Teràpia gestalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Teràpia Gestalt és un tipus de teràpia que pertany a la psicologia humanista (o Tercera Força). Aquesta es caracteritza per no estar feta exclusivament per tractar malalts, sinó també per desenvolupar el potencial humà. Va néixer a la dècada dels 40 amb la publicació del llibre: Ego, hunger and aggression: The Beginning of Gestalt Therapy escrit per Fritz Perls. El nom de 'Gestalt' ve de la Psicologia de la Gestalt. Alguns dels terapeutes més importants d'aquesta corrent són Fritz Perls, Claudio Naranjo, Adriana Schnake o Jean Marie Robine.

Fonaments[modifica | modifica el codi]

Es basa en:

  • L'aquí i ara: viure i sentir el present. Viure i sentir la realitat.
  • L'adonar-se (awareness): és el pacient qui s'ha d'adonar del que li passa. Només es necessita ser conscient per canviar (si es desitja) una conducta.
  • Acceptar el que som: no buscar ídols, no acceptar els ‘hauries’ (excepte els dits per un/a mateix/a), ser responsable dels propis actes.
  • Donar més importància al ‘com’ més que al ‘per què’: ¿Com et trobes?, ¿Com et trobes en aquesta situació?, ¿Com et trobes ara?

El terapeuta gestàltic té la funció de guiar el client perquè esdevingui conscient de la seva situació (l'"adonar-se"). Hi ha una interacció de jo, tu, nosaltres; es trenca la dicotomia metge-pacient. El client s'expressa tant verbalment com amb gestos i moviments.

Estrats del jo[modifica | modifica el codi]

En teràpia gestalt s'entén per estrats del jo, cinc capes que cobreixen la naturalesa potencial de la personalitat que haurien de treballar-se en qualsevol procés terapèutic a mesura que aquest avança. Aquest concepte va ser establert per Fritz Perls (1893-1970), reconegut metge, psiquiatra i psicoanalista alemany, fundador de la Teràpia Gestalt. Segons aquest, la neurosi es desenvolupa en cinc estrats fàcilment identificables.[1] Aquestes cinc particions neuròtiques funcionen com a capes que cobreixen l'autenticitat del vertader “self”.

En el procés gestàltic de teràpia basat en el treball cap a una major consciència d'un mateix i del moment present, cursar el pas per cadascuna d'aquestes capes suposa el camí cap a una major consciència de si mateix, autenticitat i presencia.

Ordenades de més externa i, per tant, més artificials de la personalitat, a més profundes i, per tant, més autèntiques del “jo” són les següents:

Estrat del fals jo: Suposa la capa més visible de la nostra presència. És allò que aparentem, la nostra “fatxada”, allò que mostrem ser.

Estrat del "com si": És el nostre caràcter o forma habitual i rígida d'actuar:[2] els rols que utilitzem per a manipular els altres, el fet d'actuar com si fóssim això o allò.

Estrat fòbic: Suposa les pors davant allò que desconeixem de nosaltres mateixos, el descontrol, les inseguretats. Allò que s'evita mostrar als altres, ferides profundes, pena, dolor, tristesa o desesperació.

Estrat implosiu: Un cop descobert l'estat anterior, es dona una sensació de buit, de manca d'energia. El procés aquí ha tocat fons. L'estrat implosiu suposa un punt d'inflexió, de canvi, un estat temporal de confusió, immobilització.[3] Apareixen les crisis d'identitat o existencials. Posterior a l'estrat fòbic i anterior a l'estrat explosiu, és el lloc on es troba tota l'energia estancada per mantenir les capes anteriors. La vitalitat congelada o dirigida cap a nosaltres per a mantenir les nostres defenses.[4]

Estrat explosiu: S'expressen les energies estancades, es detona l'autenticitat per a donar pas al “jo” vertader que es mantenia amagat. Es connecta amb el goig, el valor, el plaer i l'allò autèntic.

El "jo" vertader.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martín, Ángeles. (2006). Manual práctico de Psicoterapia Gestalt. (2ª ed.). Ed. Desclée de Brouwer
  2. Wikibooks.org.Introducción a la intervención grupal con un enfoque humanista-existencial.
  3. Serret Taixà, Jordi. (2010). Crisi, procés inaugural del benestar.
  4. Vásquez Olcese, César. (2004). Psicoterapia Gestalt: conceptos, principios y técnicas.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Perls, Fritz. (1975). Yo, hambre y agresión: los comienzos de la terapia gestaltista. Mexico: Fondo de Cultura Económica
  • Perls, Fritz. (1975). Dentro y fuera del tarro de la basura. Ed. Cuatro Vientos

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]