Sebilià
| Tipus | cultura arqueològica i pedra tallada  |
|---|---|
| Part de | Prehistòria a Egipte i paleolític superior |
| Geografia | |
| Originari de | Egipte |
| Inici | mil·lenni XIII aC |
| Fi | fa 10.000 anys |
El sebilià és una cultura arqueològica del paleolític superior que es va desenvolupar a Egipte durant el període que va del 13.000 al 10.000 aC.
Ubicació[modifica]
La cultura es coneix amb el nom que li va donar Edmond Vignard amb els descobriments que va fer a Kom Ombo, a la vora del riu Nil, des de 1919 fins als anys vint. Vignard va subratllar les semblances tipològiques del sebilià amb les indústries capsianes del Magrib, cosa que el va portar a proposar un origen sebilià del capsià.[1]
A. Marks va trobar nou llocs més relacionats amb aquesta cultura a la zona del Wadi Halfa. La cultura sebiliana, doncs, es troba íntegrament a prop del Nil, des de Wadi Halfa fins a Qena.[2]
Datació[modifica]
Vignard va donar-li una cronologia de 13.000 - 10.000 aC.[3]
Les datacions a través de la geologia mostren que la indústria es va produit en un període que va dels 15.000 als 10.500 aC,[4] tot i que la indústria s’ha restablert posteriorment com a emergent durant el 13.000 aC.[5]
L'arqueologia posterior ha identificat el sebilià com a coetani de les indústries silsiliana i la sebeciana de l'Alt Egipte que van florir el 12.000 aC. o potser abans.
Característiques[modifica]
Els estris sebilians s'han trobat al llarg del riu Nil a les terrasses de 10 a 15 peus.[6] Les característiques formals de les troballes indiquen un desenvolupament de la tècnica que va passar per tres fases.
- Sebilià Iː Similar a les puntes d’eines del musteroid, mitjançant una tècnica pròpia de la indústria basada en diorites levallois, amb pocs microburins presents arqueològicament.
- Sebilià II i IIIː es van fabricar eines mitjançant una tècnica indicativa d’una indústria de microblades que havia canviat el material de producció a sílex amb un nombre molt més gran de microburins trobats.[7]
Les manifestacions alementàries evidenciades són les esperades d'una població semi-sedentària que vivia prop del riu Nil (presència de restes de peixos, i molt menys freqüentment de cocodril i tortuga).[4]
Referències[modifica]
- ↑ Vignard, 1923.
- ↑ Midant-Reynes, 2000.
- ↑ Shaw i Jameson, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Butzer, 1972.
- ↑ Butzer, 1997, p. 160.
- ↑ Langer, 1972, p. 9.
- ↑ Hoffman, 1980.
Bibliografia[modifica]
- Butzer, K. W.. Environment and archeology: an ecological approach to prehistory (en anglès). Taylor & Francis, 1972. ISBN 9780416675009.
- Butzer, K. W. «Late Quaternary problems of the Egyptian Nile : stratigraphy, environments, prehistory» (en anglès). Paléorient, 23, 2, 1997, pàg. 151-173. DOI: 10.3406/paleo.1997.4658.
- Hoffman, Michael A. Egypt before the pharaohs: the prehistoric foundations of Egyptian civilization (en anglès). Taylor & Francis, 1980. ISBN 0-7100-0495-8.
- Langer, William L. An Encyclopedia of World History (en anglès). Boston: Houghton Mifflin Company, 1972. ISBN 0-395-13592-3.
- Midant-Reynes, Béatrix. The prehistory of Egypt from the first Egyptians to the first pharaohs (en anglès). Wiley-Blackwell, 2000. ISBN 0-631-21787-8.
- Shaw, Ian; Jameson, Robert. A dictionary of archaeology (en anglès). Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 9780631235835.
- Vignard, Edmond «Une nouvelle industrie lithique : le Sébilien». Bulletin de l’Institut Français d’Archéologie Orientale, vol. XXII, 1923.
| Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
|
|---|---|
| Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
| Paleolític superior (50-10 ka) |
|
