida per altres dues de 1764 i 1765. Hi ha una versió en anglès de 1922 (Open Court Publishing, Chicago, Londres).
Interès científic per la seva obra
[modifica]- Boscovich es va entrevistar amb Benjamin Franklin, que li va mostrar les seves experiències en electricitat.
- Durant el segle XX es desperta l'interès d'alguns físics per la seva teoria, realitzant alguns congressos sobre això. Entre els assistents figuren: Marie-Antoinette Tonnelat, Arnaud Denjoy, Lancelot Law Whyte, V. A. Fock, B. M. Kedrova, I. Bernard Cohen.
- Nikola Tesla tenia un exemplar de Theoria Philosophiae Naturalis, que consultava regularment.
- Werner Heisenberg va tractar d'aplicar les idees de Boscovich, encara que sense grans resultats.
Honors rebuts
[modifica]- 1740 - Sent novici i sense haver acabat els seus estudis de teologia, és nomenat professor de matemàtiques a l'Escola Jesuïta de Roma.
- L'emperadriu Maria Teresa i l'emperador Francesc d'Àustria li atorguen títols de noblesa, que rebutja a causa del seu jurament a la Companyia de Jesús.
- 1760 - Membre honorari de l'Acadèmia de Ciències Russa.
- 12 juliol 1760 - Escollit membre de la Royal Society, a Anglaterra
Referències
[modifica]- Boscovich concep unes partícules elementals, els "puncta", que resulten ser el límit inferior de mesura. Hi ha un puncta d'espai, per sota del qual no té sentit la noció de mesura, un altre temps, i els que fossin necessaris per descriure la Física. La teoria de Boscovich és discontínua i algebraica, no permet el punt i la divisió infinita d'una magnitud física. Com en la mecànica newtoniana, les forces s'exerceixen segons la línia que uneix els puncta i entre ells hi ha forces atractives si es troben relativament distants i repulsives si s'acosten massa. Aquestes idees i les extraordinàries anticipacions que va fer considerant la seva època van cridar l'atenció de físics notables del segle xx, com Heisenberg.
- Correspondència amb Voltaire, Col·lecció Bestermann.
- Portada a terme pel jesuïta i amic Condamine.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ruđer Josip Bošković» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- MarkoviĆ, Željko. «Bošković, Rudjer J.», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 14 febrer 2015)