Jaume Espona i Brunet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Santiago Espona i Brunet)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Espona i Brunet
Biografia
Naixement 1888
Barcelona
Mort 3 agost 1958 (69/70 anys)
Activitat
Ocupació Empresari
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Espona i Brunet, també conegut com a Santiago Espona i Brunet (Barcelona, 1888- 3 d'agost de 1958) fou un industrial, col·leccionista d'art,[1] bibliòfil i mecenes català, molt vinculat a la Junta de Museus i fill il·lustre de Sant Joan de les Abadesses.

Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va subvencionar econòmicament la restauració del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i va reunir una important col·lecció d'art i de llibres incunables. El seu llegat va anar a parar a diferents museus catalans, entre els quals es troben el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic, el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Marítim i la Biblioteca de Catalunya. Com a industrial, era el propietari d'una fàbrica de filats, que cedí a la fundació que ell mateix creà, la Fundació Espona, per a ajudar a malalts necessitats.[2]

Biografia[modifica]

Els seus pares eren originaris de Torelló, on tenien una casa pairal, i eren propietaris d'una fàbrica tèxtil al municipi de Sant Joan de les Abadesses.

Espona no es va casar però va establir amistat amb molts intel·lectuals i artistes de l'elit catalana, cosa que li va despertar una gran passió per l'art i per les persones. La seva situació econòmica li va permetre diversos projectes de mecenatge a Sant Joan de les Abadesses, com costejar part de la renovació i acondicionament de les escoles de noies de les Germanes Carmelites, així com l'arranjament de patis i jardins, contractant als artesans de la vila, que al seu temps van ser dirigits per l'arquitecte Duran i Reynals.

Durant la Guerra Civil espanyola, Espona fou perseguit pel fet de ser empressari. Per amagar-se dels seus enemics, va ser ingressat pel doctor Reventós a la Clínica Plató.[3] Des d'allà, amb l'ajuda de Ventura Gassol, fou portat a un vaixell anglès que el portà a Itàlia temporalment.

De nou a Catalunya, va subvencionar econòmicament la restauració del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fet pel que és recordat a la vila com a fill il·lustre. Al mateix municipi va edificar una segona colònia prop de la fàbrica familiar, la Colònia Espona, un edifici d'estil neopopular projectat el 1944 per Raimon Duran i Reynals, arquitecte de confiança d'Espona.

La Colònia Espona es va edificar pels encarregats de la fàbrica tèxtil i per aquest motiu també se l'anomenava com "La Colònia dels Encarregats". L'edifici té més de 2.000 metres quadrats, i originalment havia tingut uns jardins i entorns que superaven els 6.000 metres quadrats de gran bellesa. Aquests jardins varen quedar destruïts en bona part quan es va construir un bloc d'habitatges a la part de darrere de la colònia, el procés pel qual la Fundació Espona (hereus del patrimoni del Sr Espona) va cedir aquest terreny a un constructor de Sant Joan per al seu benefici particular és molt fosc, i va rebre moltes crítiques en el seu moment. Després de dificultats econòmiques i diversos processos d'embargament de l'empresa de filatures de cotó, l'edifici en qüestió va passar a ser de titularitat municipal, va ser atorgat a la Fundació Emma l'any 2005 i actualment (2015), ja està totalment restaurat i adaptat al seu ús per a gent gran.

Entre 1928 i 1943 va reformar la casa pairal dels seus pares a Torelló, incorporant-hi pintures murals i d'altres decoracions. A causa d'un problema físic que l'acomplexava, no li agradava molt estar envoltat de gent ni fer-se fotografies.

La col·lecció Espona[modifica]

Exlibris Espona, gravat al burí per Jaume Pla

Gran col·leccionista d'art i de llibres, va aconseguir grans obres de mestres com el Greco o Zurbarán, i també va col·leccionar obres de pintura catalana d'artistes com Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Francisco Gimeno, Martí i Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Josep Maria Sert, i de pintors més antics com Mir, Pidelaserra, Meifrèn, Josep Llimona, Sisquella i Olga Sacharoff, entre d'altres. També va adquirir escultures d'autors de renom com Manolo Hugué, Pau Gargallo, Casanovas o Viladomat. Tot això sense oblidar la seva àmplia col·lecció d'imatges romàniques i el frontal d'Esquius, una pintura romànica del segle XII.

Abans de morir, va llegar la seva col·lecció artística a la Junta de Museus de Catalunya, mentre que la seva col·lecció de llibres ingressà a la Biblioteca Central[4] de la Diputació de Barcelona, actualment Biblioteca de Catalunya. Aquest llegat estava format per una extensa col·lecció de llibres, on hi havia incunables, llibres d'hores, manuscrits, impresos gòtics i arcaics, entre d'altres i una gran col·lecció de pintures.[5]



Referències[modifica]

  1. Bassegoda, Bonaventura. «Introducció». A: Bonaventura Bassegoda. Col·leccionistes, col·leccions i museus. Barcelona: UdL, UAB, UdG i MNAC, 2007, p. 10 (Memoria Artium). ISBN 978-84-8043-174-3. 
  2. «Jaume Espona i Brunet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Història de l'Hospital Plató
  4. P. Bohigas, Inventario de la colección de libros donada por Santiago Espona y Brunet, Barcelona, 1960
  5. Legado Espona. Catálogo Guia, Barcelona: Junta de Museos, 1954


Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]