Sit negre

Sit negre

Emberiza cia
Dades
Pes	2,77 g 23 g
Nombre de cries	3,9
Període d'incubació de l'ou	14 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22720894
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Emberizidae
Gènere	Emberiza
Espècie	Emberiza cia Linnaeus, 1766
Subespècies
Emberiza cia cia Emberiza cia prageri Emberiza cia par Emberiza cia africana Emberiza cia hordei Emberiza cia flemingorum
Distribució
Endèmic de	Santuari Chail

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Descripció

Amida 16 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 25 g. Té el cap i la gola grisos, recorreguts per unes bandes negres. És bru per sobre amb llistes negres i brunes rogenques per sota. Menja gra, fulles tendres i petits insectes per als pollets. La femella en general té els colors més apagats amb les parts inferiors més pàl·lides, l'esquena de color marró grisós i el cap menys contrastat. El jove és semblant a la femella, però amb el cap ratllat.

Hi ha quatre subespècies que es diferencien principalment en els tons del plomatge, tot i que la subespècie que es reprodueix a Europa, Àfrica i l'oest de Turquia és l'única que mostra barres blanques.

Distribució i hàbitat

Habita entre els 400 i 2.000 m d'altitud (és un dels pocs ocells que viu a 2.000 m d'altitud) en terrenys rocallosos sense que el tipus de vegetació sigui un paràmetre a tindre en compte, ja que pot viure a les boixedes, brolles, conreus, pastures i erms amb arbustos i altres medis arbustius amb arbres dispersos o sense Resident a tota la península Ibèrica, a l'Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l'Àsia Menor, a Palestina i a l'Himàlaia. Als Països Catalans es troba al Prepirineus, Collsacabra, Guilleries, Montseny, Montnegre-Corredor, a tot el prelitoral català en general.

És sedentari i a l'hivern, si fa massa fred, abandona les muntanyes, on viu normalment, i baixa a les planes per alimentar-se als conreus.

Alimentació i cria

Es reprodueix al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa de l'est a l'Àsia central i a l'Himàlaia. També cria localment al centre d'Europa. És parcialment migratòria, amb les poblacions del nord hivernant més al sud, principalment dins de l'àrea de reproducció de les poblacions residents del sud. És un rar vagabund per l'Europa occidental.

La femella fa el niu a terra o ocasionalment en un arbust baix, darrere una pedra o un matoll i hi pon 4 ous al maig-agost (a voltes fa 3 postes). Els cova durant 12 dies i els novells que en neixen deixen el nial als 10-13 dies.

Cant

El reclam és un «tseee» agut, i el cant és un trinat «churrrr-chirrriiii-itt».

Taxonomia

Es reconeixen sis subespècies:

• E. c. cia (Linnaeus, 1766) - centre i sud d'Europa fins als Balcans, nord de Turquia i nord-oest d'Àfrica.
• E. c. fllemingorum (Martens J, 1972) - centre de Nepal.
• E. c. hordei (Brehm CL, 1831) - Grècia, sud de Turquia fins al sud d'Israel i Jordània.
• E. c. par (Hartert, 1904) - dels nor-est de l'Iran al centre d'Àsia i Pakistan.
• E. c. prageri (Laubmann, 1915) - Crimea, Caucas, nord-est de Turquia i nord-oest de l'Iran.
• E. c. stracheyi (Moore, 1856) - del nord-oest de l'Himàlaia al sud-oest del Tibet i Nepal.

Enllaços externs

• Hàbitat i reproducció d'aquest ocell (francès)
• Fotografies i enregistraments sonors del sit negre (anglès)
• El sit negre al Principat de Catalunya (català)