Thàbit ibn Qurra
| Nom original | (ar) ثابت بن قرة بن مروان  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) أبو الحسن ثابت بن قرة بن زهرون الحراني الصابئ 836 Harran (Califat Abbàssida) |
| Mort | 18 febrer 901 (64/65 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Reforma del sistema ptolemaic |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, astronomia, matemàtiques i mecànica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Ocupador | Casa de la Saviesa |
| Professors | Banu Mussa |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Sinan ibn Thabit |
| Parents | Ibrahim ibn Sinan (net) |
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan[1][2] o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (àrab: ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Vida i obra[modifica]
És un dels savis més importants de l'Edat d'or de l'islam. El poc que es coneix de la seva vida procedeix de les notes biobibliogràfiques d'Ibn an-Nadim (del seu Kitab al-Fihrist del segle X), d'Ibn al-Qiftí i d'Ibn Abi Usaibia (segle XIII).[3]
Procedent d'una rica família d'Haran de la secta sabianista,[4] va començar a treballar com a canvista, però la intervenció d'un dels germans Banu Mussa quan va veure la seva habilitat en els idiomes,[5] va propiciar el seu trasllat i la seva formació científica a Bagdad on va romandre la resta de la seva vida, com a mínim uns trenta anys.[6] Al final de la seva vida va ser protegit pel califa abbàssida Al-Mútadid, de qui va ser amic i conseller personal.[7]
Entre les seves nombroses obres, Jaouiche en cita les següents com a més importants:[8]
- La quadratura de la paràbola
- El volum d'un paraboloide, en què fa servir càlculs molt propers al nostre càlcul integral[9], arribant a defensar, en contra d'Aristòtil, l'existència de l'infinit actual.
- El comentari de l'Almagest
- La teoria de la palanca
Han sobreviscut vuit tractats complets[10] seus sobre astronomia, i en destaca un titulat Sobre el moviment de la vuitena esfera. En aquests tractats, seguint l'Almagest de Ptolemeu, ve mostrar un alt grau de matematització.[11]
És també, si no el traductor, almenys el revisor d'una traducció dels Elements de geometria d'Euclides a l'àrab. En aquest mateix camp, va escriure dos notables opuscles intentant demostrar el cinquè postulat d'Euclides[12][13] i, en un d'ells, introdueix un quadrilàter que segles després esdevindrà el quadrilàter de Saccheri.[14] Referint-se també als llibres aritmètics dels Elements va derivar una fórmula per trobar nombres amics (nombres dels quals la suma dels seus divisors propis és igual a l'altre, recíprocament).[15] A més, va obtenir una generalització del teorema de Pitàgores que avui coenixem com teorema de Thabit ibn Qurra.[16]
És l'autor d'un tractat de màgia astrològica que, en la seva traducció llatina de Johannes Hispalensis, De imaginibus, va esdevenir un text canònic en la matèria durant l'edat mitjana a l'Occident.[17]
El seu fill Sinan i el seu net Ibrahim ibn Sinan també van ser intel·lectuals que van contribuir al desenvolupament de les matemàtiques.
Referències[modifica]
- ↑ La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil. Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, 1986, pàgina 8
- ↑ Jaouiche, 1986, p. 8.
- ↑ Rashed, 2009, p. 15.
- ↑ Warnock, 2005, p. 8-11.
- ↑ Rashed, 2009, p. 17.
- ↑ Rashed, 2009, p. 18.
- ↑ Ruíz Zúñiga, 2003, p. 170.
- ↑ Jaouiche, 1986, p. 19.
- ↑ Rashed, 2012, p. 113 i ss.
- ↑ Rashed, 2009, p. 601.
- ↑ Rashed, 2009, p. 615.
- ↑ Rashed i Houzel, 2005, p. 9 i ss.
- ↑ Sabra, 1968, p. 12 i ss.
- ↑ Jaouiche, 1986, p. 53.
- ↑ Brentjes i Hogendijk, 1989, p. 373-378.
- ↑ Nolla, 2006, p. 105-107.
- ↑ Warnock, 2005, p. 2.
Bibliografia[modifica]
- Brentjes, Sonja; Hogendijk, Jan P. «Notes on Thabit ibn Qurra and his rule for amicable numbers» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 16, Num. 4, 1989, pàg. 373-378. DOI: 10.1016/0315-0860(89)90084-0. ISSN: 0315-0860.
- Dorce, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2.
- Jaouiche, Khalil. «Les Théories de Tabit ibn Qurra». A: La théorie des parallèles en pays d'islam (en francès). Vrin, 1986, p. 45-56. ISBN 2-7116-0920-0.
- Nolla, Ramon. «El teorema de Thabit Ibn Qurra». A: Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica. Publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques, 2006, p. 105-107. ISBN 84-7283-838-2.
- Rashed, Roshdi; Houzel, Christian «Thābit ibn Qurra et la théorie des parallèles» (en francès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 15, Num. 1, 2005, pàg. 9-55. DOI: 10.1017/S0957423905000123. ISSN: 0957-4239.
- Rashed, Roshdi. Thabit ibn Qurra: Science and Philosophy in Ninth-Century Baghdad (en anglès). Berlin: Walter de Gruyter, 2009. ISBN 978-3-11-022078-0.
- Rashed, Roshdi. «Thabit ibn Qurra and his works in infinitesimal mathematics». A: Nader El-Bizri (ed.). Founding Figures and Commentators in Arabic Mathematics (en anglès). Routledge, 2012, p. 113-458. ISBN 978-0-415-.
- Ruíz Zúñiga, Ángel. «Al-Sabí Thabit ibn Qurra Al-Harraní». A: Historia y Filosofía de las Matemáticas (en castellà). EUNED, 2003, p. 170. ISBN 9789968312875.
- Sabra, A.I. «Thābit Ibn Qurra on Euclid's Parallels Postulate» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 31, 1968, pàg. 12-32. ISSN: 0075-4390.
- Warnock, Christopher. Thabit ibn Qurra: "De imaginibus" (en anglès). Astrological Renaissance, 2005. ISBN 978-0-557.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thàbit ibn Qurra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dold-Samplonius, Yvonne. «Thābit Ibn Qurra, Al-Ṣābiʾ Al-Ḥarrānī» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].
- «Thābit ibn Qurrah» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2000. [Consulta: 22 març 2024].