STS-100

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialSTS-100
STS-100 patch.svg
Lanzamiento sts-100.jpg
Llançament del STS-100 Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióvol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
OperadorNASA logo.svg   NASA Modifica el valor a Wikidata
COSPAR ID2001-016A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT26747 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió11 dies, 12 hores i 54 minuts Modifica el valor a Wikidata
Òrbites realitzades186 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialtransbordador espacial Endeavour Modifica el valor a Wikidata
FabricantRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
103.506 kg

aterratge:
99.742 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
STS-100 crew.jpg
D'esquerra a dreta, davant: Lonchakov, Rominger (comandant), Guidoni, Ashby (pilot), Phillips; darrere: Parazynski, Hadfield Modifica el valor a Wikidata
Membres

Tripulants7 Modifica el valor a Wikidata
EVAs2
Durada EVAs14 hores i 12 minuts Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data19 abril 2001
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data1r maig 2001
LlocBase de la Força Aèria Edwards (pista 22) Modifica el valor a Wikidata

STS-102 Modifica el valor a Wikidata

STS-100 va ser una reeixida missió del Transbordador espacial Endeavour, la qual va realitzar el subministrament a l'ISS i va continuar la seva construcció.

Tripulació[modifica]

() és el nombre de vols realitzats.

Paràmetres de la missió[modifica]

Acoblament amb la ISS[modifica]

Passejades Espacials[modifica]

Resum de la missió[modifica]

La màxima prioritat de la missió va ser la instal·lació, activació i inspecció del braç robòtic Canadarm. L'operació del braç és urgent per seguir els passos en la construcció de l'Estació Espacial Internacional, i també va ser necessària per instal·lar una nova resclosa d'aire a l'estació en el proper vol, la missió STS-104. Un component final del Canadarm és el Sistema de Base Mòbil (MBS, per les sigles en anglès), instal·lat a l'estació durant la missió STS-111.

El braç robòtic Canadarm durant la seva instal·lació.

Altres objectius d'aquesta missió de l'Endeavour és atracar el mòdul Raffaelo a l'estació, activar, transferir càrrega entre l'estació i Raffaelo, i reatracar el mòdul al transbordador. El Raffaelo és el segon de tres mòduls logístics multi-propòsit desenvolupats per l'Agència Espacial Italiana. El mòdul Leonardo va ser llançat i tornat a la missió prèvia del transbordador, la STS-102, al març. Els objectius restants inclouen la transferència d'altres equips a l'estació, com l'antena de comunicacions d'Ultra alta freqüència i un component electrònic que atracarà a l'estació en els passejos espacials. Finalment, la transferències de subministraments i aigua per al seu ús a bord de l'estació, la transferència d'experiment al complex, i la transferències d'articles per al seu retorn a la Terra des de l'estació al transbordador estan entre els objectius.

L'Endeavour també va haver d'alçar l'altitud de l'estació i realitzar un flyaround del complex, incloent enregistraments amb la càmera a la badia de càrrega IMAX.

Durant la missió, l'astronauta Chris Hadfield es va convertir en el primer astronauta canadenc en realitzar un EVA.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]