Somriures d'una nit d'estiu

Somriures d'una nit d'estiu
Sommarnattens leende
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Eva Dahlbeck; Gunnar Björnstrand; Harriet Andersson; Jarl Kulle; Ulla Jacobsson; Åke Fridell; Bibi Andersson; Mona Malm; Margit Carlqvist; Björn Bjelfvenstam; Naima Wifstrand; Jullan Kindahl; Gull Natorp; Birgitta Valberg; Carl-Gustaf Lindstedt; Georg Skarstedt; Hans Strååt; Sigge Fürst; Börje Mellvig; Mille Schmidt; Gunnar Nielsen
Producció	Allan Ekelund
Guió	Ingmar Bergman
Música	Erik Nordgren
Fotografia	Gunnar Fischer
Muntatge	Oscar Rosander
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia
Estrena	1955
Durada	108 min
Idioma original	suec
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Suècia

Somriures d'una nit d'estiu^[1] (títol original en suec Sommarnattens leende) és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1955 i doblada al català.^[1]

Argument[modifica]

Seductor quadragenari, l'advocat Frederik Egerman s'ha casat en segones núpcies amb Anne, que té l'edat del seu fill Henrik, estudiant de teologia. Esposa insatisfeta, Anne té per a confident i còmplice Petra, la serventa, els encants de la qual no deixen Henrik indiferent…

Fredrik Egerman s'assabenta que la seva antiga mestra, la cèlebre actriu Désirée Armfeldt, ve a viure a la seva ciutat. Frederik no es pot impedir de tornar a veure Désirée. Però l'arribada sobtada del seu rival Malcolm transforma la cita en vodevil humiliant per a l'advocat que ha de fugir en calçotets.

Désirée decideix reconquerir el seu antic amant del qual té un fill. Amb la complicitat de la seva vella mare amoral, Désirée organitza un ressopó afrodisíac on són convidats els Egerman i els Malcolm.

En el transcurs d'una boja nit en què les parelles es desfan i es reformen, l'atzar posa Anne al llit d'Henrik, Malcolm reprèn amb la seva dona Charlotte, Egerman troba consol i amor prop de Désirée. En aixecar-se el sol, Petra la serventa i Frid, el cotxer, lliures de tots els prejudicis, proclamen la seva alegria de viure hedonista sortint d'una bala de palla.

A propòsit del títol[modifica]

"Sommarnattens leende" significa en realitat "Els somriures de la nit d'estiu" i no Somriures d'una nit d'estiu, com ha estat traduït en la majoria de les llengües europees (anglès, francès, espanyol, etc.). És el crític anglès de cinema, Robin Wood, qui primer va destacar que "Somriures d'una nit d'estiu" donava al títol aquest costat lleuger ("oh-la-là", deia Robin Wood en anglès), que no es correspon al sentit contingut en el títol suec. "Sommarnattens leende" correspon en realitat als somriures que la meravellosa nit d'estiu nòrdic presenta al llarg del seu interminable crepuscle. Noció difícil d'agafar per a aquell que mai no ha estat a Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia o al nord de Dinamarca.

El personatge interpretat per Åke Fridell (Frid, el cotxer) fa la cort a Harriet Andersson (Petra, la criada) en diferents moments de la pel·lícula. Quan es troben als boscos o en els camps, li ensenya aquesta llum crepuscular que compara a un somriure. La pel·lícula és en blanc i negre, però tot amant del nord sap que aquesta llum subtilment vermella pot ser comparat a llavis que presenten una forma diferent segons l'hora de la nit.

Repartiment[modifica]

Ulla Jacobsson: Anne Egerman
Eva Dahlbeck: Desiree Armfeldt
Harriet Andersson: Petra, la minyona
Margit Carlquist: Comtessa Charlotte Malcolm
Gunnar Björnstrand: Fredrik Egerman
Jarl Kulle: Comte Carl Magnus Malcolm
Åke Fridell: Frid
Björn Bjelvenstam: Henrik Egerman
Naima Wifstrand: Sra. Armfeldt
Jullan Kindahl: Beata, la cuinera
Gull Natorp: Malla
Birgitta Valberg: una actriu
Bibi Andersson: una actriu

Premis[modifica]

Festival de Cannes 1956
- Premi de l'humor poètic
- Nominació a la Palma d'Or
BAFTA 1957:
- Nominació al BAFTA a la millor pel·lícula
- Nominació al BAFTA a la millor actriu estrangera per a Eva Dahlbeck
- Nominació al BAFTA al millor actor estranger per a Gunnar Björnstrand

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula ha estat adaptada en comèdia musical el 1973, després en pel·lícula i telefilm musical sota el títol A Little Night Music.

Notes[modifica]

Ingmar Bergman de Robin Wood, Studio Vista, 1970. La frase amb oh-la-là és: "Smiles of a Summer Night" has any Oh-la la quality not present in the Swedish."

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Títol en català a Ésadir.cat

[català-1] 1,0 ^1,1 Títol en català a Ésadir.cat

[1]

Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940	Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950	Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960	La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970	Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980	De la vida dels titelles (1980) • Fanny i Alexander (1982) • Karins ansikte (1984) •
dècada del 2000	Saraband (2003)
Telefilms	Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)