Societat del coneixement

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Una societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposició de tots els membres de la societat, el coneixement perquè aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condició humana.La societat del coneixement es basa en el saber y l’especialització, ja que la seva implicació ajuda al desenvolupament econòmic i a la millora de qualitat de vida.

Els fonaments d’aquesta societat són l’Ensenyament i la investigació, el desenvolupament i la innovació. I la estructura y organització de la nova societat.

Degut als canvis que s’estàn produint a la societat actual en els àmbits: econòmics, polítics, tecnològics, educatius i en món laboral. Tots aquests trets han fomentat un gran canvi de la societat industrial a la actual, la societat del coneixement.[1]

La societat del coneixement difereix de la societat de la informació en el fet que la primera serveix per a transformar la informació en recursos que permetin a la societat a prendre mesures eficaces, mentre que la segona només crea i difon les dades en brut.[2] La capacitat de recopilar i analitzar la informació ha existit en tota la història de la humanitat. No obstant això, la societat del coneixement d'avui ha augmentat de forma exponencial la generació i difusió d'informació a mesura que les tecnologies de la informació evolucionen.[3]

L'Informe Mundial de la UNESCO també fa referència a la definició, el contingut i el futur de les societats del coneixement.[4]

El terme va ser creat el 1969 per Peter Drucker[5] al seu llibre “La sociedad postcapitalista” (1969) on volia remarcar la creació d’un nou model de coneixement com a centre de producció de la riquesa. Fomentant així un canvi social basat en el saber com a principal recurs per crear més coneixement.[6]


L'economia i la qualitat de vida en la societat del coneixement[modifica]

El coneixement està implicat en l'estructura i composició de la societat actual, és el gènere determinant per al progrés de la ciutadania. El valor social i econòmic d'aquest coneixement augmenta quan es comparteix amb altres i així es reutilitza.

El saber sempre ha jugat un paper important en l'evolució i el progrés de la societat al llarg de la història, per tant ha fomentat canvis en la forma de vida de l'ésser humà. L'evolució del coneixement marca la diferència d'una època a un altre. En certs moments tenir el coneixement pot provocar un desequilibri entre individus i d'aquesta manera causar un abús d'aquest poder.

L'aprenentatge va lligat a aquesta societat del coneixement, ja que en l'actualitat qualsevol professional ha d'estar en continu aprenentatge per anar evolucionant al mateix ritme que ho fa la societat. Un dels sectors que més ràpid està evolucionant és l'àmbit tecnològic, els quals creen nous coneixements i millores. La societat, per tant, s'ha d'adaptar a aquests.

La societat s'organitza en quatre sectors: primari: agricultura, ramaderia.; secundari: indústria, terciari: serveis, quaternari: investigació científica. Gràcies al gran desenvolupament del sector quaternari hem passat d'una economia de productes a una economia de coneixements.[7]


Dos fonaments bàsics[modifica]

Ensenyament (classes de coneixement).[modifica]

Investigació + desenvolupament + innovació[modifica]

Tecnologies de la informació i la comunicació:

El creixement de les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha augmentat significativament la capacitat del món per generar dades en brut i transmetre-les de formes cada vegada més ràpides i eficaces. L'adveniment d'Internet ha permès lliurar quantitats abismals d'informació a la gent. L'evolució del Web 1.0 al Web 2.0 ofereix als individus eines que permeten la connexió dels uns amb els altres des d'arreu, de manera que els usuaris han passat de ser merament receptors a productors de continguts. La innovació en les tecnologies digitals i dispositius mòbils ofereixen a les persones el mitjà per connectar-se a Internet a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Les eines TIC tenen el potencial de transformar l'educació, la formació, l'ocupació i l'accés als recursos que sustenten la vida de tots els membres de la societat.[8] No obstant això, aquesta capacitat dels individus per produir i utilitzar les dades a escala mundial no es tradueix necessàriament en creació de coneixement. Els mitjans contemporanis lliuren quantitats ingents d'informació i, però la informació sola no genera coneixement. Perquè es generi coneixement és necessària la reflexió, per tal que aquesta creï comprensió, enteniment i consciència. El millorament de les circumstàncies de la humanitat requereix l'anàlisi crítica de la informació per desenvolupar el coneixement que ajuda a la humanitat.[2] reflexió absent i el pensament crític, la informació pot arribar a ser "no-saber", el que és fals o inexacte [9] Les esperades Web Semàntica 3.0 i Web Ubícua 4.0 faran avançar tant la informació com la creació de coneixement en la seva capacitat d'utilitzar la intel·ligència per crear digitalment significat independentment d'usuari basat en les TIC.[10][11]


Desenvolupament de la nova societat a Europa[modifica]

ESTRUCTURA[modifica]

ORGANITZACIÓ[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mateo, José Luís «sociedad del conocimiento». arbor, ciencia pensamiento y cultura, 2006, pàg. 145-151.
  2. 2,0 2,1 Castelfranchi, C. (2007). Sis observacions crítiques sobre la ciència i la construcció de la societat del coneixement. Journal of Science Communication, 6 (4), 1-3.
  3. Vallima, J. & Hoffman, D. ( 2008). Coneixement discurs de la societat i l'educació superior. Educació Superior, 56 (3), 265-285.
  4. de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (2005). Cap a les societats del coneixement. Informe Mundial. Conde-sur-Noireau, França:. Imprimerie Corlet
  5. Brey, Antoni; Daniel Innerarity i Gonçal Mayos. La Sociedad de la Ignorancia y otros ensayos (en castellà), 2009, p. 18. 
  6. Bozu, Zoia; Canto Herrera, Pedro José «El profesorado univesitario en la sociedad del conocimiento: comeptencias profesionales docentes». Revista formación e innovacions educativa universitaria, 2, 2009, pàg. 87-97.
  7. Mateo, José Luis Arbor, CLXXXII, 718, 30-04-2006. DOI: 10.3989/arbor.2006.i718.18. ISSN: 1988-303X.
  8. van Weert, TJ (2006). Education of the twenty-first century: New professionalism in lifelong learning, knowledge development and knowledge sharing. Education and Information Technologies 11(3), 217-237.
  9. Innerarity, D. (2012). Power and knowledge: The politics of the knowledge society, European Journal of Social Theory, 16(1), 3-16.
  10. Harvey, PL (2010). Applying social systems thinking and community informatics thinking in education. A Rudestam, K.E., & Schoenholtz-Read, J. (Eds.), 91-128. Handbook of online learning. Thousand Oaks, CA: Sage Publications, Inc.
  11. Berners-Lee, T. (2009, 13 de març). Tim Berners-Lee: The next web of open, linked data [Video]. Obtingut de Youtube