Vés al contingut

Rwanda-rundi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaRwanda-rundi
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants20.2 milions[1]
Autòcton deGrans Llacs
EstatRwanda Ruanda
Burundi Burundi
Tanzània Tanzània
República Democràtica del Congo R.D. del Congo
Uganda Uganda
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus nord-orientals
llengües bantus dels Grans Llacs Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologrwan1241 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listrwnr Modifica el valor a Wikidata

Rwanda-Rundi (Ruanda-Rundi) és un grup de llengües bantus, específicament un continu dialectal, que es parla a l'Àfrica central. Els dialectes veïns són mútuament intel·ligibles, però no poden ser més llunyans. Dos dialectes, kirundi i kinyarwanda, s'han normalitzat com llengües oficials de Burundi i Ruanda, respectivament. Els altres dialectes es parlen a Tanzània; el kiza, amb un milió de parlants, és el més parlat.

Comparació entre kinyarwanda i kirundi

[modifica]

Kinyarwanda i kirundi són molt similars en molts aspectes, però també difereixen de diverses maneres.

Marcatge tonal

[modifica]

Ambdues llengües són llengües tonals. Els tons alt i baix (o H i L) són els tons essencials i, tenint una distinció fonèmica sobre la longitud de la vocal, quan una vocal llarga canvia d'un to baix a un to alt, es marca com un to ascendent i quan una vocal llarga canvia d'un to alt fins a un to baix, es marca com un to caigut. Això es mostra sovint al kirundi en la regla de Meeussen. També s'han proposat que els tons es puguin canviar per una estructura mètrica o rítmica.

Símbol¹ Explicació Kinyarwanda Kirundi categoria gramatical Definició
vocal plana
(a, e, i, o, u)
Vocal curta
To baix
(gu)saba Verb Pregunta
umugezi Nom Riu, corrent
(gu)shyika (gu)shika Verb arribar
ikiraro Nom Pont
gusa Incomparable adjectiu Només, sol
Vocal aguda
(á, é, í, ó, ú)
Vocal curta
To alt
inká Nom vaca
intébe cadira
igití Arbre, pal, fusta
urugó camp, corral
urutúgu espatlla
Vocal circumflexa
(Kinyarwanda)
(â, ê, î, ô, û)
Vocal curta
To alt
inkâ inká Nom vaca
intêbe intébe cadira
igitî igití arbre, pal. fusta
urugô urugó camp, corral
urutûgu urutúgu espatlla
Vocal Circumflexa
(Kirundi)
(â, ê, î, ô, û)
Vocal curta
To alt (en l'accent vocàlic en Kinyarwanda)
amáazi amâzi Nom aigua
(gu)téeka (gu)têka Verb cuinar
izíiko izîko Nom cor
(ku)ryóoha (ku)ryôha Verb bon sabor
(gu)kúunda (gu)kûnda estimar, agradar
Vocal màcron
(només Kirundi)
(ā, ē, ī, ō, ū)
Vocal llarga
To vaix (ambdues lletres en to baix en kinyarwanda)
igisaabo igisābo Nom carabassa
icyeegeera icēgēra planta
(ku)giisha (ku)gīsha Verb anar
ingoona ingōna Noun cocodril
uruuho urūho carabassa (utensili)
Vocal anticircumflexa
(només kirundi)
(ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ)
Vocal llarga
To alt (en l'accent vocal en kinyarwanda)
ububaásha ububǎsha Noun ability
Abeéga Aběga Nom Plural Tutsis, clan tutsi
umuhiígi umuhǐgi Nom caçador
umukoóbwa umukǒbwa noia
umuúnsi umǔsi dia, data
Vocal dièresi
(només kirundi)
(ä, ë, ï, ö, ü)
Vocal llarga
to alt
No patró tonal equivalent bäkoze Verb Ells van fer
mwëse Nom Tots vosaltres
narï nzi Verb Jo pensava, jo sabia
böse Nom tots ells
warüzi Verb Vosaltres penseu, vosaltres sabeu
¹ Aquests símbols només s'utilitzen en la transcripció fonètica, per exemple en un diccionari, però en altres formes d'escriptura, s'utilitzen vocals simples i les lletres no es doblen (llevat que la paraula en sí s'escrigui d'aquesta manera).

Pronunciació

[modifica]
Formació Kinyarwanda Kirundi Categoria gramatical Definició
c+y cyane cane Adverb very
cyanjye canje Pronom possessiu, adjectiu possessiu mine, my
icyubahiro icubahiro Nom respecte
ntacyo ntaco Pronom indefinit res
j+y -jya -ja Prefix, verb anar
njyewe njewe Pronom objecte meu
yanjye yanje Pronom possessiu, adjectiu possessiu el meu
sh+y -shyira -shira Prefix, verb posar, lloc
indeshyo indesho Nom Pes
nshya nsha Adjectiu nou
b+y
v+y
umubyeyi umuvyeyi Nom parent
-gorobye -gorovye Prefix, verb fer-se de nit
-ibye -ivye Prefix, pronom possessiu, verb el seu (objectes múltiples), robar

Formació de paraules

[modifica]

Hi ha moltes instàncies en què les dues varietats de parla d'ambdós idiomes tenen paraules que són lleugerament diferents. No obstant això, aquestes diferències no es repeteixen contínuament. Hom ha de memoritzar diferències com "-anga" en kinyarwanda a diferència d'"-anka" en kirundi (que significa desagradar o odiar), perquè el canvi de "g" a "k" és extremadament estrany, amb la prova de paraules com "inka" (vaca), "inkono" (olla) i moltes altres paraules on "nk" és comú en tots dos dialectes. Aquestes variacions menors inclouen diferents consonants, vocals o longituds vocals, tons o afixos.

Resum Rwanda Rundi Categoria gramatical Definició
Consonants impyisi imfyisi Substantiu Plural hiena, xacal
(kw)anga (kw)anka Verb animadversió, odi
amagambo amajambo Substantiu plural paraules
umunsi umusi Nom dia, data
ijosi izosi coll
Vocals ibiyobe ibiyoba Substantiu plural cacauets
(ku)yogoza (ku)yogeza Verb anihilat
(ku)reba (ku)raba veure
Vocal llarga /-riinganira/ /-ringanira/ Prefix, verb Ser d'igual llargada
/-pima/ /-piima/ mesura
/-sáagura/ /-sáaguura/ ser en excés
To /umukonó/ /umukóno/ Nom signatura
/mugufí/ /mugúfi/ Adjectiu curt
/ikiguzí/ /ikigúzi/ Nom preu, valor
Formació nyirabukwe inabukwe Nom mother-in-law
nyirakuru inakuru àvia¹
Mixt umugati umukate Nom Pa
¹ Tant en Kinyarwanda com en Kirundi, nyogokuru és usat més habitualment com a "àvia".

Referències

[modifica]
  1. Nationalencyklopedin "Världens 100 största språk 2007" Les 100 llengües més grans del món el 2007

Font

[modifica]