Salvador Alibau i Arias

De Viquipèdia
Infotaula de personaSalvador Alibau i Arias
Biografia
Naixement14 març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Belles Arts de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor Modifica el valor a Wikidata

Salvador Alibau i Arias (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1925 - Barcelona, Barcelonès, 22 de gener de 2012) va ser un pintor i escultor català.[1][2]

Va començar a estudiar a les acadèmies de Baixas i Tàrrega, on va estudiar entre 1941 i 1943. Posteriorment, va continuar la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona entre els anys 1944 i 1948. Durant els darrers dos anys va alternar els estudis amb les classes lliures de model al natural al Cercle Artístic.[3] Va completar els seus estudis a l'Accademia di Belli Arti e Liceu Artística di Roma i a París entre 1949 i 1950.[1] Alibau va iniciar la seva activitat artística a finals dels anys cinquanta, però no va ser fins a l'any 1986 que va desenvolupar una activitat expositiva continuada.[4]

L'any 1962 va fundar una fàbrica de motllures d'artesania, i a partir del 1972 retornà a l'activitat artística, centrada en l'exploració i invenció de tècniques i processos amb el paper i la cel·lulosa.[1] Aribau era conegut especialment per les obres fetes amb fibra de cel·lulosa, tot i que darrerament practicava l'escultura en acer Corten.[5]

L'any 2011 impulsà la creació de la "Fundació Alibau", que exerceix les seves funcions principalment a Catalunya i té per objectius promoure, divulgar, estudiar, preservar i defensar l'obra de l'artista, així com gestionar els drets de propietat intel·lectual derivats de les seves obres.[5] Alibau va fer cessió de diverses obres a l'IEC. Entre la seva extensa obra destaca la sèrie Matemàrtica que va iniciar el 1996 i l'escultura Evocació dels Països Catalans,[1] amb motiu de la commemoració del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans 1907-2007, que fou inaugurada el 2008,[6] i instal·lada al jardí Mercè Rodoreda de la seu de la institució.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Salvador Alibau i Arias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2018].
  2. Mitrani, Álex; Sallés, Maria Rosa (coord.). «Salvador Alibau i Arias». A: Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Barcelona: Abertis Autopistas, 2010, p. 74. 
  3. Salcedo, Antonio; Casas, Marià. «Salvador Alibau (Barcelona, 1925)». A: El fons d'art de la Universitat Rovira i Virgili. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2008, p. 26. ISBN 978-84-8424-131-7 [Consulta: 21 maig 2018]. 
  4. Miralles, Francesc «Un maestro colorista». La Vanguardia (Hemeroteca), 08-09-2000, pàg. 14 [Consulta: 22 maig 2018].
  5. 5,0 5,1 «Mor l'artista plàstic Salvador Alibau Arias, considerat el creador amb cel·lulosa més important i original del país». TV3 - Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-01-2012 [Consulta: 21 maig 2018].
  6. «Mor Salvador Alibau, l'artista de la cel·lulosa». Diari ARA, 23-01-2012 [Consulta: 21 maig 2018].
  7. «L'IEC lamenta la mort de l'artista plàstic Salvador Alibau Arias, considerat el creador amb cel·lulosa més important i original del país». Institut d'Estudis Catalans, 23-01-2012 [Consulta: 21 maig 2018].