Serhí Jadan

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Serhíi Jadan)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSerhí Jadan
Serhiy Zhadan 2015.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'agost de 1974 (42 anys)
Starobilsk
Llengua materna ucraïnès
Ciutadania Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Ucraïna
Activitat professional
Ocupació lingüista, poeta, escriptor i traductor

Facebook: sergiyzhadan
Modifica dades a Wikidata

Serhí Jadan (Сергі́й Ві́кторович Жада́н, transcrit: Serhi Víktorovitx Jadan, Starobilsk, óblast de Luhansk, 1974), poeta, prosista, assagista, traductor i activista literari ucraïnès que viu i treballa principalment a Khàrkiv, vicepresident de l'Associació d'Escriptors Ucraïnesos, i un dels escriptors més importants de la literatura contemporània del país que, tot i la seva joventut, ha creat escola. Escriu en ucraïnès.

Altres formes de transcripció del nom: El seu nom es transcriu a l'alemany com a Serhij Schadan, o a vegades Serhij Zhadan, i a l'anglès com a Serhiy Zhadan.

Informació biogràfica[modifica | modifica el codi]

Serhí Jadan va néixer a la regió industrial de Luhansk, a l'est de país quan encara formava part de l'RSS d'Ucraïna, a la Unió Soviètica. Més tard, la seva família es va mudar a la ciutat de Khàrkiv (a l'est de Kíev i la segona ciutat més gran d'Ucraïna), on va estudiar filologia alemanya i el futurisme ucraïnès. Des del 1991, és una figura important de l'escena literària i jove de Khàrkiv, on viu i treballa.

Descripció de l'obra[modifica | modifica el codi]

Té nou reculls de poesia publicats, més 4 volums de narrativa i algunes antologies de la seva obra. La seva poesia està arrelada en la tradició de la rebel·lió contracultural de Rimbaud, els futuristes i els poetes Beat americans. També se l'associa amb el "fenomen de Stanislàviv" i el postmodernisme ucraïnès. Els seus recitals atreuen un nombrós públic. Actua sovint junt amb el grup de música ska, Gossos al cosmos («Собаки в космосі», Sobaki v kósmossi), i també ha col·laborat amb altres grups de música. Ha contribuït també la lletra pel muntatge de teatre-cabaret Radio-Chanson: Vuit històries sobre Iura Zoifer («Радіо-Шансон або Radio шансон: вісім історій про Юру Зойфера»), del teatre-estudi "Arabesky" (Театр-студію «Арабески», Arabescs), de Khàrkiv amb el grup de música Khàrkiv Klezmer Band i Miskó Barbara (Місько Барбара).

A la seva primera novel·la, Depeche Mode, Jadan descriu l'odissea dels seus tres protagonistes a través de la Ucraïna post-soviètica i post-socialista al temps de la transició a principis dels anys 1990.

Les seves obres han estat traduïdes a l'alemany, anglès, català, italià, polonès, bielorús, croat, serbi, rus, lituà i armeni. Tradueix principalment de l'alemany, bielorús, polonès i rus, ha traduït una selecció de poesia de Paul Celan de l'alemany, i Charles Bukowski, entre altres coses.

Crítica[modifica | modifica el codi]

"La prosa de Jadan és tan poètica, el seu vers lliure tan 'prosaic', que és difícil assignar-hi un gènere a la seva obra: memòries, literatura de viatge, meditació sobre temes contemporanis o no - o una barreja de tot això, enfocada cap a la meva generació i la nostra època."[1]

"No es poden resumir les improvisacions picants, calentes, dolces, ferotges de Serhí Jadan - és pur jazz verbal. Quan el llegeixes, tems per la literatura contemporània russa: de tots els que escriuen en rus avui, no n'hi ha cap que sigui tan infernalment lliure (i sobretot, lliure de prosa 'literària', de la tendència a 'produir una impressió').".[2]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Reculls de poesia[modifica | modifica el codi]

  • «Цитатник» (Tsytàtnyk, "Recull de cites"), Kíev: Smoloskyp (Смолоскип), 1995; Edició ampliada Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2005.
  • «Генерал Юда» (Heneral Iuda, "General Judes"), Kíev: Ukraïnskyi pysménnyk (Український письменник), 1995.
  • «Пепсі» (Pepsi), Khàrkiv: Màidan (Майдан), 1998.
  • «the very very best poems, psychodelic stories of fighting and other bullshit. вибрані поезії 1992 – 2000» (els millors poemes de tot, històries psicodèliques de baralles i altres xorrades. poesia escollida 1992-2000), Donetsk: Kàlmius (Кальміюс), 2000.
  • «Балади про війну і відбудову» (Balades de guerra i reconstrucció), Lviv: Kalvària (Кальварія), 2001.
  • «Історія культури початку століття» (La història de la cultura a principis de segle), Kíev: Krýtyka (Критика), 2003.
  • «Марадона» (Maradona), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2007.
  • «Ефіопія» (Etiòpia), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2009.
  • «Лілі Марлен» (Lili Marlene), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2009.

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • «Біґ Мак» (Big Mac, narrativa breu), Kíev: Krýtyka (Критика), 2003.
  • «Депеш Мод» (Depeche Mode, novel·la), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2004.
  • «Anarchy in the UKr» (Anarquia a la UKr), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2005.
  • «Гімн демократичної молоді» (Himne de la joventut democràtica), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2006.
  • «Біґ Мак 2» (Big Mac 2, narrativa breu + poesia), Kíev: Krýtyka (Критика), 2007.

Recopilacions de la seva obra[modifica | modifica el codi]

  • «Капітал» (Capital, antologia de poesia i prosa), Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2006.

Recopilacions amb altres autors[modifica | modifica el codi]

Traduccions fetes per l'autor[modifica | modifica el codi]

  • Els fills de Rainer i Maria (Діти Райнера і Марії, antologia de poesia contemporània de Viena) Khàrkiv: Màidan (Майдан), 2004. Traducció, selecció i postfaci a càrrec de Serhí Jadan.
  • Recull de poesia de Paul Celan (en preparació)

Volums a càrrec de l'autor[modifica | modifica el codi]

  • Dues ciutats (Два міст, antologia de poesia de Nuremberg), Khàrkiv: 1999.
  • Khàrkiv forever (Харків forever), 2004.
  • Hotels de Khàrkiv (Готелі Харкова, antologia de nova literatura de Khàrkiv) Khàrkiv: Folio (Фоліо), 2008.

Audiollibres[modifica | modifica el codi]

  • Audiollibre Depeche Mode (Аудіокнига «Депеш Мод»), Dnipropetrovsk: Art-Vertep («Арт-Вертеп») – editorial "Lift" (видавництво «Lift»), 2007.
  • Cor de milionaris de Mongòlia. Gospel i spirituals (Compilació en CD, CD-збірка «Хор монгольських міліціонерів: Госпел і спірічуелс»), Dnipropetrovsk: Art-Vertep («Арт-Вертеп») – editorial "Lift" (видавництво «Lift»), 2007.

En col·laboració[modifica | modifica el codi]

  • Radio-chanson. Vuit històries sobre Iura Zoifer (Radio шансон: вісім історій про Юру Зойфера, llibret més CD, banda sonora d'una obra de teatre sobre textos de Jadan), Teatre-estudi "Arabesky" (Театр-студія "Арабески", Arabescs), Kharkiv Klezmer Band i el músic Miskó Barbara (Місько Барбара). Dnipropetrovsk: Artvertep:LIFT (Артвертеп:LIFT), 2007.

Música[modifica | modifica el codi]

  • Спортивний клуб армії (Club d'esports de l'exèrcit), Serhí Jadan i els Gossos al cosmos (Собаки в космосі, Sobaky v kósmossi), Dnipropetrovsk: LIFT, 2008.

Obres seves traduïdes a altres idiomes[modifica | modifica el codi]

2007; Lituània, 2008; Itàlia, 2009.

També té extractes i textos independents que s’han traduït a l’alemany, anglès, armeni, hongarès, italià, letó, lituà i suec, i als idiomes eslaus: bielorús, croat, eslovè, eslovac, polonès, rus, serbi i txec, més un grapat de poemes al català (inèdit).

Beques i Guardons[modifica | modifica el codi]

"Stipendium", beques[modifica | modifica el codi]

  • 2001 - Herman-Kesten-Stipendium (Nuremberg)
  • 2001-2002 - Herder-Stipendium (Töpfer Stiftung, Viena)
  • 2003 - KulturKontakt Stipendium (Viena)
  • 2005 - Gaude Polonia (Ministeri de Cultura de Polònia, Varsòvia)

Guardons[modifica | modifica el codi]

  • 1999: Premi Bu-Ba-Bu al Poema de l’Any
  • 2001: Premi al millor recull de poesia de l’any (per Balades de guerra i reconstrucció)
  • 2003: Llibre de l’Any a Ucraïna (Fons per la promoció de les arts, Kíev)
  • 2005: Premi Hermann Lenz (Alemanya)
  • 2006 Hubert-Burda-Preis für junge Osteuropäische Lyrik (Premi alemany Hubert Burda per lírica jove d’Europa de l’Est), per Anarchy in the UKr
  • 2006: Premi al millor recull de poesia de l’any (per Recull de cites)
  • 2006: Llibre de l’any - BBC Ucraïna (per El Capital)
  • 2007: Llibre de l’any (per El Capital)
  • 2007: Laureat del Festival internacional de poesia "Kíev Lavry"
  • 2007: Finalista del Premi Joseph Conrad-Kozheniovskyi, lliurat per l’Institut Polonès a Kíev
  • 2009: Premi Joseph Conrad-Kozheniovskyi, lliurat per l’Institut Polonès a Kíev

Notes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serhí Jadan Modifica l'enllaç a Wikidata