Sinagoga Ben Ezra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sinagoga Ben Ezra
בית הכנסת בן עזרא
BenEzraAnnex.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusSinagoga
Creació1892 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1892
Ubicació geogràfica
PaísEgipte Egipte
 30° 00′ 21″ N, 31° 13′ 52″ E / 30.0058°N,31.231°E / 30.0058; 31.231
Activitat
ReligióJudaisme

La Sinagoga Ben Ezra (en hebreu: בית הכנסת בן עזרא) (en àrab: معبد بن عزرا) de vegades coneguda com la sinagoga El-Geniza (en hebreu: בית כנסת אל גניזה) o la sinagoga dels palestins, es troba en el barri antic del Caire, a Egipte.[1]

Segons la tradició local, es localitza en el lloc en què els locals creuen es va trobar al bebè Moisés.[2] També es diu que una sinagoga establerta pel profeta Jeremies va funcionar en el lloc fins que va ser destruïda pels romans en el 30 a. C.

La terra de l'actual sinagoga va ser comprada en Fustat l'any 882, per 20.000 dinars per Abraham ibn Ezra de Jerusalem. Original en hebreu: בית הכנסת של אנשי ישראל‎t es va dir la sinagoga isrelita o "Casa de Reunió dels israelites" en hebreu: בית הכנסת של אנשי ישראל). Destruïda en 1012 durant el govern d'Al-Hakim bi-Amarallah, va ser reconstruïda entre 1039 i 1041. Posteriorment va ser coneguda com a "Sinagoga del Profeta Elías".[3]

En la geniza de la sinagoga van ser oposats més de cent mil fragments de textos bíblics i litúrgics; llibres; cartes i documents, escrits en hebreu, arameu, àrab, persa i jiddisch. Alguns textos van ser recopilats i estudiats per l'erudit caraíta Abraham Firkovich, en 1863. Va ser l'historiador jueu Solomon Schechter qui va començar l'estudi en massa dels arxius oposats. Havia estat alertat per dues germanes bessones, Agnes i Margaret, aficionades a l'estudi dels documents antics i que li van portar un manuscrit de la geniza que Schechter ràpidament va identificar com un fragment d'una còpia en hebreu del Siràcida, llibre del qual va trobar després diversos capitulos en la geniza. A més d'haver-se trobat allí per primera vegada una còpia del Document de Damasc, trobat després en Qumran, s'ha trobat material molt valuós per documentar la història jueva entre els segles IX i XVI, cartes procedents de Mesopotàmia, Pèrsia, Palestina, Síria, Sicília, Itàlia, Espanya, Khazària i Europa oriental.

Referències[modifica]

  1. Kraemer, Joel L. (2008) Maimonides: Vida y Ensenanzas Del Gran Filosofo Judio: 165-168.
  2. Slackman, Michael (2008) 36 Hours in CairoThe New York Times, February 3, 2008.
  3. .יורם מיטל, אתרים יהודיים במצרים, יד בן-צבי והאוניברסיטה העברית, תשנ"ה - 1995, עמ' 20 - 30