Sirícids
Siricidae  | |
|---|---|
 Urocerus gigas | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Subordre | Symphyta |
| Superfamília | Siricoidea |
| Família | Siricidae Billberg, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Siricoidea i Siricinae |
| genus | |
.svg){kind=icon}
Els sirícids (Siricidae)[1][2] són una família d'himenòpters del subordre dels símfits (Symphyta). Les femelles dipositen els seus ous en la fusta dels arbres i les larves caven túnels alimentant-se de la fusta.[3]
Descripció
[modifica]Cos cilíndric. Els adults solen ser de color blau, castany o negre amb parts grogues. Poden arribar a mesurar 4 o 5 cm sense comptar l'ovipositor, tot i que presenten una gran variació en grandària dins de la mateixa espècie. L'últim segment abdominal de tots dos sexes presenta una espina a la part dorsal no confondre amb l'oviscapte de les femelles, que es troba a la regió ventral del final de l'abdomen.[4]
Ecologia
[modifica]Les femelles dipositen els seus ous en la fusta dels arbres i les larves caven túnels alimentant-se de la fusta. Requereixen l'ajuda de fongs simbiòtics per a digerir la cel·lulosa. Poden necessitar d'un a tres anys per completar el seu creixement. Abans de convertir-se en pupa solen migrar fins a prop de la superfície del tronc i romandre tot just sota de l'escorça. Algunes espècies són plagues de la fusta de gran importància econòmica.[5]
Un important control biològic és la vespa paràsita Rhyssa persuasoria que diposita els seus ous a les larves del gènere Sirex, de les quals s'alimenten causant la mort. També hi ha cucs nematodes que els ataquen.
Referències
[modifica]- ↑ «Siricidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «sirícids». Cercaterm - TERMCAT. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «sirícid». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-05-1989. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ Schiff (et al), N. M. «Siricidae of the Western Hemisphere». Canadian Journal of Arthropod Identification, 21, 06-07-2012. DOI: 10.3752/cjai.2012.21. ISSN: 1911-2173.
- ↑ Richardson, David M. Ecology and Biogeography of Pinus (en anglès). Cambridge University Press, 2000-07-31, p. 363. ISBN 978-0-521-78910-3.
Enllaços externs
[modifica]