Salpa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSalpa
Sarpa salpa Modifica el valor a Wikidata
Sarpa salpa; Goldline (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170169 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereSarpa
EspècieSarpa salpa Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Un salpa
Salpes fotografiades a Croàcia.
Un banc de salpes

La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3] És l'única espècie del gènere Sarpa.[4]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 51 cm de llargària total.
  • El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús.
  • La boca és recorbada i petita.
  • Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants.
  • Els ulls són petits.
  • Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada.
  • El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap.[5][6]

Reproducció[modifica]

Té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella.[7]

Alimentació[modifica]

Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida)[8] i fanerògames marines. És l'únic peix de la Mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults).[9]

Hàbitat[modifica]

Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica ve donada per l'alimentació, ja que és herbívor i a major fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta.[10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les costes de la Mar Mediterrània, de la Mar Negra i de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-àfrica).[5]

Costums[modifica]

És una espècie gregaria que pot formar grups nombrosos i compactes.[11]

Pesca[modifica]

No té gaire interès comercial, però es captura amb nanses i xarxes.[11] La seua pesca amb grumeig es troba molt arrelada per totes les illes de les Balears i de les Pitiüses.[12]

Interès gastronòmic[modifica]

És saborosa quan és fresca, però, com que s'ablaneix fàcilment, no és gaire apreciada.[13]

Referències[modifica]

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. ITIS
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  7. PescaBase (castellà)
  8. La Rompiente (castellà)
  9. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 188.
  10. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. 11,0 11,1 PescaBase (castellà)
  12. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 189.
  13. Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.

Bibliografia[modifica]

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau (1986): Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer (1993). FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Riede, K. 2004: Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Swaby, S.E. i G.W. Potts (1990). Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs[modifica]