Vés al contingut

Societat Catalana d'Herpetologia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana d'Herpetologia
Dades
Tipussocietat científica Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballherpetologia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981
Lloc websoccatherp.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: soccatherp X: soccatherp Instagram: soccatherp Youtube: UCxpzSEZnfzqahwh3gMdMX4g Modifica el valor a Wikidata

La Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) va ser fundada el 1981 amb el nom de Societat Catalana d’Ictiologia i Herpetologia[1][2] i té la seu al Museu de Zoologia de Barcelona.[3]

El seu àmbit de treball és l'herpetofauna dels Països Catalans, especialment a l'àmbit de la divulgació i en campanyes de protecció locals, però també publica altres projectes adreçats a l'àrea Mediterrània.[4][3]

Agrupa els herpetòlegs aficionats com professionals i impulsa la difusió de l’activitat científica, la formació i sensibilització al públic general, amb l´objectiu de fomentar el coneixement i el respecte envers els amfibis i els rèptils.[4] També promou i participa en projectes de conservació d’espècies vulnerables o amenaçades de la nostra herpetofauna.

La SCH dona prioritat a la divulgació herpetològica en català i a l’ús de llengua catalana com a vehicle de comunicació científica.

Projectes

[modifica]

Ha col·laborat amb el Parc Natural de Collserola en la recuperació d’amfibis i els rèptils d’aquest espai. Entre els projectes en curs més significatius que ha dut a terme la SCH cal destacar per ordre cronològic invers: L' Erradicació del cranc roig americà (Procambarus clarkii) de les basses de Can Llac (Santa Cristina d’Aro).[5] (2020 -); Restauració d’una bassa i afavoriment de la biodiversitat a Can Parcala, Cabrera de Mar. (2020 -);[6] Consciència herpetològica: valoració i actuació per protegir els amfibis i rèptils i els seus hàbitats (2020 -);[7] Seguiment periòdic i avaluació de la funcionalitat i eficàcia dels passos de fauna i la barrera anti atropellament d’amfibis a l'Estany de la Cardonera i l'Estany d’en Pous (2021-);[8] Restauració dels mulladius de l'Albera (2020 -);[9] Estat de les poblacions de tritó pirinenc (Calotriton asper) presents en torrents i estanys de les comarques de Girona (2018-);[10] Seguiment d'amfibis al Parc Natural de la Serra de Collserola (2017 -);[11] Microreserva herpetològica a la finca en custòdia de Can Planes (Molins de Rei, Baix Llobregat); Recuperació del gripau d’esperons al Parc de la Serralada Litoral i al Baix Maresme. (2017-)[12] i al Pla de la Selva (Vall Ferrera) (2016 -);[13] Monitorització de masses d’aigua en l’àmbit del projecte Segarra–Garrigues (2016-); Recuperació del tritó verd (Triturus marmotatus) a les serralades de Marina i Litoral (2010-);[14][15] Avaluació de la situació de la granota temporaria a l'Albera (2010 -);[16] Seguiment de l'estat ecològic i el poblament d'amfibis al Pantà de Vallvidrera (2010-).[17]

Altres projectes acabats a destacar: Seguiment de les poblacions del tòtil i altres amfibis a Manresa (2019);[18] Restauració de l'espai natural de la Font Jordana (Sant Quirze i Sant Silvestre de Valleta) a Serra de l'Albera (2019);[19] Herpetofauna i bioseguretat: eines educatives i bones pràctiques per al voluntariat ambiental (2018);[20] Llibera Sant Feliu: creació d'una bassa semipermanent per la conservació de les poblacions de fauna aquàtica a Sant Feliu de Guíxols (Girona) (2018-2019);[21] La salamandra a Gallecs: creació d’un nou punt de reproducció per amfibis a la plana vallesana i estudi de colonització d’una nova metapoblació (2018-2019);[22] La quitridiomicosi a la comunitat d’amfibis del Massís de les Gavarres. (2017-2018);[23][24] Estat ecològic de la Rierada, amb especial incidència del barb cua roig (Barbus haasi) i els amfibis (2017-2018);[25] Projecte Basses: Estudi i conservació de zones humides dels espais naturals de la Xarxa Natura 2000 de la plana de Lleida (2012-2013),[26] i la Biodiversitat d’amfibis a les basses urbanes i periurbanes de Girona. (2012-2013).

Publicacions

[modifica]

La Societat publica una revista científica "Butlletí" (1982-), una revista de divulgació "Fulletó" i de forma no periòdica els Treballs de la Societat, monografies especialitzades.

Anualment organitza congressos "Jornades Herpetològiques catalanes" (1987-) i atorga premis de reconeixement a persones destacades en el món de l'herpetologia.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jornades d'Herpetologia». lifetritomontseny.eu. [Consulta: 6 novembre 2021].
  2. ↑ «Eudald Pujol, de la SCH: “Ara és el torn d’amfibis i rèptils!”». voluntariatambiental.cat, 19-04-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Societat Catalana d'Herpetologia «Societat Catalana d'Herpetologia». Herpetofull de la Societat Catalana d'Herpetologia, 12, 6-2016, pàg. 35-37.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Societat Catalana d’Herpetologia». Institució Catalana d'Història Natural. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 6 novembre 2021].
  5. ↑ «Prop de 3.500 exemplars de cranc roig retirats en dos dies de voluntariat ambiental a les basses de Santa Cristina d’Aro». Revista del Baix Empordà, 02-08-2020. [Consulta: 6 novembre 2021].
  6. ↑ «Els nous habitants de la bassa de Can Parcala – Setmana natura 2021». setmanatura.cat, 01-05-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  7. ↑ «Projectes que ens apropen als amfibis, als rèptils i als seus hàbitats: AMPHIBIA i Consciència Herpetològica». mediambient.gencat.cat, 01-02-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Amfibis i rèptils al Fluvià en una sortida naturalista el dissabte 10 d’abril amb la Societat Catalana d’Herpetologia – elgarrotxi.cat». elgarrotxi.cat, 30-03-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  9. ↑ «Projecte de restauració, conservació i millora del mulladiu de la font Jordana (Albera)». SCH, 02-04-2020. [Consulta: 6 novembre 2021].
  10. ↑ «LimnoPirineus». lifelimnopirineus.eu. [Consulta: 6 novembre 2021].
  11. ↑ «La Societat Catalana d'Herpetologia desenvoluparà el seguiment de les poblacions d'amfibis a diversos espais de la Xarxa de Parcs Naturals». parcs.diba.cat, 09-04-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  12. ↑ Arcal, Lluís. «Reintrodueixen una espècie de gripau desapareguda - 13 ago 2017». elpuntavui.cat, 13-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2021].
  13. ↑ Pujol Buxó, Eudald. «Les poblacions periurbanes d'amfibis de Sant Feliu de Guíxols: Estat actual i recomanacions per a la seva conservació» p. 11. SCH - Libera - Ecoembes - SEO Birdlife, 2019.
  14. ↑ «Projecte de recuperació del Tritó verd a la Serralada de Marina/litoral» (en espanyol europeu). alocnatura.org. [Consulta: 6 novembre 2021].
  15. ↑ Maluquer (et al), Joan «Projecte de recuperació del tritó verd (Triturus Marmoratus) a les Serralade de la Marina i Litoral: Primer Balanç». II Monografies dels Parcs de la Serralada Litoral Central. IV Monografies del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, 2012, pàg. 104-109.
  16. ↑ Ruiz Elizalde, Ángel «A unique case of albinism in Rana temporaria parvipalmata in Cantabria». Boletín de la Asociación Herpetológica Española, 30, 2, 2019, pàg. 25–29. ISSN: 1130-6939.
  17. ↑ «Es buida el pantà de Vallvidrera per reparar-ne el vas i reduir-hi la fauna exòtica». beteve.cat, 12-07-2016. [Consulta: 6 novembre 2021].
  18. ↑ Fitó Gasol, Ferran. Seguiment de les poblacions del tòtil i altres amfibis a Manresa. Ajuntament de Manresa - Meandre - SCH, 2019, p. 41. 
  19. ↑ «Restauren petits aiguamolls a la part alta de l'Albera». diaridegirona.cat, 12-10-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  20. ↑ «Fulletó informatiu sobre malalties emergents en amfibis». 1000 Punts d'Aigua - Notícies, 08-04-2019. [Consulta: 6 novembre 2021].
  21. ↑ Pujol Buxó, Eudald. Les poblacions periurbanes d'amfibis de Sant Feliu de Guíxols: Estat actual i recomanacions per a la seva conservació. Libera - Ecoembes - SCH - SEO Birdlife, 2019, p. 21. 
  22. ↑ «Herpetofauna, amfibis i rèptils de Gallecs». espairuralgallecs.cat, 08-06-2021. [Consulta: 6 novembre 2021].
  23. ↑ «Detectan los primeros casos de anfibios con quitridiomicosis en Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 24-02-2016. [Consulta: 6 novembre 2021].
  24. ↑ Pérez Novo, Iago. La Quitridiomicosi a la comunitat d'amfibis del Massis de les Gavarres. XXII Premi Joan Xirgó. gavarres.cat, 2017, p. 81. 
  25. ↑ «Preocupació per l'estat ecològic de la riera de Vallvidrera -». enllac.cat, 29-05-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-06. [Consulta: 6 novembre 2021].
  26. ↑ Salvador Grau Tort, Jordi Parpal Servole (directors projecte). Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels ENP de la Plana de Lleida. Vol II: Pla de gestió. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, Setembre 2010, p. 176. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Societat_Catalana_d%27Herpetologia&oldid=33648857»