Vés al contingut

Sternbergita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSternbergita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAgFe₂S₃
EpònimKaspar Maria von Sternberg Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.65
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.65 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.12.1
Heys3.2.16
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 6,615(2) Å; b = 11,639(4) Å; c = 12,693(4) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colormarró daurat, tonalitats blau-violeta
Macleslamel·lar en {130}
Exfoliacióperfecta en {001}
Tenacitatflexible
Duresa1 a 1,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Densitat4,101 a 4,215 g/cm3 (mesurada); 4,275 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSrn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sternbergita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom pel comte Caspar Maria Sternberg (1761-1838), botànic i fundador del Museu Nacional de Praga (República Txeca).

Característiques

[modifica]

La sternbergita és un sulfur de fórmula química AgFe₂S₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sternbergita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

[modifica]
  1. «Sternbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2021].