Teorema de la bisectriu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El teorema per a bisectrius interiors[modifica]

El teorema de la bisectriu relaciona els costats d'un angle d'un triangle i els dos segments en què la bisectriu d'aquest angle divideix el costat oposat:

Enunciat[modifica]

Els costats d'un angle d'un triangle són proporcionals als dos segments en què la bisectriu d'aquest angle divideix el costat oposat.

Concreció en una figura[modifica]

A la figura, la bisectriu de l'angle del triangle determina un punt en el costat pel qual

Demostració[modifica]

Pel vèrtex del triangle tirem una recta paral·lela a la bisectriu , que talla la recta que conté el costat en el punt . Tenim dues rectes, i tallades per dues rectes paral·leles i . Aleshores hi ha aquestes igualtats d'angles: perquè són angles corresponents, i perquè són angles alterns interns Però, com que és la bisectriu de l'angle , resulta i el triangle és un triangle isòsceles. Per tant, .

D'altra banda, per ser i paral·lels, del teorema de Tales se'n dedueix:

o sigui,

com volíem demostrar[1].

El teorema per a bisectrius exteriors[modifica]

Per a bisectrius exteriors d'un triangle hi ha un enunciat del tot paral·lel:

Enunciat[modifica]

Els costats d'un angle d'un triangle són proporcionals als dos segments què una bisectriu exterior d'aquest angle determina en el costat oposat.

Concreció en una figura[modifica]

A la figura, la bisectriu de l'angle del triangle determina un punt en el costat pel qual

Demostració[modifica]

Com abans, pel vèrtex del triangle tirem una recta paral·lela a la bisectriu , que talla el costat en el punt . Tenim dues rectes, i tallades per dues rectes paral·leles i . Aleshores hi ha aquestes igualtats d'angles: perquè són angles corresponents, i perquè són angles alterns interns Però, com que és la bisectriu de l'angle , resulta i el triangle és un triangle isòsceles. Per tant, .

D'altra banda, per ser i paral·lels, del teorema de Tales se'n dedueix:

o sigui,

com volíem demostrar.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Puig Adam, 1972, p. 142.

Bibliografia[modifica]

  1. Coxeter, Harold Scott MacDonald; Greitzer, Samuel L. Geometry Revisited (en anglès). Washington D. C. (USA): Mathematical Association of America, 1972. ISBN ISBN-0-88385-619-0. 
  2. Grané Manlleu, Josep (Ed.). Sessions de preparació per a l'Olimpíada Matemàtica. 2a edició. Barcelona: Societat Catalana de Matemàtiques, 2004. ISBN 84-7283-755-6. 
  3. Puig Adam, Pedro. Curso de Geometría Métrica (en castellà). Madrid: Biblioteca Matemática, 1972. 
  4. Xambó Descamps, Sebastià. Geometria. 2a edició. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-511-0. 

Enllaços externs[modifica]