Hola, crec que és un tema recurrent, però tinc alguns dubtes sobre què fer en crear un article d'un ésser viu. Sé que el nom comú en català té prioritat respecte la nomenclatura binomial en llatí, però hi ha alguns casos que em generen dubtes. Per exemple, recentment he creat l'article Pel país de l'Ussuri, un llibre d'Arséniev on se citen gran multitud d'espècies de flora i fauna. He llistat les diferentes espècies que aparèixen (encara me'n queden) i m'agradaria fer els articles de les que falten, però hi ha un problema: en la traducció catalana del llibre el traductor avisa que els noms comuns que hi apareixen han estat preses de diferents bases de dades així com del Termcat, DIEC, neoteca o GDLC, mentre que en altres casos el traductor mateix ha fet l'adaptació de l'anglès, francès, castellà o llatí. Aquests noms adaptats podrien ser usats com a títol en la Viquipèdia i citar la traducció del llibre? El mateix passa amb algunes plantes de la llista de flors nacionals: hi ha articles que citen el nom comú en català però no apareix de forma oficial en cap font normativa; es podria anomenar l'article amb el nom comú, en aquest cas? Per acabar, m'agradaria proposar la possibilitat que per consens poguéssin utilitzar-se alguns noms proposats des de la mateixa Viquipèdia. Sóc conscient que no som creadors d'informació, però crec també que si l'elecció de noms es fa seguint unes pautes concretes i amb consens és possible dur a terme la tasca. En tot cas, els noms elegits podrien enviar-se (mitjançant Amical, per exemple) a l'IEC o al Termcat per tal que els validéssin. Potser es podria mirar de crear algun Viquiprojecte o fer alguna mena de conveni; puc encarregar-me'n jo mateix si ningú vol iniciar-ho, com ho veieu?
Tema de Viquipèdia:La taverna/Ajuda
Inventar-nos noms va radicalment en contra de Viquipèdia:No feu treballs inèdits. Aleshores, per anomenar articles i en general per anomenar les espècies surtin on surtin, fem servir els noms que facin servir habitualment les fonts fiables acadèmiques i, si no n'hi ha, fem servir el nom científic. Aleshores, un nom que no surt ni al Termcat, no és adient com a títol de l'article.
Una altra cosa és que noms que són poc usats (per exemple, els que només surten en aquest llibre) potser es poden esmentar en algun lloc de l'article de l'espècie, i naturalment, a l'article sobre el llibre s'hi pot esmentar els noms que es fan servir a la traducció catalana per cada espècie, sense més dubte que el d'on comença la investigació original sobre el llibre.
I si algú vol enviar al Termcat els noms que s'inventi, endavant, però a la Viquipèdia no els podem fer servir fins que els publiqui el Termcat (o equivalent).
Hola Pere, gràcies per la resposta! Entenc el que dius, però quan em refereixo a emprar noms "nous" no em refereixo a inventar-se'ls. Es faria les regles que el mateix Termcat especifica que s'usin: https://arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf. El dubte (i perdó si no m'he explicat bé) està en si anomenar una espècie seguint les regles del Termcat es pot considerar un treball inèdit o, per contra, és un treball derivat. En el cas que es considerés un treball inèdit, per això proposava la creació del Viquiprojecte, per tal que es poguéssin acceptar els termes i aplicar-los. Val a dir que no és una idea meva, fa anys es va comentar però desconec com va quedar la cosa. Si que seria de gran ajut a l'hora de crear articles ja que la nomenclatura binomial sol ser confusa i feixuga per a qui no hi està acostumat i, en ser una enciclopèdia que no és consultada només per especialistes, crec que guanyariem en qualitat.
La nomenclatura binomial, confusa? Precisament serveix per evitar confusions; no hi ha dues espècies que tinguin el mateix nom científic. De vegades, espècies diferents reben el mateix nom popular segons les contrades i també passa que una mateixa espècie rebi noms diferents en diferents punts geogràfics. L'única manera de saber amb exactitud a quin ésser viu ens referim quan emprem un nom determinat és que aquest nom sigui el nom científic llatí.
Gràcies per la resposta, Mercè. Sí, jo crec que són confuses per al públic en general. Un exemple: si en un article hi ha un nom en nomenclatura binomial (Myotis myotis), l'usuari per a saber de quin animal estem parlant ha de premer l'enllaç i entrar a la pàgina per a entendre que es tracta d'un ratpenat. El mateix passa amb alguns dels noms que han motivat la meva proposta. Per exemple, el Prunus maximowiczii no té un nom comú en català, però si fem una traducció de l'anglès podriem anomenar-lo com a cirerer de Corea o cirerer coreà. Un usuari que no conegui el gènere Prunus pot pensar que es tracta d'un pruner, quan aquest gènere inclou cirerers, ametllers, albercoquers, presseguers, pruners... I, per tant, pot seguir la lectura sense haver comprès que estem parlant d'un cirerer característic o haurà de perdre temps clicant l'enllaç. Per tant la proposta d'un nom en català és facilitar la lectura del text, que ha de tenir el nom en català per a facilitar la comprensió i el nom binomial entre parèntesi, per a comprendre de quina espècie exacta estem parlant, per exemple: Pruner coreà (Prunus maximowiczii).
Quan una paraula no s'entén la podem clarificar de moltes maneres, però no cal canviar el nom per que quedi més clar. Ho fem contínuament.
Inventar-nos "cirerer coreà" no millora gran cosa perquè qualsevol que busqui com és aquest arbre no el trobarà fora de la Viquipèdia. A més, el significat de "cirerer" quan no és el Prunus avium esdevé bastant poc precís. Quan tractem amb espècies exòtiques, decidir a què li diem pruner i a què li diem cirerer pot ser com a mínim debatible, igual que al gènere Quercus ens passa en voler distingir entre roures i alzines i acabem calcant l'anglès que té una sola paraula per tots dos.
No crec que tingui sentit citar 30 o 40 espècies en un article i que el lector no sàpiga de què li estan parlant si no entra en cadascun dels enllaços. Trobo més lògic adaptar els noms per a què sàpiga de què li estan parlant. Per exemple, en la traducció del llibre esmentat anteriorment les espècies s'anomenen en català -noms adaptats del llatí o altres idiomes- i entre parèntesi s'inclou la nomenclatura binomial. D'aquesta manera el lector es fa una idea de quines espècies van apareixent. En escrits no especialitzats aquesta és la manera que sol dominar, i així ho recomana el mateix Termcat.
En el cas del cirerer de Corea, el llibre en qüestió ho tradueix com a cirerer de Maximovítx (directament del llatí). El terme cirerer fa que la idea que es fa el lector sobre l'arbre sigui més semblant a com és en realitat i que no es pugui confondre amb un pruner o ametller.
Segurament se n'ha parlant i em temo que la pràctica habitual és menys estricta del que m'agradaria a mi. Ara bé, tot i que és cert que la Viquipèdia no només és consultada per especialistes, les espècies que són tan poc conegudes que no surten ni al Termcat són cosa d'especialistes, que fan servir el nom científic. De fet, amb molt poques excepcions, aquestes espècies sortiran amb el nom científic en qualsevol font que en parli, i no té gaire sentit fer servir a la Viquipèdia un nom que no fa servir ningú més, perquè els noms de les coses serveixen precisament per saber que tots estem parlant del mateix.
Estic parcialment d'acord amb això que dius. És cert que la majoria d'espècies que no tenen nom comú en català és perquè no són gaire conegudes (no totes). Però també és cert que en un article sobre fauna d'X lloc, si tots els noms estan en binomial, no aporta cap mena d'informació a un lector no familiaritzat amb l'ús de nomenclatura binomial ja que simplement veura un reguer de paraules en llatí que no li donaran cap informació i és possible que l'emboliquin encara més (vegeu gènere Prunus). En canvi, si s'aporta un nom comú, pot seguir l'article sense haver d'entrar a cada enllaç per a saber fins i tot si l'article parla d'un carnívor o un cargol.
Per cert, he trobat el Viquiprojecte del que parlava abans: Viquiprojecte:Noms comuns d'espècies. Enllaço també pàgina relacionada: Viquipèdia:Anomenar pàgines/Organismes.
Cito els participants o usuaris relacionats: @Sng, @Leptictidium, @Pau Colominas, @Xvazquez; @Peer.
Veig que a la pàgina del Viquiprojecte es parla d'una mena de conveni, acord o col·laboració amb el Termcat; en què consistia? Encara segueix vigent? On es pot trobar? Gràcies!
Hola, molts noms comuns no és que no siguin informatius, és que són desinfromatius per a un lector no familiaritzat; si llegeixen porc formiguer, o mosca blanca, pensaran que es tracta d'un porc i d'una mosca, respectivament .... El nom científic no pot dir res a un profà, però el nom comú l'enganya.
Sí, però jo trobo que en dir mosca blanca es dóna més informació que no pas dient Trialeurodes vaporariarum. Potser tècnicament no és una mosca, però permet al lector fer-se la idea de com és l'animal.
Deu dependre del context, i el context és el que ha d'explicar-ho. Pels de ciutat, una mosca és un insecte gros que molesta i no pica, i si ens diuen mosca blanca o mosca negra pensem en colors diferents, però resulta que la mosca blanca és una plaga vegetal (no emparentada amb les mosques) i la mosca negra és petita i sí que pica, i molt. Aleshores, l'important per entendre'ns no és el nom sinó el context, que a la Viquipèdia inclou el text i l'enllaç.
I què sigui millor pot dependre del tipus d'article. En el sumari de l'argument d'una novel·la, pot haver-n'hi prou amb un nom comú o una classe, però si estem explicant totes les espècies que surten en un llibre aleshores l'interès és zoològic i l'important és el nom científic.
Si, en això coincideixo amb tu. En un article científic/enciclopèdic sempre que hi hagi un nom comú ha d'anar acompanyat del binomial entre parèntesi o com a nota.
Bon dia. En el marc de l'acord de col·laboració entre la Viquipèdia i el TERMCAT, fa temps que el TERMCAT ens va dir que endavant amb encunyar noms catalans per a organismes que encara no en tinguin sempre que els criteris utilitzats s'ajustin a la seva Guia d'establiment de criteris per a la denominació catalana d'animals.
Ens van demanar igualment que, una vegada encunyats aquests noms, els enviéssim al TERMCAT perquè hi fessin un segon cop d'ull i els pengessin al Cercaterm amb les eventuals correccions necessàries, però que mentrestant podíem anar fent servir els noms encunyats sense cap mena de problema. De tots els que hem anat enviant fins ara, no ens n'han rebutjat ni esmenat cap ni un.
Val la pena destacar tres punts:
- Va ser el mateix TERMCAT, a iniciativa pròpia, qui ens va comunicar l'existència d'aquesta guia a fi que la poguéssim fer servir per encunyar nous noms a la Viquipèdia.
- A servidor fins i tot se li va donar accés a una base de dades del TERMCAT per anar-hi posant noms de rosegadors que encara no en tenien al Cercaterm, a partir dels que encunyéssim a la Viquipèdia.
- Al principi, proposàvem els noms al TERMCAT abans de posar-los a la Viquipèdia. Després de cinc o sis vegades, ens van dir que tiréssim pel dret i que podem fer servir els noms a títol provisional abans d'enviar-los-els.
Quant a si l'acord de col·laboració s'ha plasmat en algun document que es pugui trobar en algun lloc, no ho sé, ja que la meva participació sempre s'ha limitat als aspectes pràctics. Potser @ÀlexHinojo: o @Barcelona: ho saben.
No, l'acord tàcit sobre éssers vius és el de la reunió on vas assistir tu mateix
Llavors entenc que no hi ha un acord signat però puc anomenar pàgines en català sempre que segueixi els passos establerts? Per a comunicar-ho al Termcat hi ha alguna manera concreta de fer-ho o és enviant un correu a la seva bústia?
Jo ho he fet enviant correus de tant en tant (amb diverses propostes alhora, per no saturar) al meu contacte al Termcat. Si m'envies un correu electrònic amb el teu nom i la teva adreça, et puc posar en còpia la propera vegada que ho faci i així us poso en contacte entre vosaltres.
També et puc passar el formulari tipus que vaig crear i que vaig emplenant amb les propostes de noms, les justificacions d'aquestes propostes i altres dades de context lingüístic o biològic que siguin pertinents.
Per cert, més enllà de l'acord tàcit que tenim nosaltres amb ells, destaco que el mateix TERMCAT posa a disposició els seus criteris per als "especialistes i estudiosos de l'àmbit de l'ornitologia" que vulguin encunyar nous noms per a espècies, de manera que queda clar que no es reserven el dret de crear nous noms per a si mateixos.