Khormusà
| Tipus | cultura arqueològica  |
|---|---|
| Part de | paleolític superior |
| Geografia | |
| Originari de | Egipte i Sudan |
El khormusà era una cultura del paleolític superior que es va desenvolupar als actuals Egipte i Sudan. La seva cronologia compren el període 42.000 a 18.000 BP.[1] El nom d'aquesta cultura prové d'un jaciment situat a Wadi Halfa, al nord del Sudan. El khormusà és el precursor de la cultura Halfana de l'epipaleolític.
La indústria khormusana va començar a Egipte vers el 42.000 i 32.000 BP i va desenvolupar eines no només de la pedra, sinó també d'ossos d'animals i de minerals com l'hematites, gres, quars, riolita, calcedònia i àgata (raspadors, burins, punxons). També van desenvolupar petites puntes de fletxa semblants a les dels nadius americans; tanmateix no s'ha pogut trobar encara cap arc.[2] Per altra banda s'ha deduït que els khormusans eren caçadors, recol·lectors i pescadors eficients, ja que la seva indústria apareix associada als jaciments amb abundants restes de peixos, búfals, gaseles, rosegadors, aus...[3]
El final de la indústria khormusana se situa pels volts del 18.000 BP,[4] amb l'aparició d'altres cultures a la regió, com ara la gemaiana.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Goder-Goldberger, 2013, p. 182–94.
- ↑ «Paleolithic Egypt» (en anglès). Minnesota State University. Arxivat de l'original el 2010-06-01. [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ «Prehistoric Sites in Egypt and in Sudan» (en anglès). numibia.net, 09-03-2018. [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ Bard, 1999, p. 11.
- ↑ Grimal, 1994, p. 20.
Bibliografia[modifica]
- Bard, Kathryn A. Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt (en anglès). Routledge, 1999. ISBN 9780415185899.
- Goder-Goldberger,, Mae «The Khormusan: Evidence for an MSA East African industry in Nubia» (en anglès). Quaternary International, 300, 2013. Bibcode: 2013QuInt.300..182G. DOI: 10.1016/j.quaint.2012.11.031.
- Grimal, Nicolas-Christophe. A History of Ancient Egypt (en anglès). Blackwell, 1994. ISBN 0-631-19396-0.
| Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
|
|---|---|
| Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
| Paleolític superior (50-10 ka) |
|
