Sit negre

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuSit negre modifica
Emberiza cia modifica
Emberiza cia Martien Brand.jpg
modifica
Emberiza cia.jpg
Il·lustració d'una parella d'hortolans cellards.
Dades
Pes2,77 g (pes al naixement)
23 g (pes d'adult) modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC.svg
Risc mínim
UICN22720894 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereEmberiza
EspècieEmberiza cia modifica
Linnaeus, 1766
Subespècies
  • Emberiza cia cia
  • Emberiza cia prageri
  • Emberiza cia par
  • Emberiza cia africana
  • Emberiza cia hordei
  • Emberiza cia flemingorum
Emberiza cia

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard o cip cip (Emberiza cia) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que amida 16 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 25 g.[1] Té el cap i la gola grisos, recorreguts per unes bandes negres. És bru per sobre amb llistes negres i brunes rogenques per sota. Menja gra, fulles tendres i petits insectes per als pollets. Habita entre els 400 i 2.000 m d'altitud (és un dels pocs ocells que viu a 2.000 m d'altitud) en terrenys rocallosos sense que el tipus de vegetació sigui un paràmetre a tindre en compte, ja que pot viure a les boixedes, brolles, conreus, pastures i erms amb arbustos i altres medis arbustius amb arbres dispersos o sense[2] Habita tota la península Ibèrica, a l'Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l'Àsia Menor, a Palestina i a l'Himàlaia. Als Països Catalans es troba al Prepirineus, Collsacabra, Guilleries, Montseny i Montnegre-Corredor.

És sedentari i a l'hivern, si fa massa fred, abandona les muntanyes, on viu normalment, i baixa a les planes per alimentar-se als conreus. La femella fa el niu a terra, darrere una pedra o un matoll, i hi pon 4 ous al maig-agost (a voltes fa 3 postes). Els cova durant 12 dies i els novells que en neixen deixen el nial als 10-13 dies.[3]

Referències[edit]

  1. BirdFacts. (anglès)
  2. Grup de Naturalistes d'Osona. (català)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 109-110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[edit]