Sandjak d'Alexandreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sandjak d'Alexandreta
Dades base
Tipus entitat Sandjak
Història
Fundació 29 novembre 1937
Dissolució 6 setembre 1938
Modifica dades a Wikidata
Segell

El sandjak d'Alexandreta fou una entitat autònoma sota administració francesa que va existir entre el 29 de novembre de 1937 i 6 de setembre de 1938.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El sandjak d'Antakya, que incloïa Iskandarun (turc Iskenderun) i Kirik Khan, era part de la wilaya o província d'Alep sota l'Imperi Otomà i tenia uns 120.000 habitants. En acabar la I Guerra Mundial Alep fou ocupat pels francesos i el 27 de novembre de 1918 van assolir l'administració del sandjak, rebatejat sandjak d'Alexandreta, dins la wilaya d'Alep (1919). Alep va formar un dels estats del mandat francès a Síria i el sandjak va obtenir una limitada autonomia concretada en el fet que funcionaris turcs treballarien per a l'administració i el turc seria una de les llengües oficials (1920), ja que un terç de la població era turca. El 28 de juny de 1922 els estats d'Alep, Damasc i dels Alauites es van unir en la Unió de Síria (o dels estats del Llevant) i el 23 de setembre de 1923 el sandjak fou inclòs dins l'estat d'Alep (tot i que la meitat de la població àrab del sandjak era alawita).

Turquia, no va acceptar que el sandjak d'Antakya fos inclòs en el mandat de la Lliga de les Nacions o Societat de Nacions, per la presència d'una forta minoria[cal citació] turca, i exigia un referèndum; pel memoràndum del 15 de març de 1923 Turquia considerava aquest territori com ocupat[Qui?] i esperaven recuperar el territori al final del mandat el 1935.

Inclusió a Síria[modifica | modifica el codi]

L'1 de gener de 1925 el sandjak fou inclòs al nou estat de Síria[cal citació] (format per la unió d'Alep, Damasc) amb autonomia administrativa i financera; els sandjak prenia part a les eleccions legislatives sirianes i els seus diputats tenien un lloc a la cambra de Damasc; fins i tot alguns diputats foren ministres d'economia. L'intent de formar un estat separat (març a juny de 1926) no va tenir suport francès i no va prosperar.

Des de 1928 la població turca va començar activitats autonomistes: inicialment culturals com la fundació d'un club esportiu turc, però posteriorment polítiques. El 1933 es van començar a veure escrits en caràcters llatins (que havien estat adoptats a Turquia) i banderes de Turquia. El 1934 les dues comunitats es van fer boicot una als productes de l'altra. El 26 de març de 1934 la visita d'un alt funcionari turc a Antioquia va portar manifestacions pro-Turquia; es va celebrar la festa nacional turca i les banderes turques es van desplegar arreu. El 7 de juliol de 1936 manifestants turcs d'una banda, i àrabs i armenis de l'altra, es van enfrontar als carrers d'Antioquia.[cal citació]

Llavors Ataturk va inventar[cal citació] el nom Hatay pel sandjak i va portar el cas a la Societat de Nacions assegurant que s'estava produint un cas de neteja ètnica contra els turcs amb restricció de l'ús de la llengua i de la utilització de funcionaris ètnicament turcs. Les negociacions del tractat franco-sirià que es va signar el 9 de setembre de 1936 i les declaracions de Hashim al-Atasi fetes a Ankara el 23 de setembre de 1936, confirmant que la Síria independent mantindria l'autonomia del sandjak, va produir a Turquia una gran commoció, ja que deixava el camí obert perquè una forta comunitat turca quedés sota domini d'un estat no turc en exclusiva.[cal citació]

Separació de Síria i constitució de la República de Hatay[modifica | modifica el codi]

Les eleccions del 20 de maig de 1937 van permetre saber que el 47% de la població era turca després d'una intensa emigració encoratjada per Turquia[cal citació] als darrers anys. En endavant Turquia va utilitzar diverses estratagemes[cal citació] per augmentar el percentatge al 55%, per mitjà de la violència[cal citació] o moviments de població[cal citació]. Les converses entra França i Turquia van portar el 29 de maig de 1937 a l'acord de Ginebra que establia la separació del sandjak de Síria. El 29 de novembre de 1937 el sandjak fou separat administrativament de Síria tot i que la cambra siriana no havia aprovat l'acord.

A petició de la societat,[cal citació] es va preparar una constitució pel sandjak Hatay que van redactar representants de França, Regne Unit, Holanda, Bèlgica i Turquia, que va constituir Alexandreta en un sandjak autònom amb el nom de Sandjak d'Alexandreta.

S'hauria de celebrar un referèndum i per tranquil·litzar[cal citació] Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar al sandjak a l'exèrcit turc que es va encarregar del cens electoral;[cal citació] això va donar un 63% d'electors turcs. La constitució fou adoptada el 6 de setembre de 1938 i es va constituir l'Estat de Hatay.

Governants[1][modifica | modifica el codi]

Governadors militars francesos[modifica | modifica el codi]

  • Mathiot 1918
  • Malinjoud 1918-1919
  • Capdejelle 1919-1920

Administrador civil[modifica | modifica el codi]

  • Édouard Brémond 1918-1921
  • Part de l'estat d'Alep 1921-1923

Delegats a Alexandreta de l'Alt Comissionat (dins de l'estat d'Alep)[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Durieux 1923-1937
  • Mentque (interí) 1937
  • Roger Garreau 1937-1938
  • Philibert Collet 1938-1939

Prefectes sirians[modifica | modifica el codi]

  • Husni al-Barazi 1936-1938
  • Aladdin Bey 1938

Cap d'estat (Hatay Devleti Reisi) i primer ministre[modifica | modifica el codi]

  • 1938 - 1939 Tayfur Sökmen (cap d'estat)
  • 1938 - 1939 Abdurrahman Melek (primer ministre)
  • A Turquia 1939

Referències[modifica | modifica el codi]