Street Scene (pel·lícula)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | King Vidor |
| Protagonistes | |
| Producció | Samuel Goldwyn |
| Guió | Elmer Rice |
| Música | Alfred Newman |
| Fotografia | George Barnes i Gregg Toland |
| Productora | Samuel Goldwyn Productions |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1931 |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Nova York |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Nova York |
           | |
Street Scene és una pel·lícula dramàtica estatunidenca pre-codi del 1931 produïda per Samuel Goldwyn i dirigida per King Vidor. El guió és d'Elmer Rice adaptat de l'obra de teatre guanyadora del Premi Pulitzer Street Scene, i l'acció té lloc als carrers de la ciutat de Nova York des de la tarda fins a la tarda següent. Llevat d'una escena que es produeix dins d'un taxi, Vidor va rodar tota la pel·lícula en un sol plató que representa una meitat de bloc de façana.[1]
La pel·lícula és protagonitzada per Estelle Taylor, David Landau, Sylvia Sidney, William Collier, Jr., i Beulah Bondi (el seu debut). La banda sonora és d'Alfred Newman, la seva primera partitura completa de pel·lícula. Newman va compondre el tema homònim del títol, a l'estil de Rhapsody in Blue de George Gershwin. El tema s'ha usat en altres pel·lícules, incloses El plor de la ciutat, Kiss of Death, I Wake Up Screaming, Where the Sidewalk Ends, The Dark Corner, Gentleman's Agreement i també a l'overtura de How to Marry a Millionaire.
El febrer de 2020 fou exhibida al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín, com a part d'una retrospectiva dedicada a la carrera de King Vidor.[2]
Argument[modifica]
En una calorosa tarda d'estiu a la façana d'un edifici del Lower East Side, Emma Jones fa safareig amb altres veïns sobre l'afer entre la Sra. Anna Maurrant i el lleter Steve Sankey. Quan arriba el maleducat i antipàtic Mr. Frank Maurrant, canvien de tema. Mentrestant, la seva filla adolescent Rose Maurrant està sent pressionada sexualment pel seu cap casat, Mr. Bert Easter. Tanmateix, a Rose li agrada molt el seu amable veí jueu, Sam, de la que n'està enamorat.
L'endemà al matí, Frank Maurrant diu a la seva dona que viatja a Stamford per negocis. Mrs. Maurrant es troba amb el gentil Sankey al seu apartament, però per fora Frank torna a casa. S'adona que la seva dona està a la planta baixa amb Sankey i corre a dalt. Senten trets i veuen els dos homes que lluiten mentre Sankey intenta escapar per la finestra. Maurrant es queda amb una pistola. Ha assassinat Sankey i ha ferit fatalment a la seva dona.
Maurrant és capturat i conduït per la policia. Disculpa la seva filla Rose, que ara haurà de mantenir-se ella sola i del seu germà petit sense cap dels dos pares. El cap de Rose ofereix una vegada més instal·lar-se al seu propi apartament, però ella es nega. Després veu a Sam i li diu que vol sortir de la ciutat. Sam demana que la deixi anar amb ella, però li diu que serà millor que els dos tinguin un parell d'anys més abans de plantejar-se ser parella. Rose marxa del carrer sola.
Repartiment[modifica]
El repartiment es mostra aquí en l'ordre mostrat als crèdits:
- Walter Miller - Bert Easter (cap de Rose)
- Sylvia Sidney - Rose Maurrant
- William Collier, Jr. - Sam Kaplan
- Estelle Taylor - Mrs. Anna Maurrant
- Beulah Bondi - Emma Jones
- David Landau - Frank Maurrant
- Matt McHugh - Vincent Jones
- Russell Hopton - Steve Sankey
- Greta Granstedt - Mae Jones
- Eleanor Wesselhoeft - Marguerite "Greta" Fiorentino
- Allan Fox - Dick McGann
- Nora Cecil - Alice Simpson
- Walter James - Marshal James Henry
- Max Montor - Abe Kaplan
- T.H. Manning - George Jones
- Conway Washburne - Danny Buchanan
- John Qualen - Karl Olsen
- Ann Kostant - Shirley Kaplan
- Adele Watson - Olga Olsen
- Lambert Rogers - Willie Maurrant
- George Humbert - Filippo Fiorentino
- Helen Lovett - Laura Hildebrand
- Richard Powell - Oficial Harry Murphy
Referències[modifica]
- ↑ THE SCREEN; When Murder Is Done., New York Times, 27 d'agost de 1931
- ↑ «Berlinale 2020: Retrospective "King Vidor"». Berlinale. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2020. [Consulta: 28 febrer 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Street Scene |
.jpg)