Vés al contingut

Stracciatella (gelat)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarStracciatella
Gelat de stracciatella i xocolata.
Característiques
País d'origenItàlia
Data de creació1962 Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiadolços
Detalls
Tipusgelat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsnata, llet, vainilla, gelatina, sucre i xocolata

La stracciatella és un tipus de gelat elaborat amb xips de xocolata damunt una base de gelat cremós de llet. A més de les versions artesanes, existeix una varietat més industrial que es pot adquirir a gran part dels supermercats.

Història

[modifica]

La stracciatella s'inventà i es produí per primera vegada a Itàlia per Enrico Pannattoni a Bergamo el 1953 a la pastisseria i geladeria La Marianna.[1] Després de diversos intents i repetits experiments aconseguí realitzar un gelat prou particular: una base molt blanca amb fragments molt irregulars de xocolata empolsimats per sobre.

Nascut el 4 d'abril de 1927, Enrico Panattoni era el membre més jove d'una família de grangers de la Toscana. Va arribar a Bergamo el 1946 on després de provar de vendre castagnaccio (un pastís de farina de castanya), obrí La Marianna, negoci que fou reconegut pels seus gelats, que incloïen la stracciatella.[2] Enrico Panattoni morí el 3 d'octubre de 2013 a l'edat de 85 anys.[3]

El nom stracciatella derivà del nom d'una minestra, la sopa stracciatella alla romana; que es feia amb un ou quallat també en un brou i que recorda a com les espurnes de xocolata quallen en el gelat. I també pot referir-se al verb italià stracciare (en català 'trinxar' o 'trossejar'), que fa referència als trossets de xocolata irregulars que es troben en la crema del gelat stracciatella.[4]

Recepta

[modifica]

Ingredients

[modifica]

Preparació

[modifica]

La preparació del gelat amb gust de Stracciatella és almenys en la fase inicial igual a la del gelat de mozzarella, una base a la que se li afegeixen flocs de xocolata fondant. Es comença escalfant al foc la llet, el sucre i la vainilla, fent que el compost arribi gairebé a la temperatura d'ebullició, remenant ocasionalment el líquid. Quan la llet està a punt de bullir, s'afegeix la gelatina i s'assegura que els ingredients es mesclin bé. Un cop fet això, es retira la mescla del foc i es deixa refredar a temperatura ambient, després es posa a la nevera i es deixa que agafi una temperatura prou freda. En aquest punt, es munta la nata amb l'ajuda d'una batedora. I tot seguit s'hi afegeix la mescla que teníem guardada a la nevera. Després s'escampen per sobre els petits fragments de xocolata i es torna a col·locar a la nevera fins que la barreja obtingui una consistència cremosa o sòlida, depenent de com es vulgui. Concloent de tenir cura d'anar mesclant la barreja de tant en tant al congelador per evitar que es formin cristalls de gel en el compost.[5]

Informació nutricional

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Addio a Panattoni, inventò la stracciatella - Corriere.it» (en italià). Corriere della Sera, 04-10-2013. [Consulta: 21 abril 2014].
  2. «Enrico Panattoni, la sua storia» (en italian). L'Eco di Bergamo, 04-10-2013 [Consulta: 4 octubre 2013].
  3. «Inventor of 'stracciatella' ice cream dies at 85». Gazetta del Sud (online), 04-10-2013 [Consulta: 8 octubre 2013]. Arxivat 19 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 10 gener 2015].
  4. Ferrari, Luciano. «Straciatella Gelato». A: Gelato and Gourmet Frozen Desserts - A professional learning guide. Lulu.com, 2005, p. 61. ISBN 978-1-4092-8850-3. 
  5. 5,0 5,1 «Ricetta gelato fior di latte senza gelatiera» (en italià). Il Blog di Emiliano, 17-07-2012. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2014. [Consulta: 21 abril 2014].
  6. Bellver, Elena. «El helado, ¿cuántas calorías y grasas contiene?» (en castellà). Viviendo Sanos, 05-03-2013. [Consulta: 21 abril 2014].
  7. «Il gelato? A colazione | Ok salute». ok SALUTE E BENESSERE. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2012. [Consulta: 21 abril 2014].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]