Setge d'Augusta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge d'Augusta
Guerra de Sicília
Setge d'Augusta (Mediterrani central)
Setge d'Augusta
Setge d'Augusta
Setge d'Augusta
Coord.: 37° 15′ 0″ N, 15° 13′ 0″ E / 37.25000°N,15.21667°E / 37.25000; 15.21667
Nuova cronica. f.127r.jpg
Tipus batalla
Data 1 de maig de 1287
Coordenades 37° 15′ 00″ N, 15° 13′ 00″ E / 37.25°N,15.2167°E / 37.25; 15.2167
Lloc Augusta
Continent Europa
Resultat Victòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Roger de Llúria Regne de Nàpols Reynald III Quarrel
Forces
40-45 galeres 40 galeres
Modifica les dades a Wikidata

El Setge d'Augusta[1] de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Antecedents[modifica]

Després de la vistòria al combat de Malta el 1283, Roger de Llúria va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Nàpols a i Posilipo.[2] Finalment, en absència de Carles I d'Anjou, el príncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre,[3] sent atacat prop de Nàpols per Carles de Salerno el coix que fou derrotat i capturat.

Del 1282 al 1285 el conflicte entre les dues corones es va treslladar a Catalunya, on la Croada contra la Corona d'Aragó fou humiliantment derrotada a la batalla del coll de Panissars i la batalla naval de les Formigues. A començaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor però com encara era presoner dels catalans van exercir la regència el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo.

Roger de Llúria va atacar el Llenguadoc[4] el febrer de 1286 i Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut atacaven la costa de Pulla[1] l'estiu del mateix any com a venjança per la invasió que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, amb la intenció de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la Guerra de Sicília.

Presa i represa d'Augusta[modifica]

Honori IV va pressionar als angevins perquè reprengués l'assalt a Sicília i van aplegar 40 galeres a Brindisi i 43 més a Sorrento. L'abril de 1287 l'estol de Brindisi, comandat per Reynald III Quarrel, Comte d'Avella va desembarcar a Augusta l'1 de maig, prenent la vila i el castell.[1]

Tan bon punt com Jaume el Just ho va conèixer, va enviar l'estol de Roger de Llúria, però l'estol angeví ja havia marxat a Sorrento vorejant l'illa pel sud, i es va reunir amb la resta de l'estol, en una maniobra de distracció de la flota de la Corona d'Aragó.

Conseqüències[modifica]

Els dos estols es van trobar poques setmanes després a la batalla dels Comtes, en la que novament Roger de Llúria va vèncer i capturar nombroses galeres angevines.

Carles II d'Anjou va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el títol de Carles de Palerm i el de rei de Sicília, i es va signar una treva per dos anys.

La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un nou gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pagano, M.A.. Istoria del Regno di Napoli di Filippo M.a Pagano (en italià). vol.2. Spampinato, 1835, p. 366. 
  2. (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo «Roger de Lauria. Personajes. Aragón. exposición Arte Mudéjar, Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura España. Spain.».
  3. Històries de Catalunya, Roger de Llúria «Enllaç».
  4. (francès) Ernest Delamont: Histoire du roussillon «La croisade de 1285 par Ernest Delamont».