Surinamita
 Surinamita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mg,Fe)₃Al₄BeSi₃O16 |
| Epònim | Surinam  |
| Localitat tipus | Monts Bakhuis, Districte de Sipaliwini, Surinam |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.15 |
| Dana | 69.2.1b.2 |
| Heys | 16.6.7 |
| Propietats | |
| Color | blau verd |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,738 nβ = 1,743 nγ = 1,746 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Angle 2V | mesurat: 67° to 68°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Zn, Ca, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-053 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Sum |
| Referències | [1] |
La surinamita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la safirina. Anomenada així pel país «Surinam», on fou descoberta. Només el politip 1M es coneix en la natura. El seu anàleg sense beril·li es coneix com a UM1988-26-SiO:AlMg.
Característiques[modifica]
La surinamita és un silicat de fórmula química (Mg,Fe)₃Al₄BeSi₃O16. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la surinamita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, leucofanita, khmaralita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit en gneisos milonítics i mesopertítics, probablement formats en fàcies metamòrfiques tipus granulita d'alta pressió que afectaren roques alumíniques (Surinam);[2] en segregacions riques en sil·limanita en pegmatites (Antàrtida); i com a pseudomorf de cordierita (Zàmbia). Es troba associada a biotita, cianita, sil·limanita i espinel·la (Surinam); quars, sil·limanita i safirina (Antàrtida); cordierita (Zàmbia).[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Surinamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Surinamite Mineral Data». [Consulta: 24 maig 2018].
- ↑ «Surinamite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-09-25. [Consulta: 24 maig 2018].