Vés al contingut

Sasserès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSasserès
Sassaresu
Altres nomsSassarese, Tattaresu
Tipusparlar de transició, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~125.000
Parlants nadius100.000 Modifica el valor a Wikidata (1999 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deSud d'Europa
EstatSardenya, Itàlia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italo-romàniques
cors Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sdc Modifica el valor a Wikidata
Glottologsass1235 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-pe Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesdc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO408 Modifica el valor a Wikidata
IETFsdc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5361 Modifica el valor a Wikidata
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya

El sasserès o sasserés[1] (sasserès: sassaresu o turritanu, sard: thatharesu o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà. Es parla al nord-oest de l'illa de Sardenya, als municipis de Sàsser, Porto Torres, Sorso, Stintino i bona part del territori de la Nurra; als municipis de Castelsardo, Tergu i Sedini es parla la seva varietat castellanese.

Influència del català

[modifica]
  • En sasserès, les formes del verb en infinitiu en les dues declinacions principals són acabades en i (amà, parthì) i en canvi hi ha molts menys verbs en la segona declinació en , que normalment són irregulars. Aquesta forma deriva de la desinència acabada en "-r" muda pròpia del cors i també del català oriental, és a dir que per exemple els verbs "anar", "saber", "córrer" o "fugir" en sasserès són anà, sabé, currì, fugí. La característica també és comuna i compartida amb el gal·lurès i l'alguerès, on és present qualsevol de les excepcions.[2]
Sard logudorès Sassarès Castellanès Gal·lurès Català
agabbare aggabbà agabbà agabbà, micà acabar
cagliare/chelare caglià caglià caglià callar
cara cara cara cara cara
carrela, carrera carrera carrera carrera carrer
gana gana gana gana gana
grogu grogu grogu giallu, grogu groc
matessi matessi matessi matessi mateix
mucadore, mucaloru muccaroru muccalori miccalori mocador
presse, pressa pressa pressa pressa pressa
preguntare, pregontare priguntà priguntà pricuntà preguntar
síndria sindria sindria sindria síndria

Topònims

[modifica]

En l'ús comú el sasserès pot utilitzar indiferentment topònims sards, del dialecte gal·lurès o bé de l'italià. No obstant això, hi ha localitats on es continua utilitzant el mot sasserès propi:

Referències

[modifica]
  1. Sasserés en pronúncia occidental i sasserès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. Franziska Gostner, Alghero Arxivat 2007-10-08 a Wayback Machine., de J. Armangué i Herrero, Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 256

Enllaços externs

[modifica]