Théodore Monod

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monod al Sàhara, l’any 1967

Théodore André Monod (Rouen, 9 d’abril de 1902 - Versailles, 22 de novembre de 2000) va ser un humanista, naturalista i explorador francès.

Exploració[modifica | modifica el codi]

De jove ja va exercir de professor al Muséum national d'Histoire naturelle i fundà l’Institut Français d’Afrique Noire al Senegal. L’any 1949 va ser escollit membre de l’Académie des sciences d'outre-mer , el 1957 de l’ Académie de Marine i de l’Académie des Sciences el 1963. L’any 1960 va ser un dels fundadors de la World Academy of Art and Science.

Començà la seva carrera a l’Àfrica amb l’estudi de la foca Vell marí al Cap Blanc de Mauritània. Aviat prestà atenció al Sàhara i els seus meteorits. Hi descobrí també moltes espècies de plantes i jaciments del Neolític. Entre les seves troballes està l’esquelet de l’home Asselar, de 6.000 anys d’antiguitat a Adrar des Ifoghas que molts estudiosos consideren que és la primera resta que mostra les característiques de la raça negra humana.

Activisme[modifica | modifica el codi]

Monod, el fill de Wilfred Monod, estudià al Lycée Pierre Corneille a Rouen.[1] El seu pare era pastor protestant del Temple Protestant de l'Oratoire du Louvre . Monod va ser actiu políticament dins el moviment del pacifisme i antinuclear. Es va descriure a ell mateix com anarquista cristià.[2]

Monod era nét de Frédéric Monod i descendent del biòleg Jacques Monod, del músic Jacques-Louis Monod, del polític Jérôme Monod i del director Jean-Luc Godard.

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

Obres reeditades per Actes Sud (Arles):

  • Méharées, (Paris, 1937), rééd. 1989.
  • L'Émeraude des garamantes, (éditions de L'Harmattan, Paris, 1984), rééd. 1992.
  • L'Hippopotame et le philosophe, rééd. 1993.
  • Désert lybique, éditions Arthaud, 1994.
  • Majâbat Al-Koubrâ, Actes Sud, 1996.
  • Maxence au désert, Actes Sud, Arles, 1995.
  • Tais-toi et marche ..., exploration journal from El Ghallaouya-Aratane-Chinguetti, Actes Sud, 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lycée Pierre Corneille de Rouen - History
  2. «Theodore Monod obituary». The Daily Telegraph [London], 24 novembre 2000.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Monod Modifica l'enllaç a Wikidata