STS-2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialSTS-2
Sts 2 patch.svg
STS-2 Canadarm debut.jpg
Tipus de missió vol espacial tripulat i vol de prova
Operador NASA logo.svg   NASA
COSPAR ID 1981-111A
Núm. SATCAT 12953
Lloc web Web oficial
Durada de la missió 2 dies, 6 hores, 13 minuts i 12 segons
Distància viatjada 1.730.000 km
Òrbites realitzades 37
Propietats de la nau
Nau espacial Transbordador espacial Columbia
Massa enlairament:
104.647 kg

aterratge:
92.650 kg

càrrega útil:
8.517 kg
Tripulació
Sts-2 crew.jpg
Engle (esquerra) i Truly
Tripulants 2
Inici de la missió
Llançament espacial
Data12 novembre 1981
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Fi de la missió
Aterratge
Data14 novembre 1981
LlocBase de la Força Aèria Edwards

STS-1
STS-3
Modifica les dades a Wikidata

L'STS-2 fou una missió del transbordador espacial de la NASA amb el transbordador espacial Columbia., que fou llançat el 12 de novembre del 1981.[1] Aquesta fou la segona missió del transbordador espacial i també la segona missió del transbordador espacial Columbia.. Per tant, fou la primera vegada que una nau espacial orbital reutilitzable tripulada tornava a l'espai per la seva segona missió.[2]

A les fases inicials de programació del programa del transbordador espacial, l'STS-2 era la missió designada per reimpulsar l'Skylab. Tanmateix, els retards en el desenvolupament i l'òrbita decadent de l'Skylab impossibilitzaren la missió. Quan l'STS-2 fou llançada, l'Skylab ja havia caigut de l'òrbita des de feia temps.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: STS-2 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «NASA - STS-2». National Aeronautics and Space Administration. [Consulta: 9 maig 2008].
  2. La càpsula suborbital no tripulada de la missió Gemini 2 fou reutilitzada en una altra prova suborbital no tripulada pel projecte del Manned Orbiting Laboratory després d'una important restauració. L'X-15 (pilotat pel comandant de l'STS-2 Joe Engle) fou reutilitzat en diverses missions espacials suborbitals.
  3. Shayler, David (2001), Skylab, Berlín: Springer, p. 311, ISBN 185233407X, 9781852334079