Serrà imperial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Serrà imperial
Helicolenus dactylopterus dactylopterus.jpg
Helicolenus dactylopterus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Sebastidae
Subfamília: Sebastinae
Gènere: Helicolenus
Espècie: H. dactylopterus
Delaroche, 1809[1]
Subespècie: H. d. dactylopterus
Nom trinomial
Helicolenus dactylopterus dactylopterus
Delaroche, 1809[2]
Sinònims

Helicolenus imperialis Cuvier, 1829)
Helicolenus maculatus Georges Cuvier

El serrà imperial, el serrà panegal, el serrà pelegal, el serrà penegal, la rufina, el panegal o el penegal[3] (Helicolenus dactylopterus dactylopterus) és una espècie de peix pertanyent a la família Sebastidae[4] present a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a Veneçuela), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins al Golf de Guinea -incloent-hi Madeira, les illes Açores i les Canàries- i, també, des de Walvis Bay -Namíbia- fins a KwaZulu-Natal -Sud-àfrica-)[5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28] i la Mediterrània.[29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51] Per les seues característiques morfològiques i cromàtiques pot ésser confós amb el pontí (Pontinus kuhlii), el cap-roig (Scorpaena scrofa) i Neomerinthe folgori.[52]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a mesurar 47 cm de llargària màxima i pesar 1.630 g (normalment, fa de 20 cm -140 g- a 30 cm -465 g-). No té depressió occipital. Cap gros, espinós i cobert d'escates. L'interior de la boca és de color blau fosc. La mandíbula inferior és més llarga que la superior. Té radis inferiors a les aletes pectorals, les quals són simples i amb una membrana interradial incompleta que els deixa mig lliures. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Pràcticament sense expansions dèrmiques. Escates rugoses al tacte (musell i part inferior del cap sense escates). Color vermell groguenc, més fosc al dors, i amb tres o quatre bandes transversals. Taca fosca a la part posterior de l'opercle. Té vint-i-cinc vèrtebres. No té bufeta natatòria.[53][52][54][55][56][57][58] La seua esperança de vida és de 43 anys.[59] Els radis espinosos de l'aleta dorsal estan units a glàndules verinoses i poden produir picades bastant doloroses.[60][61]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix marí que viu entre 50-1.100 m de fondària.[62][58] Menja organismes bentònics i pelàgics: crustacis, peixos, cefalòpodes i equinoderms.[52][63][64]

És depredat pel lluç de Sud-àfrica (Merluccius capensis), el lluç europeu (Merluccius merluccius), Merluccius paradoxus, Chelidonichthys capensis, el sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el rap americà (Lophius americanus), la mòllera roquera (Phycis phycis), l'ós marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus pusillus), la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata) i Raja pullopunctata.[65][66][67][68][69][70][71][72][73][74] És ovípar i la reproducció té lloc del novembre al desembre en aigües meridionals, i del febrer al març a la mar Mediterrània. Les larves i els exemplars immadurs són pelàgics.[52][63][75][54]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es captura amb aparells d'ham (com ara, palangres), té una carn blanca i molt ferma de molt bona qualitat, es comercialitza fresc (sencer i, de vegades, en rodanxes) refrigerat o congelat, i es fa fregit o bullit (per obtenir-ne fumet, ja que el seu cap dóna bon gust a certes sopes). És una espècie comuna als mercats on se sol eviscerar perquè el fetge no contamini pas la carn.[76][52][54]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Delaroche, F. E., 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle, París. V. 13: 313-361, Pls. 20-25.
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  6. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  7. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  8. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  9. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  10. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  11. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  12. Eschmeyer, W.N., 1978. Scorpaenidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 4. FAO, Roma. pag. var.
  13. Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  14. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  15. Kelly, C.J., P.L. Connolly i J.J. Bracken, 1999. Age estimation, growth, maturity and distribution of the bluemouth rockfish Helicolenus d. dactylopterus (Delaroche, 1809) from the Rockall Trough. ICES J. Mar. Sci. 56(1):61-74.
  16. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  17. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  18. Monteiro, L.R., E.J. Isidro i H.D. Lopes, 1991. Mercury content in relation to sex, size, age and growth in two scorpion fish (Helicolenus dactylopterus and Pontinus kuhlii) from Azorean waters. Water, Air and Soil Pollution 56:359-367.
  19. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  20. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  21. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  22. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  23. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  24. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  25. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  26. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  27. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  28. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  29. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  30. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  31. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  32. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  33. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  34. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  35. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  36. Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  37. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  38. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  39. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  40. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  41. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  42. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  43. Pierano, A. i L. Tunesi, 1986. Preliminary notes on the biology of Helicolenus dactylopterus in the Ligurian Sea. Rapp. Comm. Int. Explor. Mer Méditerr. 30:233.
  44. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  45. Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978. I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes) Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  46. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Scorpaenidae. p. 579-585. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  47. Boutiére, H., 1958. Les Scorpènidés des eaux marocaines. Trav. Inst. Sci. Cherifien. (Zool.) (15):84 p.
  48. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  49. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229.
  50. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  51. Poss, S.G. i K.V. Rama Rao, 1984. Scorpaenidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. FAO, Roma. pag. var.
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 PescaBase (castellà)
  53. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 120.
  54. 54,0 54,1 54,2 El Maestro Pescador (castellà)
  55. Postel, E. i M.-H. Du Buit, 1964. Liste des poissons observés à la criée de Concarneau en fin Juillet-début Août 1964. Tailles maximales enregistrées. Bulletin de la Société Scientifique de Bretagne 39: 113-117.
  56. Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  57. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  58. 58,0 58,1 FishBase (anglès)
  59. Allain, V. i P. Lorance, 2000. Age estimation and growth of some deep-sea fish from the northeast Atlantic Ocean. Cybium 24(3) Suppl.:7-16.
  60. Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
  61. AsturNatura (castellà)
  62. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  63. 63,0 63,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  64. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  65. David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  66. Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  67. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
  68. Huse, I., H. Hamukuaya, D.C. Boyer, P.E. Malan i T. Strømme, 1998. The diurnal vertical dynamics of Cape hakes and their potential prey. S. Afr. J. Mar. Sci. 19:365-376.
  69. Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  70. Punt, A.E. i R.W. Leslie, 1995. The effects of future consumption by the cape fur seal on catches and cath rates of the cape hakes. 1. Feeding and diet of the cape hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. S. Afr. J. Mar. Sci. 16:37-55.
  71. Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  72. Roel, R.A. i E. Macpherson, 1988. Feeding of Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 6:227-243.
  73. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  74. FishBase (anglès)
  75. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  76. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. El seu contingut nutricional és, per cada 100 g de porció comestible, de 1,9% de greixos, 18% de proteïnes, 2,3% de minerals, 90 kcal, 0,14 mg d'àcid oleic, 0,47 mg d'àcids grassos omega-3 i 0,020 mg d'omega-6.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauzá-Rullán, J., 1960. Contribución al conocimiento de otolitos de peces. Boln R. Soc. esp. Hist. nat. (Biol.), 57, 1959: 89-118, pl. I-VIII.
  • Bini, G., 1965. Catalogue des noms de poissons, mollusques et crustacés d'importance commerciale en Méditerranée. Vito Bianco (FAO), Roma, xv+407 pp., 587 fig.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Kabata, Z., 1985. Parasites and diseases of fish cultured in the tropics. Taylor and Francis Ltd., Londres. 318 p.
  • Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  • Macpherson, E., 1985. Daily ration and feeding periodicity of some fishes off the coast of Namibia. Mar. Ecol. Progr. Ser. 26:253-260.
  • Merrett, N.G. i N.B. Marshall, 1980. Observations on the ecology of deep-sea bottom-living fishes collected off northwest Africa (08-27N). Prog. Oceanog. 9:185-244.
  • Meyer, M. i M.J. Smale, 1991. Predation patterns of demersal teleosts from the Cape south and west coasts of South Africa. 2. Benthic and epibenthic predators. S. Afr. J. mar. Sci. 11:409-442.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]